dissabte, 18 de febrer de 2012

Lloret de Mar

Feia aproximadament un any que no visitava Lloret de Mar amb la càmera i amb ganes, potser per saturació potser per haver vist masses fotos dels companys sobre aquest lloc, no ho sé, però no em venia de ganes anar-hi.
Estava fent el cafè a casa mirant el telenotícies quan em va saltar algun click per dins i em va fer anar-hi a mitja tarda i amb un destí concret, Cala Frares.
No comptava que estàvem al carnestoltes i que alguns carrers estàven tallats, total quan vaig poder aparcar el sol ja s'havia amagat, quedava llum però no com uns instants abans, vaig mirar el cel i em va venir una sensació d'haver perdut el temps molt gran, però ja que hi era intentaria aprofitar el temps refrescant localitzacions gairebé oblidades i buscant algun enquadre nou.
Anava caminant i mirant al cel fins que de sobte una llum em va cridar l'atenció, el cel es va tornar a il·luminar i va pintar alguns núvols errants, conduits per una lleugera tramuntana, un dels resultats d'aquestes darreres espurnes de llum es aquesta foto del Cavall Bernat.
Els darrers temporals s'han emportat una gran part de la sorra que el rodejava, potser no es tant fotogènic o tan senzill de composar com abans, però no era qüestió de desaprofitar aquella llum.
Tant poc va durar que la següent foto està feta només uns 10 minuts desprès i la llum s'havia acabat. Ja veieu lo estressant que és a vegades la fotografia de natura.
La sessió no va durar gaire però em va agradar retrobar-me amb aquells indrets, tant que al matí següent em vaig llevar amb l'intenció de fer-hi algunes nocturnes. Volia aprofitar que la Lluna sortia poc abans que el sol, fet que no es gaire corrent i ja tenia pensat on la posaria en l'enquadre. Per arrodonir la foto havia demanat una bona remesa de núvols, però aquest cop no vaig tenir sort i quan vaig arribar als Frares no n'hi havia cap, només la Lluna, en els darrers dies de la seva fase menguant al lloc on marcava el TPE, per sort la tecnologia no falla i també per sort la climatologia es imprevisible, sinó seria molt avorrit.
Aquesta es la que tenia pensada, amb la Lluna, el sol que s'intueix prop de l'horitzó i els núvols que destaquen per la seva absència.
Estic content per haver-hi tornat, per haver-me mullat amb les petites onades i haver vist néixer un nou dia amb l'olor de la Mediterrània, Lloret de Mar no et deixa indiferent.

14 comentaris:

  1. Sort que vares aconseguir aparcar. La tercera es la que més m’agrada.
    Si, Lloret no deixa indiferent.
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, la tercera es mes clàssica, a mi personalment m'agrada mes la primera, per les llums i per la dificultat.
      Un petó!

      Elimina
  2. M'has fet pensar en quelcom que crec que ho he explicat altres vegades, per a mi la fotografia de natura és el reflex o millor dit el resultat d'allò que m'agrada; llevar-me aviat, veure sortir el sol, trobar-me al mig de la natura, etc. arribat aquí, alguna vegada "la foto" per a mi és el de menys.

    Salut i gràcies per la teva ajuda el la localització Càntabre, la memòria a vegades ens fa "males passades".... no serà l'edat oi? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jordi, a mi també m'agrada tot això que dius des de fa molts anys, però incluexo la fotografia com una motivació extra per aquests moments :)

      Sip, a mi em sol passar bastant...i cada cop va a més ;)
      Salut!

      Elimina
  3. HO hi he estat mai en aquesta localització. Tant bé que en parles i tant que ha estat fotografiada fa que en algún moment hi vagi, al menys, per veure-ho i viure-ho en persona i estudiar les posibilitats de composició.

    Això si, són unes quantes hores de matinar per arribar-hi abans de la sortida de sol desde casa meva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Dani, doncs ja tardes!!
      Segur que t'agradarà, et recomano que hi vagis amb la ment en blanc sinó acabes fent el que has vist en altre gent.

      Salut i sort!

      Elimina
  4. Bon treball Pere!
    He vingut al bloc després de veure el teu comentari al facebook, i sempre és un plaer, ahir em vaig limitar a gaudir de la primera foto en la web de Natura.
    M'agrada llegir l'exposició del teu treball i crec que son 3 imatges representatives de les diferents possibilitats que ens ofereix la llum i la natura i que tu saps atrapar.
    Felicitats i gràcies per compartir-ho!
    un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mercè, de vegades es te sort, altres no, el que si que no s'ha de perdre mai es la il·lusió de sortir a buscar "la sort".
      Un petó!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies per la visita Vicenç.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Doncs jo hagués aparcat, però per afegir-me a la rua...
    Per cert, bones imatges. Jo també prefereixo la primera, és més original ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No dubtava de vostè Dr. a mi em seria una mica mes complicat seguir la rua ;)
      Salut!!

      Elimina
  7. Doncs jo em quedo amb la tercera, de la primera imatge tot i haver vist molts cops aquesta pedra, mai m'he plantejat de fotografiar-la.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi,
      Una de les coses bones de la fotografia es precisament això: les motivacions diferents davant un lloc o una localització. A mi personalment Els Frares es un lloc que em pot, m'agrada molt, però el Cavall Bernat també té lo seu, només cal donar-hi un parell de voltes ;-)
      Salut!!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...