dissabte, 25 de febrer de 2012

Memòries d'Africa

Han passat molts mesos ja de quan vaig estar a Kenya però de tant en tant mirant per l'arxiu fotogràfic o buscant alguna foto en trobo una d'aquell viatge. Així ha estat avui quan buscant fotos de sortides i postes de sol el LR hi ha inclòs també aquestes dues.
Un torrent de records i llums m'ha vingut a la memòria, fent-me reviure moments allà viscuts com els dos que compartiré amb vosaltres en aquesta entrada.
El primer es una de les increïbles i acolorides postes de sol que teniem cada dia a Massai Mara i aquesta en concret, feta desprès d'una de les tempestes que vàrem suportar molts dies al voltant de la posta de sol.
M'han vingut un piló de records de colors i olors i aquesta foto d'una posta de sol amb la silueta de les acàcies ho resumeix bastant be.
Un altre dels moments àlgids va estar quan vàrem sobrevolar Massai Mara amb un globus, ens vàrem enlairar abans de la sortida de sol i vàrem poder-la gaudir tota complerta des de l'aire. Un moment intens es aquest que es veu a la foto, anant a uns 30-40 metres per sobre d'aquest ramat de búfals amb les primeres llums.
Fa poc llegia en algun lloc una llista dels 50 llocs del mon que no ens hem de perdre. Jo d'aquella llista n'havia vist  7, però tinc la sort i la satisfacció d'haver vist altres que l'autor es va deixar o simplement ell no els havia vist i aquest n'és un, podeu estar-ne segurs.

20 comentaris:

  1. Quina tendresa de records, oi Pere ?
    Quan he vist la foto al Flickr he pensat ostres, en Pere ha revisat bons records fotogràfics i vitals.
    Les dues imatges son espectaculars i representatives d'uns llocs llunyans en tots sentits i que tu has tingut la sort d'apropar-te a la seva essència i per nosaltres un bon regal per la vista.
    De la posta m'agrada molt la calidesa de l'espai per on es va allunyant el sol amb els tons blaus que tenyeixen el costat dret del cel, és molt intens !
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Una dels aspectes que mes m'enganxa de la fotografia es precisament aquest, al cap d'un temps pots tornar a reviure un viatge o una sortida amb les mateixes llums i els records tornen...
      :)
      Un petó!

      Elimina
  2. Aupa Pere! vaya suerte la tuya haber estado en Kenia, fotografiando, disfrutando, conociendo esa parte del mundo tan increible... en fin, que me das una envidia de la leche! jeje!
    Me gusta mucho esa puesta de sol, vaya cielazo! y la de los bufalos tambien es espectacular!
    Para mi Kenia es uno de esos viajes obligatorios, que espero algun dia poder realizar. Pienso que tiene todo, la cultura, el clima, la naturaleza... enhorabuena Pere, un saludo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aupa Eleder!
      Africa tiene rincones que tienen un magnetismo brutal, este es uno de ellos. Estas en lo cierto, Kenya-Tanzania-Namíbia o Botswana, cualquiera de ellos deberian ser visitados al menos una vez en la vida, rebosan naturaleza por todas partes :-)
      Un abrazo!

      Elimina
  3. mmm... no es un dels meus destins prioritaris doncs prefereixo visitar els països nòrdics abans però alguna cosa em diu que això deu ser perquè encara no he tingut contacte amb Àfrica i que si ho provo... aix, em temo que m'agradarà!

    No recordo haver vist fotos teves d'Àfrica (bé, si, de Madagascar) en el blog. Miraré a veure si trobo més entrades del tema entre els teus arxius de dates passades.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel,
      Jo estic convençut de que si, un cop hi vas tot canvia, la teva percepció, veure les seves gents, etc...espero que hagis pogut veure les altres entrades de Kenya, també he estat a Egipte i a Tunísia, Madagascar no l'incloc a Africa, Madagascar es un continent apart per mi, no te res a veure amb cap altre pais, mes o menys com Islàndia però en un altre extrem :-)
      Salut!!

      Elimina
    2. Deia Ryszard Kapuscinski un escriptor i periódista polonès que "l'agradaria transmetre el que és Àfrica per ell, de vegades de personalitat trista, de vegades impenetrable, però sempre irrepetible".

      Per mi África és una forma de vida,gents compromeses amb la terra que trepitgen, és el sentiment que retorna la pau i la força bruta que recorre les venes i ens fa sentir plens, es d' aquets llocs que estàn embolicats d'un "aura " especial i sempre et dona la sensació que que has arribat al teu lloc.

      Elimina
    3. Hola Marta,
      Benvinguda al bloc!!
      Fa un temps t'hagués dit el mateix, ho veia com una forma de vida i que tenia un aura especial, però lo de les gents...malauradament van només de cara al negoci, es l'herència occidental que els hi hem deixat. Fins i tot crec que ara ja no sobreviurien sense el turisme, una llàstima que no treu lo maco, misteriós, impenetrable com molt be dius...un lloc per tornar-hi i que no s'ha de perdre l'oportunitat de visitar :)
      Salut!

      Elimina
    4. No sé Pere potser perquè jo quan hi vaig és per treball, com en el cas d' Egipte també que m' he vaig quedar 12 anys, tinc un altra perspectiva de la vida allà perquè marxo del merament turístic per conviure entre ells, sempre dic quan em demanen consell que per conèixer a un país de veritat s' hi ha de anar per lliure i endinsar-se entre els racons mes desconeguts, on viu la veritable essència del que son, la resta estan europeïtzats i embrutits com sempre dic jo.
      Però si tens raó.

      Elimina
    5. Evidentment, la diferencia es que tu hi has viscut i jo només hi he estat de pas, en alguns llocs un cert temps, altres no tant com m'hagués agradat, però sempre sota la mirada de la càmera i sempre buscant "aquella foto".
      Es curiós però tampoc descarto acabar els meus dies en algun lloc com Kenya, Tanzània o Namíbia :-)

      Elimina
  4. Amb les teves fotografies ens apropes a terres llunyanes, tenim la sort que saps captar la seva bellesa i amb els teus relats, fas que visquem una part de la teva vivència, gràcies per compartir.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Esther, però no ha hi com viure -ho "en directe", segur que aquesta crisi serà passatgera i podrem fer realitat molts altres destins ;-)
      Un petó!

      Elimina
  5. Hola Pere, una maravilla esa puesta de sol y esa vista de los búfalos desde las alturas. Ha sido un acierto hacer esa imagen en panorámico. Por cierto, parece un poco inclinado el horizonte ¿no? Pues estoy de acuerdo contigo en que este es un lugar para no perderse. Yo no conozco el Masai Mara, pero sí el Serengeti, que viene a ser parecido :)
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Daniel!
      Serengeti, Massai Mara, Etosha, Ngorongoro son sitios parecidos, los habitantes son los mismos y da igual en cual estes, la mágia es similar en todos ellos.
      La foto de los búfalos esta tomada desde un globo igual si puede estar torcida.. :-)
      Un abrazo!

      Elimina
  6. Molt maques totes dues... però pense que necessites un viatget per deixar de remoure l'arxiu, je, je...
    Carpe Diem

    ResponElimina
  7. Una preciositat de fotos i de lloc. Quina sort poder estar veient en directe.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicenç,
      El mon està ple de llocs bonics, només cal gaudir-los quan els tens davant i tu també ho fas molt be.
      Salut!

      Elimina
  8. Cada país i cada viatge que un fa és una experiència que enriqueix moltíssim.
    Jo no hi crec amb les llistes que pugui fer la gent...els viatges , son vivències tant personals , que segons qui i com les visqui et pot recomençar-ho o no.
    Del que estic segura és que 7...8...no importa els que hagis visitat...segur que els has viscut a la màxima potència! Molt maques totes dues!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse, es clar que al menys ho he intentat, crec que soms uns privilegiats encara que ara la crisi ens posarà a lloc.
      Per això val la pena no desaprofitar cap ocasió, ja he vist que ho heu passat de conya al Delta ;-)
      Una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...