diumenge, 28 d’agost de 2011

Godafoss - La cascada dels Deus

Islàndia es un país de salts d'aigua, no, millor dit, de cascades, dons la dimensió de la majoria es mes que un simple salt... i, entre totes elles, que ni han moltes i de totes formes i mides, la que em va impactar mes va estar Godafoss, que traduït vol dir "La Cascada dels Deus".
Aquella tarda la llum no era cap virgueria, però a mida que s'anava fent mes fosc aquell lloc adquiria una màgia especial, una llum que em va permetre fer molt llargues exposicions i captar el "sentiment" que em produïa veure aquell espectacle de la natura, de fet, durant molts de dies, quan algú m'ha preguntat per la que creia la millor foto del viatge...deia sens dubte, una de Godafoss... (que ara mateix no puc publicar perquè està "esperant noticies" ;)...), però us deixo aquesta, on hi ha el Jordi G. amb el trípode plantat, per captar tota la magnitud des del cim.
Molt a prop d'aquest lloc hi ha el trencant per anar cap a la zona de Askja, una zona que molt be podríem anomenar el centre de l'illa i que te diferents àrees on no hi ha res mes que camps de lava, colades joves, algun riu que s'ha de creuar amb molt de compte i finalment el Volcà, com a destí final.
D'aquest trajecte, TOTS el meus records es resumeixen en un sol lloc: el volcà Herðubreið mes conegut com  Lady of Iceland.
Aquest volcà s'alça majestuós al centre d'un immens desert, la majoria de vegades amb núvols que impedeixen veure el seu característic cim nevat, però que li donen una força i  un atractiu que a mi em va captivar i que avui comparteixo amb vosaltres amb aquesta foto del camí a Askja i la visió que ens va acompanyar durant la major part del trajecte d'anada i de tornada.

dijous, 25 d’agost de 2011

Krafla

La zona de Krafla al nord d'Islàndia, es el mes proper a un volcà en erupció que he vist mai, tot està ple de fumeroles, de basses de fang bullint, d'esquerdes, d'estanyols plens d'aigua sulfurosa, de...de.... de tantes coses que et fan pensar que aquella zona està "viva" i que es molt jove...
Aquesta foto es d'un centre d'energia geotèrmica a prop de Myvatn, que al veure com quedava el cel, poc desprès d'amagar-se el sol...SI, d'amagar-se el sol...jeje...(no em demaneu quina hora era....) vàrem decidir parar i fer un parell de fotos, ara i ja desprès d'un bon temps...m'alegro que així ho féssim i tenir aquest moment documentat, dons l'espectacle s'ho valia i em permet tornar a reviure'l...
I aquí es poden veure els grans contrastos que hi ha per  la zona, en una mateixa foto, tenim parts de terra amb sofre sec, un estanyol de aigua sulfurosa, una zona de lava i al fons muntanyes de colors... es pot demanar mes???

diumenge, 21 d’agost de 2011

Jökulsárlón

Un lloc emblemàtic d'Islàndia es aquest llac, on el glaciar Vatnajökull es fon per arribar al mar, mica en mica, trosset a trosset, es va esmicolant, agafant formes capritxoses i lentament es va diluint en l'oceà com si d'un sucre dins al cafè es tractes.
Hi vàrem arribar cap al tard, i mes tard que se'ns hi va fer..., dons no veiem el moment de marxar a dormir, hi havien molts de núvols, gens espectaculars, molt densos, però amb aquella llum difosa, tampoc hi havien ombres i ens va permetre fer alguna foto "curiosa", amb un ambient especial.
Vaig poder anar passejant per la vora del llac fins a un dels extrems, descobrint racons i formes capritxoses que la natura ens va voler mostrar...van estar uns moments molt intensos ;)
En canvi, el matí va estar assolellat, amb núvols trencats, que donaven mil variants per composar, però ell lloc havia perdut el misticisme i la màgia de la nit, estava content de poder-ho contemplar, però no trobava la  motivació "fotogràfica" necessària. Va estar a la platja, on hi havien un piló de trossos de gel, alguns ben blancs, altres amb un to blau molt interessant, on la vaig "retrobar".
Hi vàrem destinar una bona estona, buscant el moviment de línies i formes que feien les onades i que movien a ritme els trossos de gel que encara no s'havien fos.
Certament, es un lloc on no es pot passar de llarg, us el recomano!

dijous, 11 d’agost de 2011

Landmannalaugar

Landmannalaugar, des de petit havia volgut anar a aquest lloc, veure les seves muntanyes de colors, trepitjar-les, empatxar-me de natura...tant, que fins i tot vaig arribar a pensar que no existien, que eren fruit d'un conte escrit per una ment diabòlica, recargolada que volia jugar amb els nostres desitjos, posar-nos el caramel a la boca, per quan arribarem allà trobar-nos qualsevol cosa menys les muntanyes de colors....
Però no! Existeixen!!!
El dia que hi anàvem era gris, trist, fins i tot va caure alguna gota, però quan vàrem arribar a la part mes alta del camí i ens disposàvem a baixar...un paisatge de somni es va mostrar davant nostre, era l'anticip, fins i tot es va obrir el cel uns instants perquè poguéssim fer les fotos amb algun raig de sol, aquesta primera foto n'és una d'elles, no cal dir que vaig quedat mut uns instants, em vaig allunyar dels companys i dels cotxes, vaig muntar el 70-200mm i em vaig dedicar a gaudir mes que fotografiar....
Ara, ja tot mes reposat, torno a reviure aquella sensació, aquesta primera fotografia...i un seguit d'elles, totes amb uns tons verds gairebé irreals...em tornen a transportar a aquella carretera de muntanya, camí a Landmannalaugar.
Es lluny, un llarg camí, s'han de creuar rius, alguns amb bastant cabdal, però val la pena, penso que al menys una vegada a la vida s'ha de veure aquest espectacle, es un elogi a la natura, hagués pogut pujar qualsevol de les fotos que vaig fer, en tinc de dia, de nit, amb sol, amb núvols, amb boira, plovent, amb lluna plena, amb cel rogent...però he triat aquesta, amb cel blau i núvols, potser per compartir amb tots vosaltres, que aquest lloc es maco fins i tot a migdia :))

També li vull agrair al Daniel Arenas les tres darreres entrades al seu bloc Nature Shots, on parla de l'influencia visual d'altres fotògrafs, la primera la va dedicar als fotògrafs estrangers, la segona als professionals espanyols i la darrera als amateurs espanyols, entre els quals m'hi ha inclòs.

diumenge, 7 d’agost de 2011

Vik

Un dels lloc on anava amb les localitzacions mes "prefixades" era a Vik, dons tinc un contacte que viu allà i la influencia de les seves fotos em condicionava bastant, però sorpresa!!!
Vaig descobrir un del primers lloc on veritablement em vaig emocionar, la costa de Vik, salvatge, potent, fotogènica...
Tant es així, que no penjaré cap foto dels típics "Trolls" ni de l'església, ni de ...etc...etc.., que no deixen de ser maques, però que segurament  tindrà tot aquell que ha anat a Islàndia amb ambicions mes o menys fotogràfiques.
La particularitat de les dos fotos d'avui es que estant fetes a unes hores on la gent "normal" sol dormir i es que quatre companys de viatge, aquell dia ens vàrem pensar i molt si anar a dormir o no, al final, prop de les 4:45 hi vàrem anar, clar, però per llevar-nos a les 6:45!!! Jo començava ja a "trovar-me" a Islàndia!!!
Reflex fet de camí de tornada cap a Vik, desprès d'haver fet la posta i sortida en una mateixa sessió dalt d'un penya-segat proper...
Portàvem dos dies a Islàndia i el mal temps, la boirina i sobretot el vent ens havia acompanyat, quan des del cotxe vàrem veure aquesta llacuna, quieta, amb les primeres llums...cap de nosaltres quatre ho va dubtar, ens vàrem oblidar de la son... i cap a fer el reflex s'ha dit, aquí en teniu una petita mostra, de color, de simetria, amb un toc abstracte o simplement una visió original, està feta a les 4:01 de la matinada, amb trípode i polaritzador ;)
Minuts abans i des del cim de la roca que es veu en el reflex anterior, vàrem poder veure com el cel encara estava rogent de la posta...i ja es veient les primeres llums que volien sortir per darrere del glacera que teníem davant...es pot distingir fàcilment amb els dos diferents tons càlids, a l'esquerra la posta, ataronjada, i a la dreta la sortida, mes groguenca, que seria 10 minuts desprès, un paisatge a mes, condimentat per les boires de les planes que teníem a sota...Com ja els vaig comentar a alguns companys de viatge, per mi, aquell va estar realment en meu primer dia del viatge a Islàndia i els dono les gràcies per haver-se quedat amb mi, quan lo "normal i assenyat" hagués estat anar a dormir... :)
La foto està feta a les 3:18, amb trípode, polaritzador i degradat neutre de 0,6.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Skogafoss i Seljalandsfoss

De fet, primer ens trobem a Seljalandsfoss que Skogafoss si es fa la volta en sentit contrari a les agulles del rellotge, però em venia de gust publicar l'entrada al reves, dons crec que te mes força Skogafoss, per la petitor que sens quants sota el salt i mes si tens la paciència i ganes de pujar a un mirador que hi ha a cap a la part alta de la cascada...encara et dones mes compte de la grandesa d'aquest indret, a mi certament em va captivar...
Per la foto, vaig esperar que algú vestit amb un color "discret" es poses davant la meva posició i amb l'enquadrament prefixat, dons la fina pluja i l'aigua de la cascada que portava el vent, feien impossible estar amb l'objectiu sense protecció, vaig aconseguir la típica foto d'aquest lloc, intentant reflectir la magnitud e immensitat de la caiguda d'aigua.
Una mica abans i sempre dins l'anomenat "Golden Circle", arribem a una cascada impressionant, Seljalandsfoss, tota coberta de verd i que te una particularitat, es pot passar per darrera la cortina d'aigua, encara que et quedes ben moll, però com el dia era plujós...tampoc venia d'aquí una mica mes d'aigua...
Missió impossible: aconseguir una foto original... dificultat: màxima...hi han passat milers de fotògrafs, molt millors que jo.
Però com ho portava entre cella i cella, vaig estar una estona passejant i observant....em vaig adonar que cíclicament, la caiguda d'aigua feia una "S", com si volgués escriure l'inicial del seu nom: Seljalandsfoss, la resta va estar enquadrar, medi, enfocar i esperar a que ho tornes a fer....el resultat, a sota ;)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...