dilluns, 26 de desembre de 2011

2011 - Punt i final

Per la darrera entrada d'aquest 2011 he pensat en posar una posta de sol, l'acabament del dia simbolitza l'acabament de l'any i he triat aquesta foto del massís de Cotiella, emblemàtic perquè en el seu interior hi ha l'Ibon de Plan o Basa de la Mora, lloc on segons una antiga llegenda, a la nit de Sant Joan s'apareix una princesa mora als purs de cor...hi tindré que tornar per aquelles dates per fer una petita comprobació. ;-)
Aquest massís no té cap cim que superi els 3.000m., però el mateix Cotiella, que li dona nom, està en 2.912m. i per aquestes dates el sol és posa darrera seu. Vàrem poder veure i captar tota la seqüència aquell dia i aquesta foto recull els darrer raig de sol il·luminant els cims més alts i uns prats d'herba cremada pel fred que teníem sota els nostres peus, que es varen tenyir de color poc a poc fins agafar aquests tons taronja intens i formar unes ombres fortes; gairebé fregant el negre pur, omplint i donant vida i sentit a una foto on el cap em demanava una panoràmica horitzontal amb els cims com a protagonistes i el cor aquesta que finalment vaig fer.
Un instant després, el prat ja no tenia llum, ni els cims...s'acabava el dia, com s'acaba aquest any del que n'estic molt content tant a nivell personal com fotogràfic, espero i desitjo que el 2012 sigui encara millor,  per mi i per tots vosaltres. Així que al 2011 li posem el punt i final.


Dedicada especialment al Javier Vecino, sense les seves indicacions i suport, fotos com aquesta no haguessin estat possibles.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Bones Festes!!

Vaig anar a l'Ibon de Plan amb la intenció de fer una foto que portava al cap per felicitar-vos les festes de Nadal, ho tenia tot previst...tenia que ser de nit, tenia que haver-hi neu i gel i un toc de calidesa, la vaig fer...potser fins i tot algun dia la penjaré al bloc...però no és aquesta d'avui.
Com que no crec en les casualitats, us explicaré l'historia d'aquesta foto i  potser podreu entendre el perquè d'un canvi tan soptat.
La localització és el Col du Portet, just al cim i molt a prop del lloc on vàrem deixar el nostre cotxe. Va estar una sortida a l'aventura, teníem un destí i un objectiu: El Pic de Bastan i els seus llacs, que dit sigui de pas, vàrem assolir...però a la tornada, després de més de 3 hores i mitja de caminar, ja gairebé sense llum, cansats, enfredolits i amb ganes d'agafar el cotxe per fer el llarg camí de tornada cap a Bielsa, ens va sorprendre la llum rosa del cinturó de Venus que feia ressaltar les muntanyes nevades que teníem al davant. No ens sentíem les mans pel fred, ens feien mal tots els ossos. Però en cap moment vàrem dubtar de que estàvem vivint un moment únic...
 ...en directe va ser un espectacle, només hi faltava la típica música de les pel·lícules quan estàs en les escenes més transcendentals, uns colors i una llum que va deixar en entredit tot el vist i fet a la zona dels llacs de Bastan.
Espero que tota o part de la màgia que vàrem degustar us l'hagi sabut transmetre en aquesta foto, que ja abans d'enquadrar amb la càmera, sabia que seria la que utilitzaria per desitjar-vos: Bones Festes!!

dijous, 15 de desembre de 2011

Circ de Barrosa

Fa uns dies vaig estar per el Pirineu Aragonès, aprofitant dos factors decisius, que no hi havia neu a cotes baixes i la direcció de la sortida de sol en aquesta època.
Teniem els objectius bastant clars de bon principi, junt amb el Pere Vila havíem planificat aquesta escapada amb molta il·lusió i cura...però ens vàrem trobar amb el Javier Vecino, autentic coneixedor de la zona a mes de ser un gran fotògraf i apart de gaudir de la seva companyia una tarda/nit al Ibon de Plan, ens va "desbaratar" tots els plans que teníem amb les seves suggerències, que per sort vàrem creure i vàrem adaptar les següents sortides a les seves indicacions. La veritat es que va encertar de ple cada un dels llocs, desconeguts per nosaltres i que segurament mai haguéssim trobat per el nostre compte.
Un clar exemple es aquest circ, el de Barrosa, on la natura ens va obsequiar amb la metamorfosi de llum i color que podeu comprovar en les dos fotos de sota, una feta cap al final de la sessió...
....i aquesta altre al poc de baixar del cotxe i endinsar-nos a la vall instants abans de que els rajos de sol la tenyissin de color i veiéssim la transició  d'un paisatge fred, inhòspit, solitari i amagat en una vall plena de color i vida i es que aquests darrers dies veure sortir o amagar-se el sol ha estat un autentic espectacle.

dimecres, 7 de desembre de 2011

Un acte de fe

Com molt ja sabeu, aquest passat octubre vaig estar per terres càntabres, era com sempre un viatge planificat amb detall, localitzacions escollides, decisions madurades durant uns sis mesos de treball per poder treure'n un bon profit fotogràfic en la setmana que estava per allà.
Un dels objectius mes evidents era la Costa Quebrada i en particular la platja de La Arnía, volia veure una sortida de sol com cal, be, ja m'enteneu, amb colors i llums extremes.
Cada dia em vaig llevar moooolt d'hora per ser al lloc abans de que qualsevol llum natural fes acte de presencia...els dos primers dies va ploure...els tres següents el dia va començar gris i amb una banda de núvols gruixuts que no varen deixar passar la llum del sol...tant sols ens quedava un dia i la veritat es que estava cansat física i mentalment...vaig estar a punt de tirar la tovallola quan aquest darrer dia a les 6:00 del matí miro per la finestra i veig TOT el cel estrellat...Merda!!! vaig pensar...marxarem sense veure cap sortida de sol decent....esmorzem...i li dic a la meva filla: Millor que tornem al llit, no es pot lluitar contra la natura i ens hem de resignar amb el que ja tenim...
Llavors la Laia em va sorprendre quan va dir: "Papa, ens queda avui..i hi hem d'anar, com tu m'has dit moltes vegades, es un acte de fe..."
No se si ella sabia quelcom mes que no em va dir, però el cert es que va estar una sortida de sol magnifica, des d'abans ...com la foto de sobre...com desprès...amb alguna que tinc a "la nevera"...
Us poso una de un dia qualsevol dels anteriors... on totes eren mes o menys iguales, sense contrast, sense color...perquè veieu la diferencia que hi dona l'astre rei al paisatge.
Vaig estar molt content que la meva filla hagués escoltat el dia o dies que li vaig "matxacar" que si vols tenir resultats a la fotografia, cal perseverar i sobretot, tenir fe.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...