dimarts, 10 de juliol de 2012

Amb vistes al cel

Ja fa dies que llegeixo en bastants blocs de fotògrafs de natura sobre la manca de noves localitzacions i la poca imaginació de la majoria de nosaltres a l'hora d'afrontar un viatge, una sortida o senzillament un repte fotogràfic amb certa personalitat i he cregut que seria un bon tema per una entrada al bloc.
Si us he de dir la veritat, hi va haver un temps que prioritzava el lloc per sobre del que en podia treure però per sort un dia vaig notar un clic al cap i el xip em va canviar. A partit d'aquell moment varen deixar de tenir "interès fotogràfic" una llarga llista de llocs que varen ser substituïts per una altra llarga llista, però aquesta llista no prioritzava "la foto" o "la moda" sinó l'incertesa, l'aventura, el descobriment i sobretot, el viure i gaudir la natura amb la màxima expressió i ser feliç amb el que feia.
 Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 30"
Aquest nou mode de veure les sortides fotogràfiques m'ha permès trobar llocs amb una personalitat característica i una bona part mai abans havien estat fotografiats. Les fotos que en surten podran agradar més o menys, ser millors tècnicament o compositivament o ans al contrari però el que sí busco és originalitat, frescura i intentar sorprendre a l'espectador.
Aquesta imatge de la Via Làctia "emmarcada" amb les parets d'un penya segat n'és un exemple, com li comentava a un company fa uns dies mentre compartíem un esmorzar, es una foto gairebé irrepetible doncs el lloc és molt difícil de trobar, estava localitzat amb llum de dia però a la nit vàrem trigar més de mitja hora en trobar-lo i això que estàvem a uns metres del forat per on s'hi accedeix, en aquest racó hi cap una sola persona, no cal dir que amb el trípode ben recollit i està feta amb el 14mm muntat a la Full Frame per encabir el màxim de roques possible, la possibilitat de moure't a l'esquerra era una caiguda lliure de uns 40 metres directes al mar i a la dreta hi havia la paret que tanca per la part superior l'imatge, però vaig gaudir molt fent-la i era un objectiu quan vaig veure aquest lloc per primera vegada, un lloc amb vistes al cel.

42 comentaris:

  1. Enhorabuena Pere.

    Has conseguido una preciosa imagen, al margen de lo mas o menos conocido o espectacular de la ubicación. Y es que tarde o temprano aparece ese "click" en la mente cuando queremos o buscamos " crecer" en nuestra pasión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Juan,

      Tienes mucha razón, el "clik" forma parte de la evolución, como persona o como en cualquier actividad que hagas, fotografia incluida :-)

      Un abrazo!

      Elimina
  2. Preciosa imagen y sobre todo me parece magistral la iluminación del marco rocoso, con una luz tenue que esta perfectamente integrada en la luminosidad de la Vía Láctea. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José,
      Cuando vi el escenario el dia antes ya me imaginé esta escena, lo de las luz es producto de un WB y de diferentes geles en el foco de luz artificial.

      Que tengas unas buenas vacaciones!!

      Elimina
  3. Amb el fons negre es bestial.. Com molt bé diu en osé l' il.luminació ténue de les roques li dona el toc definitiu.
    Tens raó pero moltes vegades ens conformem amb la quantitat (pel fet de tenir la localització a prop o que ja sigui coneguda) a la qualitat (perdre temps o errar moltes sortides per el fet de trovar quelcom original, així que doble valor la fotografia que ens presentes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve, se que és un tema pelut...però darrerament prioritzo l'originalitat, la creativitat i sobretot, l'exclusivitat per sobre de al quantitat, si sabessis quantes fotos vaig fer en 21 hores a les fosques...et quedaries glaçat...jajaja...però crec que fins i tot amb les poques que vaig tirar en vaig quedar força satisfet, al menys per una temporada.
      Salut!

      Elimina
  4. Totalment d'acord amb el que comentes Pere, crec que el difícil es trobar llocs originals i encara mes sorprendre amb una imatge, últimament es repeteixen molt sobint...
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep,
      Es el que solem comentar amb el pa amb tomàquet i pernil a les mans...cada cert temps surt una moda o un lloc de moda...la gràcia es poder-ho "superar" i anar a una altra banda.
      Salut!

      Elimina
  5. Me encanta la fotografía! Compositivamente, en mi opinión , es impactante y te atrapa durante unos minutos... Y eso es algo verdaderamente valioso, al menos es lo que yo creo debe ocurrir cuando miras una foto, un cuadro, un paisaje o acciones de animales o personas... Que la situación atrape indica que te transmite y eso, pienso, es lo que el artista busca... Transmitir su experiencia, su placer, su enfoque personal.
    A veces buscamos destinos porque deseamos conocerlos y, claro! fotografiarlos, pero muy de acuerdo en lo que dices, respecto a que nuestros espacios cercanos están llenos de magia según con los ojos que los mires.
    ENHORABONA!!!!! ETS UN ARTISTA
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria,
      El veritable sentit d'aquesta entrada precisament es desmitificar els llocs per sobre de la foto, no mitificar-lo per una foto que ha fet una altre persona i que segurament nosaltres no tindrem les mateixes condicions ni potser la disponibilitat de temps per estar-hi el necessari...
      Tothom ha passat aquesta etapa en la progressió i crec que es imprescindible però també ho és la següent, crear a partir de un lloc sense nom ni renom.
      Així ho veig ara potser d'aquí poc ho torni a veure diferent... jejeje..
      Gràcies per la visita!
      ;-)

      Elimina
    2. jijiji... pot ser, qun hi hagi la opció d'anar-hi a mmnnnn, N Zelanda! pe... pero jo estic molt convençcuda que fins i tot en alla, no intentaras copiar o fer la mateixa foto que un altre, sino que faras els clicks en funcio de el que sentis quan miris i absorveixis espais, accions, moments i llums...
      Nanit! ;-)

      Elimina
    3. Uiii, no toquem N.Z.!!! aquest lloc..sobretot l'illa del sur..bufff
      Aquest era i és un dels de la llista...

      ;-)

      Elimina
  6. Plas! Plas! Plas!

    Muchísimas felicidades Pere!!!

    Creo que ya sabes el porqué de ello, pero por si no lo sabes, te doy la felicitación, primero por la localización que has encontrado, y segundo, por haber sabido esperar a que se alinearan los astros y dar en el clavo a la hora de fotografiar de esta manera la Vía Láctea!!!

    Creo que se trata de una fotografía que atrapa al que la mira, por ese juego de luz cálida y un fondo azulado, la "s" que crea la roca de la derecha y por su originalidad.

    Gran trabajo!

    P.D.: Totalmente de acuerdo con lo que comentas de las "modas" y la necesidad de salir a crear. Yo estoy últimamente con esa misma sensación, pero también admito que cuando un sitio es fotogénico me atrapa.

    Un abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iker,

      Evidentemente que te puede atrapar un sitio, estamos de acuerdo pero tambien sabes que en FN por poner un ejemplo cuando tocan hayas...tocan hayas....de todos los tamaños, ambientes y composiciones...pero siempre variaciones del mismo lugar, al igual con la costa...vasca..cantabra o catalana...la de Asturias occidental mereceria un capitulo aparte pero en le saco podemos poner Gueirua, Silencio..etc... lugares de culto y que recomiendo visitar al menos una vez en la vida.
      Pero esta entrada va para el después...cuando notas el clik y necesitas alimentarte con descubrimientos nuevos, en soledad o en compañia pero que te dejen empapado de novedad, frescura y originalidad.

      Venga a cuidar la descendencia!! ;-)

      Un abrazo!

      Elimina
    2. Y ahí estoy yo, entre el antes y el después; en ese momento en el que todo lo del antes se pueda aplicar en el después, y se pueda obtener un resultado igual de bueno pero en un sitio totalmente diferente.

      Así, en ese "cambio de piel", veo también la evolución que veo en mi blog, en donde aparecen sitios de culto pero otros en los que poco trípode ha pisado.

      A ver si llego algún día a "quitarme" de lo que "pone" y descubro "otra droga".

      Ahora te dejo que oigo lloros =(

      Un abrazo!

      Elimina
    3. Iker, en tu mismo bloc y mas concretamente en la entrada del taller de Javier ya hablas de esto mismo, con palabras diferentes pero en el fondo dices algo parecido... lo de la necesidad de alejarse...
      Yo también he estado en talleres y podria hacer mia la frase: Que hacen todos disparando al este cuando yo lo hago al oeste...seré raro???

      Parece que ya no se oye,.. 8^)

      Un abrazo!

      ;-)

      Elimina
  7. Muy buena entrada Pere, completamente de acuerdo. Y muy buena foto, por cierto!!
    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David, celebro que te guste :-)
      Un abrazo.

      Elimina
  8. Molt bonica. És una preciositat aquesta via làctia. És la llet, jeje.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Vicenç, és la Via Làctia...la llet no la captem encara amb els sensors actuals...
      :-)
      Salut!!

      Elimina
  9. Molt bé l'entrada Pere, ja saps que del tema de buscar nous destins i noves localitzacions jo en sóc un especial defensor! La originalitat del fotògraf comença per el que fotografía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho se molt be Oriol, de fet temps enrere tenia com a objectiu viure els llocs de les grans fotos (alguna de teva entre elles) per "empapar-me" de la essència i viure el mateix que el que havia fet el primer clik, poc a poc he descobert que no es el mateix viure i veure el que un altre ha trobat que trobar-ho tu i viure desprès "la teva escena" :-)
      Una abraçada.

      Elimina
  10. Hola Pere, tens tota la raó, tot i que no és fàcil.
    A vegades per comoditat i sobretot falta de temps acostumem a assegurar la jugada.
    Jo personalment no disposo de gaire temps per sortir a fer fotografia i no és gens fàcil aventurar-se a buscar indrets nous.
    De totes maneres els indrets més fotografiats de la península que tots ja coneixem a mi em fa il.lusió anarhi com a minim un cop, i en cas de no tenir bona llum si cal tornar-hi.
    De totes maneres ja saps que el dia que vulguis explorar indrets nous del nostre pais i no tinguis ganes d'anar-hi sol pots comptar amb mi.
    Que vagi tot molt bé
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Poc et puc comentar a Tu quan ja ho hem parlat algunes vegades, fins i tot fa poc amb una botifarra a mitges 8^)
      Tens raó amb el que es necessita temps i que no tothom te la disponibilitat però crec que es bàsic prioritzar.
      Demà comença un dels reptes mes importants de la meva vida fins ara, si tot va com te que anar compta amb mi.
      Gràcies!!
      Salut!

      Elimina
  11. On és aquest lloc on surten unes fotos tant bones? jijiji 8^)

    Jo fa temps que m'he cansat dels llocs més trillats i intento trobar coses noves, que com tu dius potser no són tant espectaculars però que t'omplen molt més. De totes formes entenc que cadascú ha de trobar el seu camí, i que molta gent comença fusilant els clàssics com a mètode d'iniciació, i com que ara som tants els que fem fotos doncs en molt poc temps s'avorreixen les localitzacions. En qualsevol cas opino que el realment important es evolucionar i sobretot passar-ho bé pel camí, crec que molts s'obliden de passar-ho bé...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sota la panxa del bou...que no hi neva ni plou jejeje.

      Fa molt de temps que ho he vist en la teva obra i es d'aplaudir.
      No podria fer res de tot això sense gaudir-ho Gorka, per mi a part de diversió es una vàlvula d'escapament enorme de la pressió diària ;-)

      Salut!

      Elimina
  12. Una caiguda lliure de uns 40 metres directes al mar???
    ....mmmnnn...per una foto?...Et sona això??
    A pesar de tot...una gran, magnífica fotografia, que et transporta al infinit.

    No es pot viure, el que viu una altre persona per que el que UN percep es individual.
    S'ha de viure el moment (el teu moment) i no el d’altres persones.....moltes vegades ho he dit.
    Be.
    Busco viure la natura, que em sorprengui en aquest moment aquí, ara i es curiós,
    sempre per la més petita cosa, sempre em sorprèn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther,
      Tu si que tens les idees clares, enhorabona i gràcies per la visita.
      Un petó.

      Elimina
  13. Doncs benvingut el Click.;-) La imatge és espectacular, impressionant, original i única.
    Vigila però amb aquestes caigudes tant brutals al buit, que volem seguir gaudint de les teves imatges!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse!!
      Ho tindré en compte, de totes maneres tenia al Sr. Pepet a la vora i és una bona assegurança de vida ;-)
      Una abraçada!

      Elimina
  14. Hola Pere, queda molt poc a dir després de tots el comentaris. La foto molt maca, ja ho saps.
    En quant al missatge que l'acompanya jo sempre he pensat així. Mai he estat a Barrika i, probablement, mai hi aniré, després de veure tantes vegades el mateix lloc ja no em motiva, per molt d'interés plàstic que tinga. Segurament seré més feliç buscant aquell lloc de la costa de Biscaia desconegut o algun altre forat per alguna altra illa perduda...
    Com bé dius els resultats són molt més satisfactoris. Prefereixo tenir fotos que tenir "cromos" de llocs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dr.

      Si ja ho se, en vàrem tenir temps de parlar-ne durant moltes estones d'espera i finalment vàrem encertar amb les idees i amb l'essència del que buscàvem.

      Aprofito per destacar com dos persones amb els mateixos interessos poden compartir un espai de nit, completament a les fosques i pintant amb llum...i respectar-se l'un a l'altre. T'ho agraeixo doncs no es gens fàcil.

      Una abraçada Crack!

      (Espero que hagis pogut treure fum al Samyang..)

      Elimina
  15. Jo em reconec amb el què et comenta en Pepet ja ho saps.

    Endavant ¡ ¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Les idees del Pepet son una bona referència, es una bona senyal que t'hi reconeguis.

      Salut!

      Elimina
  16. Ostres és impressionant, i l'explicació fa que la foto a més es visqui, et felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola i benvingut Eduard,
      Celebro que t'hagi agradat.
      Salut!

      Elimina
  17. Xulísima Pere, i l'explicació perfecte hi estic d'acord, a veure si ho assoleixo a Islàndia d'aquí 3 setmanes.

    Salut company, Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Francesc,
      Així ho espero, segur que ho gaudiràs de valent, es el paradís dels fotògrafs de natura.
      Molta sort i bones llums!!

      Elimina
  18. Pere, sese cap dubte ets el rei del "més difícil encara" de la fotografia. Ja no només obtens fotos precioses i espectaculars (tant que fins i tot diria que marques tendència amb els teus seguidors) si no que a més tenen un plus de perillositat bastant important.

    Ja et vaig dir un dia en una altra entrada que et tinc per una persona que te el "cap ben posat" en quant a riscos a assumir però veient la descripció que poses també et diré que potser els riscos que tu assumiries no són els que assumiria jo, tu ets més valent (o més inconscient) jajaja. No no em tumbo a terra al borde un penya segat de 40 metres ni que em paguin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani,
      Potser no era tant o potser era mes, però a les fosques i si desprès ho penses fredament...però quan estàs allà el que es segur es que no pots parar.. :-))
      Segurament si haguessis estat al meu costat haguessis fet el mateix, l'espectacle s'ho valia ;-)
      Salut!

      Elimina
  19. Felicitats Pere!
    L'he vist abans quan he connectat l'ordinador però no havia pogut venir al blog a gaudir-ne amb una mica de calma i la companyia de la teva explicació.
    La foto és fantàstica i a més imaginant la dificultat a poder captar aquest cel en un lloc així especial, cal treure's el barret.
    Estic totalment d'acord amb aquest canvi de xip, sempre he pensat que té molt més valor ser capaç de descobrir escenaris especials o saber transmetre una bella imatge d'un lloc que ens hagi commogut a cadascú, així si que és ben nostra. Sempre hi ha influències, no estem tancats a tot el que ens envolta, companys, llibres, imatges, consells..., però la creació de la imatge ha de ser original, nostre.
    Has encertat totalment el lloc de la meva foto, tens bona memòria.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Ja fa molts anys que sempre et dic que tens una sensibilitat especial per veure coses (fotogràficament) que la majoria no veu i precisament això és el mateix que tracto en l'entrada. Les influencies hi son i sempre hi seran, tothom en te, tothom mira fotografies d'altres fotògrafs es inevitable i es una manera de polir i progressar.
      No estava segur al 100% però si al 99% jajaja.
      Un petó.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...