dimecres, 30 de novembre de 2011

De nom: Xatrac àrtic

Com ja tots sabeu, dissabte passat es va inaugurar el Foto-Montseny 2011 i les diferents exposicions i des d'aquí volia transmetre el meu agraïment a tots els que hi vareu assistir, als companys d'exposició i als organitzadors, dons la seva feina s'ha notat i aquesta festa de la fotografia de les nostres comarques ha agafat un resó i una dimensió que pocs podien imaginar.
No cal dir que els actes del dissabte varen estar tot un èxit, des del mini-taller de l'Oriol Alamany, passant per la magnifica masterclass impartida per Ell mateix sobre la fotografia de paisatge i que a tots ens va deixar molt engrescats i realment se'ns va fer molt curta.
I acabant amb les presentacions de cada exposició, amb la presencia de les autoritats i d'algun canal de TV regional i estatal.
Fet aquest incís volia parlar-vos del difícil que ha estat triar unes poques fotografies per representar aquest projecte/viatge...de les mes de 1.300 fotos que vaig portar-me, en tenia unes 400 de seleccionades com a "passables", d'aquestes unes 60 no tenien el tema repetit...per al final quedar-me amb les 18 que conformen l'exposició, vaig decidir descartar fotos macro, algunes de costa que m'agradaven molt i les de fauna, com la d'avui,  que em recorda una molt bona estona que vaig passar retratant xatracs àrtics, primer en una soledat "absoluta i buscada" i desprès amb la companyia d'una nena islandesa molt maca i que no parlava cap mes idioma que l'islandès i ens enteníem amb la mirada...i rèiem junts, va estar un bon moment i fruit d'ell vaig poder obtenir captures com aquesta d'avui...que cada cop que la miro m'agrada mes...i a vosaltres?

dimecres, 23 de novembre de 2011

Volar...

Un instint bàsic del home, des de sempre, ha estat volar...ja des de molt antic havia fet proves amb diferents artilugis per tal d'emular als ocells amb mes o menys fortuna fins l'arribada de l'avió.
Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt.
A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger.
Castellfollit de la Roca
Us tinc que dir que aquesta ha estat la vegada que m'he sentit mes "ocell", el vent a la cara, el fred, la velocitat..que vaig trobar a faltar en els viatges en globus...la pau, la fragilitat...m'hagués agradat veurem la cara, dons segur que en ella s'hi reflectien totes les sensacions agradables que vaig sentir...
La Fageda, amb el Pirineu nevat al fons
Vaig poder sobrevolar la meva terra, La Garrotxa, passant un parell de cops per sobre el meu poble, donant voltes per damunt el Volcà de Santa Margarida i veient la "tardor" a la Fageda d'en Jordà des de un lloc on mai abans l'havia vist.
La Fageda vista zenital
L'experiència per mi va estar brutal i espero poder-la repetir ben aviat, dons fotogràficament no li vaig poder treure tant de suc com m'hagués agradat perquè va estar dificil aquest cop controlar les emocions, enquadrar...esquivar els cables que tensen les ales, les rodes...etc...però he volgut fer aquesta entrada per ensenyar-vos una petita mostra del que es veu des d'allà dalt i també donar les gràcies a l'Albert i a l'Alba per brindar-me aquesta oportunitat de gaudir d'un excel.lent vol i com no, al Joan, l'expert pilot que ens va portar i que va posar el seu ultralleuger a la nostra disposició.
L'enlairament....

divendres, 18 de novembre de 2011

El Bosc de Isabel

Una vegada, ja fa molt anys, vaig veure a fotonatura una fotografia que em va meravellar, es tractava d'una fageda molt petita que hi ha a la província de Biscaia, de nom Otzarreta, però mes conegut entre els fotògrafs de natura com el "Bosc de Isabel", referint-se a la Isabel Diez San Vicente, una gran fotògrafa vasca, de la que us recomano la visita a la seva web si encara no la coneixeu i amb qui compartiré exposició a Arbúcies, junt amb l'Oriol Alamany, el Vicenç Gimeno i Josep Guiolà, dintre del Foto-Montseny 2011 que comença el 26 d'aquest mes i que estarà allà fins a primers de gener de l'any vinent.
Com deia, al veure aquesta fotografia...vaig dir-me algun dia tinc que veure això amb els meus propis ulls i ha estat així, aquest any hi he estat per tercera vegada, de fet cada cop que passo per Biscaia vaig a donar-hi una ullada, esperant trobar-hi aquell toc de boira que la fa diferent entre mils i ja demanant l'impossible, que el riuet baixi a rebentar de cabdal....
Aquestes dos fotos de l'entrada d'avui son d'aquest any, la tardor ja es perfilava en les fulles, la pluja havia fet acte de presencia dos dies abans amb força i també quan el vaig visitar...no vaig tenir el regal de la boira, però en vaig sortir content...dons amb el polaritzador vaig poder captar uns colors intensos i sense ombres ni reflexes i tant jo com la Laia vàrem gaudir aquest indret en silenci...amb respecte i admiració per com la natura, ha estat tant capritxosa i generosa a aquest indret.
La primera sé que és una imatge molt clàssica, però sintetitza una tarda dedicada integrament a la fotografia, sota la pluja amb els paraigues oberts tota l'estona i sense fer-nos nosa, la meva filla i jo vàrem sortir amb un bon grapat de fotos... i no totes son clàssiques ;)
Quan vàrem arribar al parking ens vàrem trobar amb el Javi Alonso que anava a "inspeccionar" l'indret, dons al dia següent hi tenien una sessió dels seus tallers de The North Photo Tours i vàrem poder intercanviar unes paraules, poques... dons la llum s'estava esgotant i no era qüestió de desaprofitar-la.

divendres, 11 de novembre de 2011

Monte Santiago

Avui us presento un altre lloc de culte per els fotògrafs de natura, el Parc Natural del Monte Santiago, que està situat al nord de la província de Burgos just passat el Port d'Orduña, es un Parc on l'emblema principal es una petita fageda que te el terra format per un empedrat on el pas del temps i la meteorologia ha creat una mena de catifa de roques rectangulars cobertes de molsa.
(L'empedrat, la icona del Parc)
El lloc es immens, per una banda el camí acaba a un mirador on es pot veure el Salt del Nervión, que val la pena no perdre-se'l i per altre en un laberint de petites fagedes joves i boscos caducifolis.
(Natura morta)
En el meu darrer viatge hi vaig dedicar un dia, un dia escollit escoltant els partes meteorològics, esperant trobar-hi boires i pluja, però la boira la vàrem veure camí del parking i es va esfumar ràpidament, la pluja en canvi ens va acompanyar tot el dia...i va contribuir a "treure" aquest colors pujats de to que d'altre manera no els hagués pogut aconseguir.
(Empedrat "desordenat")
La problemàtica de les fagedes "joves" es que costa treure'n el suc compositivament parlant i constitueixen un repte,  un repte fàcil d'acceptar i que a mi personalment em va fer gaudir molt, dons la jornada es va passar en un vist i no vist...i en vaig marxar amb la sensació d'haver fet un bon grapat de captures, algunes mes "clàssiques" com ara acostumen a dir, altres mes originals i amb el meu punt de vista.
(Peu de Gegant)
També volia aprofitar per recordar-vos que el 26-11 ja s'acosta i que no us oblideu de marcar-lo a les vostres agendes, dons passaré llista.

divendres, 4 de novembre de 2011

Foto-Montseny 2011

Aquest cop no hi haurà foto a l'entrada, només es per fer-vos saber que he estat convidat a participar en el Foto-Montseny d'aquest any a Arbúcies amb una selecció de 20 fotografies juntament amb quatre companys mes, als que admiro i us recomano que no us perdeu la seva mostra.
Ha estat tota una experiencia triar 20 fotos per l'exposició, espero que us agradin...
Ens hi veiem allà!

dimarts, 1 de novembre de 2011

Cova de Coventosa

He estat uns dies per terres càntabres, el meu objectiu principal era la Costa Quebrada, un lloc idil·lic per els amants de la fotografia de natura i de costa en especial. Però buscant destins per complementar el temps que hi ha entre la sortida i la posta de sol, vaig topar amb informació sobre aquesta Cova de Coventosa i em va agradar el que vaig veure.
l'Antonio observant una columna gegant d'uns 30m.
Vaig posar-me en contacte amb els nois de Zalama per tal de demanar informació i assessorament, dels que tinc que destacar la seva amabilitat, especialment al Martín (logística) i sobretot al Antonio, que va estar el que ens va fer de guia, company i model en l'aventura subterrània, ajudant-nos fins i tot amb la il·luminació extra del seu potent frontal. També tinc que fer una menció especial a Vicente Benedito de Fotonatura, per els seus consells i assessorament.
La famosa "Sala de los Fantasmas"
L'experiència realment va estar única per nosaltres i un privilegi que quedarà gravat dins els nostres records amb una distinció preferent...
Només entrar a la cova ja saps el perquè del seu nom, ens va rebre amb una ventada increïble, que provenia de dins, segurament per la diferencia de temperatura amb l'exterior, cal dir que no és una cova freda. Ja a dins i amb compte de no relliscar, dons el terra era bastant humit, ens donem compte de que el silenci es absolut, crec que no havia "escoltat" mai el silenci com allà.
La forta pujada camí cap a la sortida em va inspirar aquesta foto
Una de les parts on vaig gaudir mes, fotos a part, va estar en el petit rapel que hi ha per accedir a les galeries inferiors, va estar com un parc d'atraccions però a les fosques, una experiència que espero repetir...
Tinc que dir que aquest tipus de fotografia es realment complicat per la foscor absoluta i que una sola persona es impossible que en tregui res de bo. Totes les fotos estan fetes en equip i en totes hi ha la llum de dos flaixos en modo manual, un frontal de 1.000 lumens (Antonio) i un frontal amb llum càlida...tot seguint un ordre i un guió establert per cada foto, prèvia composició i avaluació de la llum necessària.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...