diumenge, 15 d’abril de 2012

Gueirua amb pintures de guerra

Gueirua era un dels llocs on tenia posada una marca des de feia temps, era un dels objectius del viatge a la costa oest d'Astúries, tenia una foto al cap i havia consultat la taula de marees i el TPE exhaustivament, no volia deixar res a l'atzar. De fet, en una tertúlia amb el David Álvarez y el José Fernández ja els hi vaig deixar caure...les meves intencions.
Però en aquest viatge no vaig tenir sort, la foto "nocturna" que volia fer no va estar possible en cap de les tres vegades que hi vaig estar, sempre va estar cobert, ni tant sols es veia una estrella, llavors vaig decidir utilitzar al pla B i si, la cosa va anar millor i vàrem tenir una bona sortida de sol. Aquesta es una de les fotos que vàrem poder fer, com veieu hi ha color, intensitat i les agulles, Gueirua sens va mostrar amb pintures de guerra, la natura que m'havia negat repetidament una nit serena ens acabava de fer un regal i evidentment el vàrem aprofitar.
5D MarkII + 17-40mm a 17 f/8.0 i 1/13 ISO 100 Degradat neutre hard de 0,6
Qui no es conforma es perquè no vol, uns minuts desprès ja estava tornant a ploure...
Espero que us agradi.

28 comentaris:

  1. Muy guapa, Pere, si que le sacaste el jugo al amanecer de ese día.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, fué una buena mañana, se compaginaron bien las luces y la buena compañia. :-))
      Un abrazo!

      Elimina
  2. Preciosa esta versión de Gueirua y con ese colorido totalmente compensada. Me gusta y mucho la distrubución de esta foto. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias José por molestarte en poner un segundo comentario, acabo de encontrar este mensaje en "correo no deseado", no entiendo porque, pero habian unos cuantos de diferentes visitantes y eso que tengo el filtro desactivado 8^)
      Un abrazo!!

      Elimina
  3. Preciosa Pere, me encana la gama cromatica del cielo y la compo tan bien equilibrada
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xose, el sitio es de lujo y ofrece mil formas diferentes de verlo y además con la pleamar se transforma en otro lugar muy diferente.
      Salut!

      Elimina
  4. Molt maca Pere, uns colors preciosos, tant els tons del cel, com el magnífic verd de la molsa d'abaix. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mateu, aquest cop i per molt poc temps vàrem poder veure el famós "RGB" en una sola foto :-)
      Salut i gràcies per la visita!

      Elimina
  5. Coi no s,ha gravat el comentari...
    Be deia que ultimament estas de sort...jejejejeje nomes tres vegades i ja tens una preciositat de fotografia.
    M agrada la compo, les tonalitats i el processat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esteve, jo volia tres de tres...jejeje...però com he dit no val la pena lamentar-se, doncs vaig poder veure moments en que la tempesta es feia sentir i veure i jo estava allà, al peu del canó ;-)
      Tinc algun problema amb el LR4...no treballa igual que el 2 i el 3...
      Cachis!

      Elimina
  6. Muy bien equilibrada esa composición diferente de Gueirua. El cielo es una pasada así que valió la pena la mojadura. Excelente foto, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola José, se convirtió en la mojadura de todos los dias... :-))
      Pero no dejo de recordar esos salvajes lugares, vaya lujo que teneis y que espero volver a ver pronto.
      Un fuerte abrazo!

      Elimina
  7. Tu, saps trobar "la foto" si no es de nit serà de dia, si el cel es obert o si es tapat,saps escullir el moment i jugar amb els colors.
    En aquesta m’agrada la perspectiva que formen les núvols i les roques del primer pla que ens porten la mirada al fons,fer-nos gaudir de tot l'entorn.
    Ptons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, aquí hi faltava la pleamar, hagués guanyat en força i en potencia, però com ja sabem no es pot tenir tot o realment es molt difícil que es doni, sobretot quan hi vas en unes petites vacances i amb interessos fotogràfics.
      Un petó!

      Elimina
  8. Hola Pere, tot i que només va ser en una sortida de tres, però vas tenir uns colors "tremendus". Blaus, verds, marrons vermells, taronges ... I són tots!!
    Felicitats per l'imatge
    Per cert veig que has tornat al 17-40mm.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, en les altres dos tampoc tenia les mans a la butxaca...eh!! ;-)
      Vàrem sortir que el cel estava estrellat i quan pujàvem les escales de Gueirua ja plovia, quins canvis!!! Però també és bo perquè fotogràficament donen molt de joc.
      Sip, ja fa dies que hi he tornat i n'estic molt content d'haver-ho fet.
      Salut!

      Elimina
  9. La natura et va fer un regal i tú ens el fas a nosaltres deixant-nos gaudir d'aquesta imatge. Tot un luxe :-)
    (Quasibé va ser una sort tenir el cel cobert a la nit...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet, ja m'apunto a fer "regals" d'aquests cada setmana...jejeje.
      Amb el cel cobert també es va poder fer alguna cosa ;-)
      Salut!

      Elimina
  10. El joc de colors que hi ha en aquesta imatge a banda del escenari espectacular i la llum fantàstica, son un regal per la vista.
    Veig que has descobert nous racons molt interessants per la costa Cantàbrica. M'alegra molt que fos una escapada especial i rica en experiències.
    una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè, racons nous per mi, alguns bastant inèdits per els fotògrafs que no son de la terra i la veritat es que acostumat a Vizcaia o Cantàbria això ho supera amb escreix i amb aquell toc salvatge que ho fa mes únic encara.
      Un petó!

      Elimina
  11. Bén aprofitats aquests colors de guerra de l'alba que tant m'agraden.
    Molt bona.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç, aquests colors de "guerra" varen ser els únics que vàrem veure en tot el viatge, calia aprofitar-los ;-)
      Salut!!

      Elimina
  12. quin lloc!!! tens raó, tota una paleta de colors! :-)

    PD: se me'n va anar la pinça entre Noruega e Islàndia...jejeje si no viatgessis tant no em passarien aquestes confusions!!! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, com si tu t'estiguessis quieta...jajaja

      Elimina
  13. Caram, caram quins tons més exòtics i impresionants que va adquirir el lloc. Es clar, es cosa de perseverar i fins i tot d'anar-hi quan sembla que tot està perdut, però no et treguis merit, no només això.

    També cal la pericia i el coneixement necessari per plasmar-ho i no desaprofitat la petita o la única oportunitat que es té.

    Salut company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel, tens raó s'ha de perseverar...però estant de viatge sol ser difícil tot i això n'estic content del botí d'aquest dies ;-)
      Salut!

      Elimina
  14. Hola, bona tarda
    Sóc en Sergi de "Projecte 365 dies"
    Uns companys de bloc em van nominar amb un premi simbòlic, "Liebster Blog" un reconeixement a blocs petits. I vull transmetre el meu agraïment escollint a altres 5 blocs que per a mi també mereixen un reconeixement, entre ells el teu. Es per aixó que l'he inclós a la llista dels seleccionats.

    Si vols conéixer millor aquesta iniciativa, pots fer una ullada en aquest enllaç ( http://sergicalaff.blogspot.com.es/2012/04/liebster-blog.html )

    Felicitats i endavant!

    Sergi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi, no en sabia res d'aquesta iniciativa, m'ho miraré, sembla interessant.
      Salutacions!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...