dilluns, 26 de novembre de 2012

Camins que has de fer sol...

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
Canon 5D MarkII + Samyang 14mm f/2.8 a ISO 6400

No patiu!!! No m'he tornat poeta!!!

He volgut fer servir aquesta estrofa de la cançó de Sopa de Cabra "Camins" que per cert m'agrada molt, com a introducció d'una entrada que ja fa temps que em volta per el terrat i he cregut que avui era el dia adient per publicar-la junt amb aquesta fotografia que li vaig fer al Pepet, company amb qui vaig compartir les nits a Ses Illes en la darrera escapada fotogràfica.

Tot te un començament i la nostra afició per la fotografia també, al principi ens deixem influenciar per els anomenats "gurus" dels foros on mostrem les nostres fotos, ells marquen una tendència i la resta la solen seguir, això sol ser així tant en el tema, com en la manera de processar, paràmetres tècnics, etc.
Aquesta mena de títol de"guru" la majoria de vegades no se li dona per la qualitat de les seves fotos sinó perquè sol ser dels que comenten més, normalment amb "comentaris socials" o lo que ara es coneix com un "queda be"....tant de feedback rep al seus comentaris que s'acaba creient el que li diu la gent, malauradament si es queda en aquest pas, ja no evolucionarà.

En aquesta etapa nosaltres no sabem que "volem ser de grans" i fem un gran nombre de fotografies, a tot el que és mou o el no és mou i de les que el 99% no veuran la llum però son necessàries per seguir el teu camí com uns mesos o anys desprès te'n adonaràs.
Aquests anys t'han servit per coneixer i dominar la part tècnica de la fotografia, començar a interessar-te per la composició i intuir cap a on et vols centrar, com diu el títol del post: "camins que has de fer sol..." o amb ajuda d'algun taller de professionals de reconeguda "solvència didàctica", ja que la proliferació d'aquesta mena de tallers per part de molts professionals i aficionats avançats fa que hi hagin molts dubtes i recel a l'hora de apuntar-te a un, tant que s'hauria de publicar una guia per tal de poder decidir amb qui es pot fer, que t'aportarà i amb qui no i perquè.

Si tot això ha anat per el camí correcte t'adonaràs que l'equip que tinguis NO ho és tot, que la tècnica és necessària però no imprescindible, que sabràs separar els comentaris amb "chicha" dels merament "socials" i començaràs a buscar llums i composicions que transmetin sentiment o missatge o ambdues coses, en definitiva hauràs trobat el "camí"... el cami que has de fer sol...

Serveixi aquesta petita i breu "línia de temps" de l'evolució fotogràfica, on segur que hi trobaràs el teu lloc, per animar a tots a no defallir si es cau en algun dels paranys que ens puguin fer trontollar la nostra afició.

50 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tot el que expreses aquí.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi,

      Gràcies per la visita!

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Sàvies paraules en les que ens mostres el camí, el nostre camí, el camí de cada un de nosaltres.
    Preciosa foto de "Pepet". Segur que estarà supercontent d'ella. Una via làctia preciosa.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç,

      Aquesta foto la vàrem gaudir allà.. "in situ", quan et trobes un cel així et quedes sense paraules, sort de les càmeres per poder-ho recordar de tant en tant.

      Salut!!

      Elimina
  3. Bona foto i molt bona reflexió Pere, estic molt d'acord amb tu amb el tema del "gurus" i els seus comentaris de "quedar be" i gens constructius.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Araceli,

      Si, aquesta mena de comentaris et poden arribar a "confondre" quan estàs començant i no deixar-te veure les senyals que et porten al camí ;-)

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Si, je, je, estoy de acuerdo en casi todo lo que dices, pero creo que en este caso concreto tu foto (que me parece increible, y que es el tipo de foto que me encantaría hacer) no es la más indicada para acompañar la parte de tu reflexión en la que dices "que l'equip que tinguis NO ho és tot". Porque precisamente, bajo mi humilde opinión creo que una foto como esta, con las estrellas como puntos y tirada a 6400 ISo con un ruido super controlado, está al alcance de muy poquitas cámaras. Me encanta tu fotografía y sigo tu blog desde hace tiempo. Enhorabuena por la foto!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jose Antonio,

      Evidentemente tienes razón, ahí me has dado!!
      Creo, como he comentado en entradas anteriores que donde SI se nota el equipo es en fotografia nocturna al tener que manejar esos ISOs altos però cuando lo he escrito en el blog no me referia a este tipo de fotografia sino a que para situarte y encontrarte a ti mismo el equipo no es importante, al menos no tanto como saber que y como quieres hacer o mostrar.

      Gracias y un saludo.

      Elimina
    2. Totalmente de acuerdo con todo como te decía. Yo suscribo letra a letra lo que comentas en tu entrada, je, je. Además creo que es una reflexión muy sabia por tu parte. Es solo que me tiene un poco obsesionado el tema de hacer buenas fotos nocturnas con estrellas y de momento no he tenido ni el lugar ni el momento para intentarlo. En teoría con mi Pentax K5 me podría acercar bastante a los resultados que tu nos muestra, pero no tengo ni el dominio técnico que tu dominas ni supongo que he acabado de recorrer todo ese camino del que tu nos hablas. Enhorabuena de nuevo no solo por esta foto sino por todas las que nos muestras en este blog.

      Elimina
    3. Desgraciadamente desconozco como se comporta tu cámara y añadiria que como se comportan la mayoria aparte de la mia, que és la que conozco y en la que me he centrado y eso creo que si es importante, conocer el equipo propio con sus pros, contras y sobretodo limites.
      Seguro que si tubiera una 1DX hubiera podido captar mas luz y quizas hubiera tenido menos ruido, bueno seguro que hubiera tenido menos pero hubiera hecho la misma foto. Con esto quiero decir que la cámara por muy buena que sea NO hace la foto, la foto la hace el que pone el ojo en el visor, la cámara intenta plasmarla con mejor o menor detalle o rango dinámico pero nunca va a hacer la foto.
      Creo que antes no me he sabido explicar del todo :-)

      Gracias de nuevo por aportar tu punto de vista.

      Elimina
  5. Que buena esntrada Pere, suscribo punto por punto. Muy guapa la imagen d'en Pepet
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xose,

      Me alegro que te haya gustado.

      Saludos.

      Elimina
  6. Hola Pere. M,agrada la descripció que has fet del camí a seguir. Només hi afegiria un punt, que crec que al final ho acaba essent tot. Dedica,t a les fotografies que vols fer i pensa què vols transmetre. Tal com dius, amb l,abundància de fotografies que actualment hi ha, només les que són capaces de transmetre arribaran a la resta de la gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon,
      El que tu hi afegiries és precisament "el camí", quan el trobes saps que vols fer i el que vols transmetre, ho hem dit igual amb paraules diferents.
      Avui en dia costa molt i molt fer quelcom original i que com a mínim sorprengui, internet te les seves avantatges (que son moltes) però també te inconvenients com aquest.
      Salut!

      Elimina
  7. Desgraciada o afortunadamente, yo todavía me encuentro en el camino del aprendizaje, donde mucha gente a la que sigues te sirve como inspiración para probar cosas diferentes (pero parecidas a las que has visto para ir a ello).

    De todas formas, creo que en alguna que otra ocasión he intentado buscarme mi camino, y poco a poco lo estoy intentando encontrar. Resulta muy difícil, pero creo que el tiempo marca el camino a seguir de cada uno.

    Mientras pasa ese tiempo seguiré aprendiendo de gente como tú Pere.

    Un fuerte abrazo!

    Iker

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker, discrepo bastante de tu apreciación respecto a tu camino, que si no has encontrado, lo vas a encontrar en breve. Me gusta como ves la fotografia y como la enfocas, además de tener algunos fotones que no me importaria haber mostrado en alguna entrada mia jejeje.

      Un abrazo!!

      Elimina
  8. Bon dia Pere !!

    Jo també estic d'acord amb lo que dius.

    El final del meu camí es allà lluuuuuny ... jaja.
    (Vull fer fotos com aquesta ...be igual no ..ja que som diferents...i tenim formes de veure diferents!)

    Un petò.

    Carmina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina,
      Segur que tens el final molt lluny..jajaja
      Ja saps que pots fer el que et proposis, la prova la tens cada dia que passa ;-)
      Un petó.

      Elimina
  9. El línies generals estic d'acord.
    Si bé, per exemple, jo no he abandonat el món dels foros. Crec que és un bon lloc on trobar idees i rebre comentaris crítics a les teves fotos. Quan portes molt de temps en un foro saps molt bé de quins comentaris has de fer cas i de quins no. A més a més és un lloc on trobar i coneixer gent interessant.
    Dels tallers tinc pitjor opinió. Molt sovint es converteixen en visites guiades a localitzacions més o menys interessants a canvi d'un "mòdic" preu. Ara he vist que això ho puc fer tot sol o amb companyia de bons amics, i surt més barat.
    Realment, cadascú té el seu camí. Per mi, tot això va començar com un viatge introspectiu, de buscar moments de solitud. Després he anat trobant altres coses, gent...
    La foto ja saps que m'agrada molt ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet,
      En primer lloc gràcies per fer de model i de company!!
      El tema dels foros se que el domines però parlo del que he vist al llarg dels anys, de la gent que es deixa influenciar per el "guru" (que en tots n'hi han...) i et poden arribar a confondre.
      Per desgràcia en el tema dels tallers tens raó, cada cop és més una companyia per anar a un lloc que una cosa instructiva...fins al extrem que hi han alguns que aprofiten per fer "les seves" fotos en lloc de donar suport a la gent que ho necessita però això és matar la gallina dels ous d'or o fen servir una dita: Pa per avui fam per demà.
      Ens veiem!

      Elimina
  10. Pere.... L'has clavat! I es de gran ajuda per evitar, com tu dius, caure en paranys...
    Gràcies per escriure per a tots entrades tant fislosofiques i amb fotografies molt especials.
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria,
      Els paranys els tenim sempre a la vora, malauradament hi ha gent que inclús els treu profit però si tens algú que t'obri els ulls potser més fàcil d'esquivar-los.
      T'agrada la foto??? Te l'imagines a la Avinguda dels Baobabs una mica més planera?? (Soc dolent, oi?)
      ;-)
      Un petó.

      Elimina
  11. Pues ya que tocas el tema ¿Qué talleres recomendarías, si lo consideras oportuno, de los muchos que hay por ahí?

    Muchas gracias por anticipado¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oscar,
      Para poder recomendarte un taller y ser objetivo primero tendria que haberlos probado y no seria muy honrado de mi parte recomendar uno en detrimento de otro sin conocimiento propio.
      Hay especializados para las diferentes disciplinas fotograficas y diferentes niveles, creo que una buena elección puede venir por interesarte por el trabajo y sobretodo por los resultados del profesor en cuestión.
      Un saludo.

      Elimina
  12. Una entrada molt filosófica y profunda però també s'ha de dir que has dit veritats com temples sobretot en quant a lo de gurús (que la experiència em diu que acaben caient sols o quan als altres se'ls cau la vena dels ulls) i en quant a la proliferació dels tallers o cursos (fora de les impartides per asociacions que normalment si son gratis es solen fer entre els socis) fins al punt de no saber fins que ja has anat, pagat i passat un mal tràngul si t'enreden com a "xinos" o no.

    Jo recomano contrastar la solvència del que els imparteix.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      Sabia que estaries bàsicament d'acord amb la majoria de reflexions, a més tu tens més experiència que jo per fer-ne una valoració d'algun dels apartats.
      Respecte dels tallers, tinc coneixement que darrerament alguns s'han quedat vuits o amb molt poca gent, no n'hi ha prou amb fer un cartell més o menys maco i publicitar-ho, potser la gran massa d'aficionats ens estem donant compte de la realitat que hi ha darrera de la majoria d'ells.
      Salut!!

      Elimina
  13. Unes veritats com a temples aquestes reflexions, ja que som com esponjes, hem d'anar cremant etapes i quedant-nos amb el bo de cada una. Jo a dia d'avui estic dins d'un bucle mental, ja que les fotos hem semblen totes iguals, pero tinc ganes de fer coses noves i una mica saturat dels roquers.
    A molts tallers la gent va per comoditat,per que els portin a quatre localitzacions famoses i que els hi montin un cap de setmana.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Bernat,
      Aquestes ganes que dius de fer coses noves potser son les que et dirigeixen al començament del camí correcte...dona-li temps. ;-)
      Molt d'acord amb lo de que et portin a localitzacions però...solen ser sempre les mateixes i 20 persones fen la mateixa foto?? Ho dic perquè em faig ressó de molts aficionats que demanen més ensenyança en el tallers encara que no surtin a fer fotos i en canvi altres son més aptes per el Foto-Tours a la carta.

      Salut!!

      Elimina
  14. La cançó és bona i el teu comentari la complementa. Camins rectes i tortuosos que marquen etapes en la fotografia i en la vida.

    Salut en veiem i "brindem" a Lloret ¡¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      La meva idea era transmetre la meva percepció de la línia de temps d'un aprenentatge...mmmnnn, també es pot aplicar a la vida en algun sentit però menys mal que no hi han foros i tallers per aquest menester ;-)
      I tant que brindem!!
      Salut!

      Elimina
  15. Bona entrada i currada... I records de joventut amb els Sopa!
    Estic d'acord, peus a terra i cap fred. L'altre dia hem contactava un vell amic de sortides fotogràfiques i que va passar-se a "pro" només perque li van dir que era bonissim gent que li feia la "gara-gara" i es va fotre en un precipici, resultat fa mes de dos anys que no toca la cámera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve,
      Aquesta època és "mu mala" per dedicar-se full time a la fotografia de natura, si ja sempre ha estat difícil ara ho és mooolt més i sobreviuen els millors o els que ja tenen un gran camí fet.
      Salut, peus a terra i cap fred ;-)

      Elimina
  16. Respostes
    1. Molt bona entrada Pere i la cançó collonuda, una salutació.

      Elimina
    2. Hola Jonathan,
      Si, la cançó és collonuda, per mi la millor de Sopa i potser de tots els de parla catalana...però no soc molt parcial ;-)
      Fins dijous!!

      Elimina
  17. Ostres Pere, tota una declaració de principis i una bona exposició d'una possible bona evolució!
    M'agrada llegir-te, seguir-te i gaudir de les teves fotos i bons consells. Pel que fa a una bona part de l'explicació, com que jo no hi he arribat, fins ara malgrat admirar bones fotografies de diferents temàtiques i diferents manifestacions artístiques, jo simplement he fet un camí bastant solitari, la càmera em permet desenvolupar la meva manera de trobar bellesa en el meu entorn, gaudir de captar i crear imatges que de vegades em satisfant. He d'admetre que si a més agraden a altres persones, és tot un plaer!
    Per cert Camins també m'agrada molt i a més em sento molt a prop del seu significat.
    Un petó des del Delta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Fa mooolts anys que et coneixo i ets massa modesta, tu tens un punt de vista i una sensibilitat diferent, potser no has trobat del tot la part de la fotografia que et faci somniar en una foto (sigui de la temàtica que sigui) però si que veus i captes detalls que els altres passem de llarg sense veure'ls.
      Crec que Camins ha marcat una època ;-)
      Sort al Delta i espero que no tant de fred com per aquí.
      Un petó.

      Elimina
  18. Paraules sàvies Pere, quasi tothom ens deixem influenciar, alguns més que d'altres.
    Per cert un imatge ben guapa.
    salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Suposo que el mirallar-se i deixar-se influenciar forma part de l'essència humana, en una propera sortida t'explicaré que m'ha dut a escriure aquesta entrada.
      Fins aviat!!

      Elimina
  19. Cal estar atent per separar el grà de la palla i no caure en el "parany" dels anomenats gurús. I si hi ha dubtes del quí comenta i el què comenta... mirant la seva biografia fotogràfica pots sortir de dubtes ;-)
    Personalment em trobo en aquesta fase del camí, la d'apendre i no ser si la deixaré mai!.
    El meu germà, és il.lustrador, ha treballat fent pelis de dibuixos amb els "grans" i jo quant els miro, em quedo flipant, i saps que em diu? doncs que encara no ha trobat el seu estil i que és l'estil que et troba a tú. I jo li dic: el que passa es que ets massa humil!
    Bona entrada i bon tema!
    Per cert la foto de conya, a mi les nocturnes s'em resisteixen :-/
    Un saludo Pere!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fran,
      Doncs per el que expliques segur que el teu germà és dels grans!!
      Una de les coses que frenen una progressió és creure que ja ho saps tot i que el que fas no es pot superar. Per això penso que la humilitat i el voler superar-te constantment és la millor manera de anar tirant endavant.
      De totes maneres Tu si que vares triat be amb qui fer el taller ;-)
      Salut!!

      Elimina
  20. A veure....:-)
    1) La fotografia d'en Pepet, m'ha posat les dents llargues, si en lloc d'ell i sortís jo, la tindria penjada a casa mida natural ( i no et dic les mides, que ja les saps ;-) ÉS PRECIOSA!
    2. Els camins en Fotografia,com en qualsevol altre cosa en la vida, són infinits. Lo important és que cadascú camini el seu de forma conscient, tant sigui seguint a gurus, com participant en foros, deixant-se influenciar o no....Si el camines lliure i conscientment, tots els camins son vàlids. I no hi ha un sol camí, sortosament, n'hi ha un de particular per cadascú de nosaltres.
    3) Estic d'acord amb qui et diu, que ja has comentat en altres ocasions que la càmera no ho és tot...cert...però no pots córrer un Formula 1 amb un "600" !!! Penso que a vegades, sovint, no serà el tot, però en mans d'un pilot expert, segurament sí.
    4) Espero que em paguis el toc a Montphoto!!!
    Bon finde!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse!
      1) Per fer-la a mida natural....mmnnn... no crec que la meva càmera tingui tants de Mp :P
      2) Diguem el mateix amb paraules/conceptes diferents, el resum és que no tens que fer quelcom perquè ho fa tal o qual, aquesta és la veritat que hi ha darrera de totes aquestes paraules. Fer "el teu camí..) sigui on sigui però que el triis Tu!
      3) He vist fotos fetes amb compactes que donen mil voltes a altres fetes amb reflex de més de 2.000 euruuuusss i gent amb 5D MKII tirant amb automàtic perquè segons ells, una càmera que val tants de diners sap més que tu de fer fotos.
      4) Ejem...qui em deu un Gin-Tonic??? :P
      Un petó.

      Elimina
  21. Jo ja tinc ganes de fer cami "sola", tant anar amunt i avall amb activitats infantils no son maneres, encara que tornant cap a casa faci fotos "cordils" ;-P
    Afegiria que a més de fer camí, has de tenir circumstàncies per fer-lo. I després, temps. Tres astres que jo encara no tinc aliniats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai no, que eren "curdons"!!! Jaaaaaaaaaa

      Elimina
    2. Hola Susss,
      Quina sorpresa!! :-)
      Tens molta raó, diria que aproximadament un 55-60% de les fotos que he fet els darrers anys amb mainada no les hagués pogut fer... i tu ja tens algun: Curdons!!! jajaja
      Ànims i endavant!!!

      Elimina
  22. Fantásticas reflexiones. Felicidades, un post muy interesante!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Saleina,
      Bienvenido al blog y encantado que te haya gustado el post.
      Un saludo.

      Elimina
  23. M´agrada la foto. I la reflexió. Sempre són benvingudes unes paraules d´alé... perquè els inicis no acostumen a ser fàcils.. Però , mentre no aconseguim cap foto que valgui la pena.. gaudirem d´aquest camí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és l'idea Marta, gaudir i anar fent el camí i si al final trobes el teu, la satisfacció serà total i hauràs donat el primer pas, el més important, saber on vols anar...
      ;-)

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...