dilluns, 27 de febrer de 2012

La triple conjunció còsmica

Aquest passat cap de setmana el món occidental va tenir l'oportunitat de gaudir d'un espectacle totalment inusual, La Lluna, Venus i Júpiter es varen alinear en el que han anomenat la triple conjunció còsmica, jo esperava veure'l durant els tres dies en que es va manifestar però la meteorologia em va fer la guitza el divendres i el diumenge. El dissabte sí que vaig poder contemplar aquest fenomen, va ser quan pujava de la costa, de fer la posta de sol i ja a l'alçada de Girona veia nítidament el triangle que formaven les llums d'aquest astres, tenia ganes de parar i fer alguna foto...pensava que no tindria temps, però al final vaig mantenir la calma i em vaig apropar a l'estany de Banyoles, no volia solament la foto del cel, volia també el seu reflex.
Després de donar un parell de voltes buscant el millor angle i d'esperar pacientment a que les llums del camp de futbol s'apaguessin, vaig arribar a aquest punt, ho tenia davant!!!
Mentre m'anava apropant a l'aigua m'adonava de la sort que estava tenint, un fenomen com aquest, que no havia vist mai a la meva vida estava allà davant, impressionant, majestuós, únic...L'aigua completament quieta, com un mirall va ajudar-me a aconseguir el meu propòsit.
Mentre anava fent els diferents enquadraments em va sorgir un dubte: tindrà conseqüències per la Terra aquest fet??? Sempre hem llegit, inclús hem fet broma amb l'alineament dels astres i ara estava passant i no era cap somni.

Si en voleu saber mes i gaudir d'unes visions diferents, però molt bones, no dubteu visitar les darreres entrades dels blocs del Dr. Frikosal y la del José Fernández - Luz estelar

dissabte, 25 de febrer de 2012

Memòries d'Africa

Han passat molts mesos ja de quan vaig estar a Kenya però de tant en tant mirant per l'arxiu fotogràfic o buscant alguna foto en trobo una d'aquell viatge. Així ha estat avui quan buscant fotos de sortides i postes de sol el LR hi ha inclòs també aquestes dues.
Un torrent de records i llums m'ha vingut a la memòria, fent-me reviure moments allà viscuts com els dos que compartiré amb vosaltres en aquesta entrada.
El primer es una de les increïbles i acolorides postes de sol que teniem cada dia a Massai Mara i aquesta en concret, feta desprès d'una de les tempestes que vàrem suportar molts dies al voltant de la posta de sol.
M'han vingut un piló de records de colors i olors i aquesta foto d'una posta de sol amb la silueta de les acàcies ho resumeix bastant be.
Un altre dels moments àlgids va estar quan vàrem sobrevolar Massai Mara amb un globus, ens vàrem enlairar abans de la sortida de sol i vàrem poder-la gaudir tota complerta des de l'aire. Un moment intens es aquest que es veu a la foto, anant a uns 30-40 metres per sobre d'aquest ramat de búfals amb les primeres llums.
Fa poc llegia en algun lloc una llista dels 50 llocs del mon que no ens hem de perdre. Jo d'aquella llista n'havia vist  7, però tinc la sort i la satisfacció d'haver vist altres que l'autor es va deixar o simplement ell no els havia vist i aquest n'és un, podeu estar-ne segurs.

dissabte, 18 de febrer de 2012

Lloret de Mar

Feia aproximadament un any que no visitava Lloret de Mar amb la càmera i amb ganes, potser per saturació potser per haver vist masses fotos dels companys sobre aquest lloc, no ho sé, però no em venia de ganes anar-hi.
Estava fent el cafè a casa mirant el telenotícies quan em va saltar algun click per dins i em va fer anar-hi a mitja tarda i amb un destí concret, Cala Frares.
No comptava que estàvem al carnestoltes i que alguns carrers estàven tallats, total quan vaig poder aparcar el sol ja s'havia amagat, quedava llum però no com uns instants abans, vaig mirar el cel i em va venir una sensació d'haver perdut el temps molt gran, però ja que hi era intentaria aprofitar el temps refrescant localitzacions gairebé oblidades i buscant algun enquadre nou.
Anava caminant i mirant al cel fins que de sobte una llum em va cridar l'atenció, el cel es va tornar a il·luminar i va pintar alguns núvols errants, conduits per una lleugera tramuntana, un dels resultats d'aquestes darreres espurnes de llum es aquesta foto del Cavall Bernat.
Els darrers temporals s'han emportat una gran part de la sorra que el rodejava, potser no es tant fotogènic o tan senzill de composar com abans, però no era qüestió de desaprofitar aquella llum.
Tant poc va durar que la següent foto està feta només uns 10 minuts desprès i la llum s'havia acabat. Ja veieu lo estressant que és a vegades la fotografia de natura.
La sessió no va durar gaire però em va agradar retrobar-me amb aquells indrets, tant que al matí següent em vaig llevar amb l'intenció de fer-hi algunes nocturnes. Volia aprofitar que la Lluna sortia poc abans que el sol, fet que no es gaire corrent i ja tenia pensat on la posaria en l'enquadre. Per arrodonir la foto havia demanat una bona remesa de núvols, però aquest cop no vaig tenir sort i quan vaig arribar als Frares no n'hi havia cap, només la Lluna, en els darrers dies de la seva fase menguant al lloc on marcava el TPE, per sort la tecnologia no falla i també per sort la climatologia es imprevisible, sinó seria molt avorrit.
Aquesta es la que tenia pensada, amb la Lluna, el sol que s'intueix prop de l'horitzó i els núvols que destaquen per la seva absència.
Estic content per haver-hi tornat, per haver-me mullat amb les petites onades i haver vist néixer un nou dia amb l'olor de la Mediterrània, Lloret de Mar no et deixa indiferent.

diumenge, 12 de febrer de 2012

Comparativa d'angulars extrems, Canon 16-35mm f2.8 L i Canon 17-40mm f4 L versus Samyang 14mm f2.8

Feia temps que em voltava per el cap fer una entrada mes "tècnica", una comparativa d'angulars extrems que pogués aclarir els dubtes que molts de nosaltres tenim a l'hora d'escollir-ne un. En principi havia pensat de fer-la al exterior, o millor encara, de nit, però he pensat que els dubtes en quan a nitidesa, distorsions geomètriques i aberracions cromàtiques no haguessin estat resolts, per això he triat una pared de la saleta de casa on hi han línies rectes i bastants detalls i on si es poden jutjar aquests apartats.
La càmera utilitzada es una full frame, la Canon 5D Mark II, muntada sobre un trípode, amb aixecament de mirall activat, perfectament anivellada, enfoc per Live View i mateixos paràmetres de ISO i exposició en totes les proves i la posició mes angular i en l'obertura mes gran de cada un dels següents objectius:
- Canon 17-40mm f4 L
- Canon 16-35mm f2.8 I L
- Samyang 14mm f2.8
m'hagués agradat completar la comparativa amb el Canon 14mm f2.8 II, al que comparen en algunes proves amb el Samyang en quan a nitidesa i que es veu superat per aquest darrer en aberracions cromàtiques, però el desorbitat preu (ronda els 2.000,-) ho ha impedit, en canvi els tres que son els protagonistes de la prova son mes assequibles, sobretot el Samyang que es queda en 300 €.
Aquest primer apartat es per comprovar com "actua" el Lightroom amb els tres RAW's, les fotos només tenen aplicat el perfil corrector de lent amb les especificacions que venen per defecte en cada un,  res mes. Suposo que us passarà com a mi, he sentit tant de les distorsions de "bigoti" que té el Samyang que al veure totes les línies rectes i sense cap mena de distorsió que si no hagués estat Jo mateix el que ha fet la prova NO m'ho creuria. En aquest apartat de distorsió geomètriques els deixo en EMPAT.
Passo a la part de nitidesa, començaré per el centre, però primer tinc que reconèixer que en aquest apartat la foto que poso potser no és un exemple molt aclaridor com en els altres tres que us poso, però a part del que podeu observar i diré la meva. El 16-35mm es el més nítid en la part central, els altres dos no es queden gaire al darrera però el 17-40mm es perdedor.
Les cantonades!!! Aquesta es la prova del cotó i la que m'ha fet plantejar tot el que ara estic compartint amb vosaltres, aquí si que guanya el Samyang i per golejada, tant que ja estic esperant la propera lluna nova per fer unes quantes captures d'estels. El 17-40 es comporta decentment i encara millor si la foto fos de exterior i el 16-35mm es el clar perdedor, el que havia guanyat en el centre ho ha perdut en els extrems. He fet la prova a f8 i tots milloren molt, totes les cantonades guanyen en nitidesa i gairebé desapareix el vinyeteig, fins i tot en el 16-35, però per el tipus de fotografia que vull fer Jo, f8 no em serveix.
Finalment, les aberracions cromàtiques, he fet servir l'eina de Lightroom "abans/desprès" perquè ho pugueu apreciar amb facilitat, en aquest apartat hi ha un guanyador destacat, el Samyang que no en te o al menys Jo no soc capaç de veure-les, en segon lloc es queda el 16-35mm i en tercer lloc el 17-40mm amb un riveteig de color verdós fàcilment visible. Però tinc que dir que al aplicar la correcció de perfil en els Canon aquestes aberracions desapareixen del tot, pel que aquest punt no es un factor decisiu, mes aviat es una anècdota i un punt a favor del "barat" Samyang però que no afecta a la qualitat de l'imatge en la majoria dels casos.
Com a resum, us diré que les meves sensacions son que tot el que havia llegit de bo del Samyang es cert en el 90%, que destaca per la nitidesa i l'absència d'aberracions cromàtiques, que el seu vinyeteig i distorsió geomètrica es fàcilment corregible aplicant el perfil adequat i sobretot per el preu contingut, com a coses no tant bones o negatives hi ha que és totalment manual, tant en diafragma com en enfoc, que no és estanc, punt important per els fotògrafs de natura i que al ser bombat de la part davantera es difícil i car utilitzar-lo amb filtres. Reafirmar-me que el gran angular "popular", que no destaca en res, però no es queda enrere tampoc és el 17-40mm L i potser el que en surt mes mal parat és el 16-35mm I, tot un L amb pretensions, però que perd davant els altres dos en nitidesa a les cantonades, de forma molt evident quan està muntat en una full frame i que en una APS-C, al aprofitar solament la part central es converteix en una molt bona opció qualitat/preu/lluminositat.
Com a proba us deixo aquesta nocturna feta ahir amb el Samyang en una de les localitzacions habituals en les meves nocturnes prop de casa.
Espero haver aportat una mica de llum als possibles compradors o als dubtosos, doncs he vist quantitat de proves d'aquests objectius amb uns resultats molt sorprenents per lo diferenciats que surten en cada web.

Afegeixo un enllaç a l'entrada que ha fet l'Oriol Alamany en el seu bloc, la prova del Samyang 14mm més complerta que pugueu trobar.

dissabte, 4 de febrer de 2012

Cova de gel

Quan vaig estar a Islàndia em vaig quedar amb les ganes de veure tot allò en una altra estació que no fos l'estiu i el sol de mitjanit... em vaig quedar amb les ganes de veure la foscor, la via làctia, el cinturó de Venus, els estels i sobretot les coves de gel que es formen a les seves glaceres i que són accessibles a l'hivern.
Aquest cap de setmana les previsions meteorològiques a Catalunya apuntaven a una forta davallada de les temperatures i nevades abundants, la realitat ha estat una altra ben diferent. Segurament els mitjans i els polítics s'han curat en salut, però l'onada de fred siberià ha quedat en no res.
No obstant en alguns llocs del nostre país si que han baixat força les temperatures i en vistes a provar roba i equipament per un futur viatge al Gran Nord, vaig sortir de casa equipat amb unes botes Sorel per baixes temperatures, un anorac de ploma Salewa, una samarreta tèrmica i un gorro 66North, uns guants especials per tenir sensibilitat als dits ens situacions extremes Lowe Alpine i un polar Quechua.
Al deixar el cotxe, una ullada al termòmetre exterior... -5º, bé! però, el fort vent del nord donava una sensació tèrmica d'uns -20º i algunes frases típiques em varen venir al cap, com: "si tinguéssiu que fer-ho per obligació no ho faríeu.." o "sarna amb gust, no pica..."
Encara que sóc dels que pensa que sempre que fas un esforç sols tenir una recompensa i aquest cop no va ser diferent i vàrem trobar aquest racó que em va fer recordar un dels llocs que m'agradaria veure en un proper viatge a Islàndia: una cova de gel.
Vaig escollir una temperatura més freda en el balanç de blancs per incrementar la sensació de baixes temperatures, però sense passar-me i buscant que no quedes tot saturat de blau, el 70-200mm a f22, 13 segons ISO 50, aixecament de mirall i disparador varen fer possible aquesta imatge.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...