dissabte, 28 d’abril de 2012

Mai t'oblidarem Pep!!

Avui es per mi una entrada "obligada" el meu tribut al Pep Guardiola que durant 4 anys ens ha fet gaudir del FUTBOL com mai abans havia fet ningú, es un moment per deixar de banda els colors que cada un de nosaltres portem dins i rendir tribut a aquest gran personatge.
El barcelonisme i tots al seguidors del bon futbol lamentarem aquest dia, doncs ha tancat una època daurada per el futbol català i espanyol. No oblidem com juga i amb quins jugadors ho fa la selecció..
Es una reflexió per tots els que manen en aquest esport, ens deixa (momentàniament espero...) un innovador i un mestre de la pilota, un entrenador que ha fet i farà historia, que ha aportat tàctica, saber fer i sobretot educació i bones maneres per sobre de tot i que ha tingut que suportar una pressió afegida i angoixant per part de un determinat sector de la premsa i la permissibilitat de ser atacat de qualsevol manera davant l'impunitat atorgada per els "comitès" arcaics del nostre futbol.
La foto d'avui, d'un paisatge d'alta muntanya a Noruega amb la LLuna quasi plena de protagonista es la meva ofrena, una foto que vaig gaudir fent-la i que em reservava per una ocasió especial com aquesta, per lo que representa i per el moment viscut, efímer també en el temps, doncs la poca llum de un sol ja amagat que es va filtrar per darrera els gruixuts núvols que teníem darrera va "encendre" la Lluna i va donar color al Cinturó de Venus per un instant.
Va per Tu, mai t'oblidarem Pep!!


divendres, 20 d’abril de 2012

Racons amagats

Diumenge farà dos setmanes que vaig tornar d'Astúries i sembla ja tant lluny, el dia a dia de la feina sens menja vius i ens esborra els bons records.
La gran sort que tenim els que ens agrada la fotografia es que en qualsevol moment podem obrir "una finestra" al passat repassant el nostre arxiu i precisament avui era un dia ideal per fer-ho doncs sentia la necessitat de veure racons amagats, llocs salvatges, inhòspits i sense petja humana.
 5D MarkII + 17-40mm a 17 f/8.0 i 0,6 ISO 100 Degradat neutre soft de 0,3
Un dels llocs que m'ha vingut a la memòria ha estat aquest que us presento avui, un lloc on no és gens fàcil arribar-hi i molt menys amb la marea alta com era el cas, un lloc que podria anomenar familiarment com a "territori José Fernández" doncs tinc que reconèixer que durant el darrer tram on vas a parar a la platja vaig passar una mica de por, el penya-segat es tornava totalment vertical i el camí que temps enrere hi devia haver ara només s'intuïa, no tenia gens clar arribar a la sorra d'una peça i que cap onada no ens mulles de dalt a baix i tot tenint en compte que era de nit encara i el terra estava totalment humit i relliscós.
Passats uns minuts i ja amb la marea retirant-se vàrem poder gaudir d'aquest espectacle, entre l'abundant nuvolositat que hi havia i que finalment va descarregar.
Com a anècdota us diré que quan ja guardàvem la càmera varen arribar de la platja del costat, gràcies a que la marea ja havia baixat molt, dos mariscadors que, estranyats al veure'm a mi i a la Laia ens varen dir:
"Como habeis bajado?? Que os habeis quedado a dormir aquí??"
i quan els hi vàrem ensenyar per on hi havíem arribat es varen dur les mans al cap i varen exclamar al mateix temps: "Estais locos...locos!!!, por ahí no se puede..."
Ara ens queda el record i les ganes de tornar-hi, un lloc del que es veuen poques fotos i ara sabem el perquè.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Gueirua amb pintures de guerra

Gueirua era un dels llocs on tenia posada una marca des de feia temps, era un dels objectius del viatge a la costa oest d'Astúries, tenia una foto al cap i havia consultat la taula de marees i el TPE exhaustivament, no volia deixar res a l'atzar. De fet, en una tertúlia amb el David Álvarez y el José Fernández ja els hi vaig deixar caure...les meves intencions.
Però en aquest viatge no vaig tenir sort, la foto "nocturna" que volia fer no va estar possible en cap de les tres vegades que hi vaig estar, sempre va estar cobert, ni tant sols es veia una estrella, llavors vaig decidir utilitzar al pla B i si, la cosa va anar millor i vàrem tenir una bona sortida de sol. Aquesta es una de les fotos que vàrem poder fer, com veieu hi ha color, intensitat i les agulles, Gueirua sens va mostrar amb pintures de guerra, la natura que m'havia negat repetidament una nit serena ens acabava de fer un regal i evidentment el vàrem aprofitar.
5D MarkII + 17-40mm a 17 f/8.0 i 1/13 ISO 100 Degradat neutre hard de 0,6
Qui no es conforma es perquè no vol, uns minuts desprès ja estava tornant a ploure...
Espero que us agradi.

dilluns, 9 d’abril de 2012

Un altre mon?

La costa oest d'Astúries es una de les meravelles naturals que a dia d'avui encara podem admirar amb tot el seu esplendor, agressivitat i potencia. Des del primer dia em vaig sentir com en un altre mon, cada lloc, cada localització em semblava mes potent i mes salvatge que l'anterior, aquestes roques i la bravura del mar em feien anar de bòlit amb la càmera.
Han estat uns dies molt intensos, ara toca reposar, deixar "refredar" les fotos a la "nevera" i d'aquí uns dies poder tornar a reviure tantes emocions i tants bons moments, tan socials com fotogràfics.
Vull agrair i fer palesa la meva admiració a José Fernández per haver compartit algunes de les seves localitzacions, haver estat un company increïble de sortides, per la seva constància i per el seu treball que, un cop vist el que hi ha al darrera encara m'impressiona mes.
També al David Álvarez amb qui hem compartit una jornada entera i amb qui ho hem passat de conya tant a la natura com a la sobretaula ;-)
I desitjar-lis sort amb la meteorologia al Jep Flaqué i a l'Asier Castro amb qui també hem compartit sortides i bons moments.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...