dilluns, 27 d’agost de 2012

Una hora

Només una hora de diferencia hi ha entre la primera i la darrera foto.
Com pot ser??
Fàcil, si ajuntem hivern, cercle polar i tarda. La primera foto la vaig fer a les 15:18, la segona a les 15:38 i la darrera a les 16:20, està clar que no vaig moure el trípode en una hora o més però vaig poder captar el que volia, veure com l'incidència i la qualitat de la llum canvia per complert el paisatge en tant sols uns instants.
Aquesta capacitat de canvi i el fet de poder fer fotos amb bones llums des de desprès de dinar fins entrada la nit (aurores) és una de les coses que més em va enamorar del hivern a Noruega i un dels motius per el que hi vull tornar quan sigui possible.
Son tres fotos fetes en un fiord al nord-oest de Tromso que inspiren sentiments contradictoris, potser la més propera a la realitat es la primera, per la fredor que transmet i que era el que estàvem patint, però no hi ha truc, és tal com era o com ho vaig veure amb els meus ulls. La temperatura de la llum anava pujant mentre la ambiental anava baixant.
Amb quina llum us quedaríeu vosaltres?
Com a anècdota dir que una parella de rens salvatges ens varen acompanyar durant la sessió i que inclús ens varen fer de models una estona mentre la llum s'anava esvaint...

Actualització posterior: Afegeixo aquesta versió re-enquadrada per l'Oriol Alamany de la tercera per donar mes protagonisme a la zona on incideixen els darrers raigs de llum i respectant la composició de les altres dos fotos. Desprès de la meva resposta al seu comentari, m'ha passat la versió que ell hagués proposat sense tenir que respectar l'enquadrament del punt de llum centrat i crec que hem coincidit exactament, jutgeu vosaltres mateixos.

50 comentaris:

  1. per mi la ultima foto!!!!! tot i ue la primera es molt extrema en contrast i tb m'agrada...

    ResponElimina
  2. Bon treball, mestre, només en a tu se li pot ocórrer una entrada com aquesta. Tot un homenatge a la llum, la teva amant ... ;-) I els demés fent el burro amb els rens ...
    Quina de les tres? No soc objectiu, la primera, es clar. Com tu dius, la més realista malgrat sigui la menys “fotogènica”.
    Has provat la segona en b/n, rollo Ansel Adams, ben contrastada? Ara penso que no n’hem parlat mai d’aquest tema. Queda pendent, THB pel mig.
    Una abraçada, company.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi,
      No he provat a virar-ne cap d'aquestes, no hi veia prou contrast, ho tindré en compte.
      Dir-te que els hi vaig fer un parell de fotos als rens, alguna amb aquestes muntanyes de fons però la vista s'em clavava amb els canvis que hi havia a l'altre costat del fiord....no tinc remei :-)
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Estic dubtant entre la fredor de la primera i el toc càlid de la tercera.
    Igualment, genials totes,mestre ;)
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tria Esther, extremista també...
      Un petó.

      Elimina
  4. Yo me quedaría con la última, pero es una difícil elección pues las dos últimas son preciosas. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, tu si que lo tienes claro, eres de tonos fuertes, creo que sin que lo dijeras ya me imaginava por donde elegirias.
      Un abrazo.

      Elimina
  5. Que bonitas las tres, yo me quedo con la primera porqué nunca he visto un paisaje así de frio y en invierno.
    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eva, tienes que poner remedio, es un lugar increible para visitar y si vas en invierno ni te digo, te lo recomiendo.
      Un beso.

      Elimina
  6. l'última amb la muntanya del centre il·luminada és genial.
    Totes tres molt maques

    ResponElimina
  7. Ep Pere si me'n fas triar alguna no podré, totes arriben a transmetre l'ambient del lloc.

    Salut Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc,
      Si, poca edició tenen, el que hi havia és això...
      Ep! En estàs fen esperar massa per les teves de Islàndia... ja tinc ganes de veure-les.
      Salut!!

      Elimina
    2. Uf!! Vaig molt endarrerit per la feina, a l'Agost em toca currar fort moltes hores, a veure si començo a fer postproducció islandesa aviat.

      Elimina
    3. Doncs ja pots currar i fer alguna entrada que sempre és un plaer i una alegria veure fotos d'Islàndia.

      :-))

      Elimina
  8. No hay que ser pobre pa pedir! me quedo con las tres! son geniales...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Lolyyy!!!
      Hecho, las tres pa ti ;-)
      Genial fueron esos momentos y como dice Santi, ver unos renos a unos pocos metros del mar todo nevado...pero eso es para otra entrada jajaja.

      Elimina
  9. Si m'ho permets, vaig a dir-hi la meva, Pere: per l'enquadre que tenen les tres (exactament igual) penso que la que millor funciona és la segona, amb aquestes ombres dels núvols i sol distribuint-se per tota la imatge.

    Evidentment que la llum de la tercera és total, ja saps com m'agraden aquestes llums. Però aleshores trobo que no hi funciona el mateix enquadre que amb les altres dues. Penso que li escauria més una mica més de zoom, massa foscor dominant la imatge a l'envolt de la muntanya rogenca. Vull dir una cosa tipus així:

    http://www.alamany.com/img/img_externes/PS_Norway-3.jpg

    (Disculpa per retallar-te-la!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Oriol,

      El rerefons de l'entrada era perquè la gent puges comparar en un mateix enquadrament el paper definitiu de la llum baixa d'allà dalt i de com es pot aprofitar gairebé tot el dia per fer fotos amb llum de qualitat.

      Et tinc que dir que estan fetes amb el 70-200mm a 200mm, ni tant sols tenia el extensor x1,4 que anava a la maleta que és va "quedar" a l'aeroport de Oslo i que no vàrem recuperar fins aquell vespre.
      Aclarit aquest punt em sembla molt interessant i instructiu l'aportació que em fas i amb el teu permís la comparteixo al cap d'avall de l'entrada perquè els lectors se'n puguin fer una bona idea.

      Queda clar que la llum està molt millor repartida i les parts fosques que poca informació aporten en queden fora, l'únic detall que no volia perdre és aquest raig de llum càlida reflexat a la primera muntanya de l'esquerra de la foto que ja en directe em va semblar molt maco, però artísticament demanava un altre enquadrament.
      Gràcies!

      Una abraçada!

      Elimina
  10. Costa decidir-se per una d'elles. Jo penso que les tres son realistes, com expliques molt bé, son tres fotografies diferents pel diferent impacte de a llum.
    Doncs potser em quedo amb la segona, la llum càlida sobre la neu amb el contrast del blau net i intens del nord.
    Bona lliçó Pere!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      La llum no tant sols dona color, també dona volum i fins i tot perspectiva. Si algú en treu alguna idea o hi veu la part positiva ja em dono per satisfet.
      No et sabria dir quina m'agrada més, jo les he vist a 27" i hi han detalls que en petit no s'aprecien, alguns importants, ara de triar-ne una, la primera, com diu en Santi és la que transmet "lloc-moment-estació" d'una manera més fidel però evidentment si no ho has vist en directe només et pots guiar per les sensacions que en reps, en aquest cas qualsevol de les altres dos.
      Gràcies.
      Un petó.

      Elimina
  11. je, je, em fa gracia que comentis lo de la taca de llum de l'esquerra, perquè el primer reenquadre que li havia fet era aquest:

    http://www.alamany.com/img/img_externes/PS_Norway-3B.jpg

    Però al final t'he enviat l'altre per respectar almenys la centralitat de la muntanya respecte a les altres dues. Així coincidim en els punts d'interès ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justa la fusta, és la representació gràfica del que et comentava. Evidentment, amb el teu permís també l'he afegit per documentar-ho gràficament.

      Elimina
  12. De tota manera, i part de la meva intromissió "enquadril", la teva idea de mostrar la variació de llum en el paisatge mantenint el mateix enquadrement és molt bona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, era com aquestes versions que de vegades es fan de representar les quatre estacions de l'any o un similar però amb només una hora.

      Gràcies de nou!!

      Elimina
  13. La primera me dice menos. La segunda ya me gustó bastante, pero entonces veo la tercera y ya me quedo con la boca abierta con esa maravilla de luz. Un buen experimento fotografiar el mismo motivo a diferentes horas. De los 3 encuadres yo me quedo con el primero. En caso de recorte, la versión de Oriol es la más acertada, pero a mí personalmente me gusta la montaña iluminada con más cielo y no tan encajonada. Si la recortas, no me gusta la montaña centrada, pero sin recorte me gusta justo como tú lo has encuadrado.

    Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,

      Veo que en el apartado composición coincidimos los tres...aunque no sé si esto es bueno o malo, hubieramos hecho la misma foto??? ufff...que dilema!

      Un abrazo Crack!

      Elimina
  14. Doncs ara vaig a triar jo !!..:-)

    I no em puc decidir per una en concret...
    La primera m'agrada el protagonisme del fred ..la neu.

    La segona aquestes llums mes càlides que comencen a donar més protagonisme a la muntanya del fons...i el cel amb aquest núvols...

    La última...m'agrada molt ...aquest total protagonisme de la muntanya i estic amb l'Oriol...que queda millor descentrada !

    Un peto Pere !

    Carmina

    (això de ser anònim no se si m'agrada gaire !!...jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carmina/Anònima jajaja

      Està clar que una cosa és una sola foto i l'altre la seqüència d'aquesta entrada com a comparativa/il·lustració de com influeix la llum de qualitat en els paisatges però entenc la teva tria.

      Saps que en lloc d'anònim pots utilitzar l'opció just a sobre d'anònim?? la de Nom/url, no emplenes l'url o hi poses la del facebook i ja ets surt el nom...i per les properes vegades ho tens configurat :-)

      Un petó.

      Elimina
  15. Impressionant document del canvi de temperatura de color, llum i tons.
    Precioses.
    No podria destacar una sobre les altres.
    Em quedo amb el conjunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon tria Vicenç, lo millor de tot és la vivència i el estar allà.
      Un viatge que et recomano.
      Salut!

      Elimina
  16. Immenses totes Pere i sempre que veig imatges aixi, em pregunto pel so, pel silenci d'aquell moment, sembla una incongruencia pero per mi no ho és.
    L'ultima em sembla d'una bellesa fins i tot insultant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta,
      Una bona pregunta...el so, el silenci??
      Aquest cop no hi havia mes màgia que la que veus a les imatges, feia molt de fred, molt de vent, ens havien "perdut" les maletes a Oslo amb tota la roba i nosaltres estàvem mes de 1.000 kms al nord, amb un trípode, botes, guants i gorra que ens havien deixat (gràcies Vidar!!)
      Et podria dir que el millor so que vàrem escoltar aquella tarda va estar el del telèfon que ens anunciava l'arribada de les maletes a Tromso...ups! Finalment potser si hi havia màgia ;-)

      Elimina
  17. Hola Pere,
    Si hagués de triar quina m'agrada més triaria la segona sens dubte. Les últimes amb aquestes llums càlides també són precioses però haig de dir que en aquest món en que vivim en el que hi ha excés de tot aquest tipus de fotos de pics il·luminats s'han tornat massa típics.

    Ep! Que això no treu mèrit a la fotografia en absolut, simplement dic que vivim en un món a on tenim accès a molta informació, accès i excès fins al punt que ens fa impassibles i això em passa amb algunes fotografies. Jo n'era un enamorat dels pics il·lumints fins que vaig veure que per als fotògrafs que també pràctiquen senderisme o alguna cosa relacionada amb la muntanya s'havia convertit en un tòpic o en un standard de foto a tenir a la butxa.

    No sé si m'explico o ans al contrari ho estic liant més. Vull dir que jo també la faria, que té molt impacte visual però que és la típica foto de "pic il·luminat" que t'esperes que t'ensenyi un fotògraf que ha anat a fotografiar muntanya.

    Suposo que forma part de l'evolució natural de cadascú i que també aquests gustos van i venen com les modes.

    Ara l'experiència i la classe d'il·luminació que ens has donat és molt gràfica i entenedora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      Crec que t'entenc bastant be, però sempre hi ha la capacitat de sorprendre del fotògraf, per mi això es primordial. Penso que aquesta capacitat queda reduïda per la proliferació d'imatges d'un mateix lloc concentrades en una estació i mes concretament en un curt plaç de temps a l'hora de mostrar-les als seguidors.
      Per exemple i com li comentava a l'Iker (que està sota teu en els comentaris) sobre els magnífics boscos que tenen al seu país i sobretot el Gorbea i amb boira, però algú pot sorprendre amb una imatge d'allà ara???
      Cada un sap la seva resposta...
      Et podria posar molt mes exemples, però la majoria els tenim al cap.
      Vull pensar que el que t'ha portat a aquesta reflexió és això i no com ho has dit, doncs no penso pas renunciar a la recerca de les "bones llums" i penso que és una bona fita per qualsevol fotògraf que li agradi la natura, la clau està en els objectius no en les llums Dani.
      Gràcies per el comentari, sempre son "sucosos" ;-)
      Salut!

      Elimina
    2. Efectivament Pere.
      No estava valorant ni la llum, ni la dificultat tècnica ni l'esforça per arribar al lloc i al moment. Tot això jo ho valoro i molt si no en la capacitat de sorprendre d'aquestes fotos.

      El meu comentari anava en la direcció que apuntes sobre la gran quantitat de fotos de l'estil que pots arribar a veure (moltes d'elles amb excel·lents llums) i de com això pot saturar. Si no vaig errat tu a part de la qualitat de les llums moltes vegades també busques la originalitat ja sigui en un enquadrament nou d'un lloc molt "trillat" o en un escenari poc vist a internet. I potser cada vegada és axò juntament amb la tècnica i la llum el que valoro més (que no vol dir que jo ho aconsegueixi en les meves fotos si no que quan miro fotos aquestes que compleixen aquestes premises són les que em criden més l'atenció).

      Jo també faig totes les fotos i enquadraments que m'agraden quan surto a fotografiar uns de més clàssics, altres de més arriscats (que la majoria vegades no acaben funcionant)... i sempre "asseguro" les fotos amb enquadraments tipics i 1000 vegades vistos per passar a intentar d'altres.

      Elimina
    3. Daniel, és el que havia interpretat. En una entrada anterior vaig comentar que havia canviat els plannings de les sortides/viatges degut a la gran massificació/proliferació de fotos d'un mateix lloc concentrades en un curt espai de temps i amb aquest tipus de fotos, que pot sorprendre?? tenir el pic una mica mes a la dreta?? un núvol rodó? o el faig amb una fulla menys??

      Amb això no dic que no es pugui fer la foto de rigor per tenir-la al arxiu però no pas per fer-ne un model de creativitat.

      Salut!

      Elimina
  18. Hace unos días, Gorka Lopez hacía algo muy similar a esto para hacernos ver que, un mismo paisaje tiene mil vestidos. Le decía yo que eso es lo que hace mágica la naturaleza.
    En este caso, esa magia viene a darse en tan solo una hora. Es increíble lo que te puedes perder si no tienes paciencia.
    Fantástica entrada en la que demuestras que una composición, más o menos se puede "copiar" pero que en ningún momento va a ser igual por la incidencia, tanto del tiempo como de la luz.
    Felicidades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker,
      Ya vi la entrada de Gorka y algo de inspiración en los que hacen las cuatro estaciones hay... pero la clave y la diferencia es el corto espacio de tiempo, solo 60 minutos y el cambio que tienes, destacando que pudes aprovechar la luz de amanecer durante dos o tres horas, que el cinturon de venus está presente cerca de una hora y que puedes trabajar el atardecer después de comer y durante unas horas también.
      Dicen del "sol de medianoche", pero yo he vivido los dos extremos y me quedo con las cortas horas de luz del invierno y la oscuridad de la noche en contra de la luz perenne las 24 horas pero que puedes aprovechar desde las 23:00 hasta las 5:00 y uno de los porques es que necesitas tiempo para descansar jajaja.
      Un abrazo!

      Elimina
  19. Hola Pere, la millor opció, per mí es poder.les fer totes i després tenir el "problema" de triar encara que m'agraden els dos extrems, la primera per la claredat i nitidesa que té, malgrat a la majoría li pugui semblar "sosa" i l'última la veig amb millor composició i el detall de la llum te la seva màgia....
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      Una bona opció, sens dubte és la millor, estar en la localització i captar com canvia amb les llums. De fet aquesta era l'idea que volia transmetre amb aquesta entrada.
      Jo com he dit abans, la primera és la que em fa sentir m´s "àrtic" la que més em recorda els dies que vàrem estar allà...i és que la llum blava tant neta que hi havia...
      Salut!

      Elimina
  20. Hola Pere, doncs jo per portar la contraria a la majoria no se si triar la primera o la segona. M'agrada molt el cel de la primera i la llum de la segona.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Amb el vent que feia i com canviava tot en instants, crec que al foto que dius també s'hagués pogut fer ;-)
      Salut!

      Elimina
  21. Em nego en rotund a triar!!!! Cada moment és únic i fantàstic...o no?
    De la fredor a l'escalfor cada instant hi està reflectit.
    Jo me les quedo totes!!
    Una abraçada "jefe"...cuida't molt!!!!
    Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord Montse, no triis!!
      Gràcies per la visita, fins aviat!
      Un petó.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...