divendres, 29 d’abril de 2011

Crepuscle

Primers de Gener, Pirineu oriental, era la darrera hora de la tarda i estava buscant una localització per fotografiar les Quadrantides, el dia anterior ja havíem estat per els voltants, però al haver sortit tard de casa, quan vàrem arribar ja era fosc i es feia dificil trobar un motiu prou engrescador com a primer pla per poder adornar el paisatge astronòmic buscat, per això aquesta segona visita, molt mes aviat.
Cal dir, primer de tot que aquest segon dia no vaig tenir sort i no vaig fotografiar, ni tant sol veure, cap pluja d'estels, però si vaig poder fer unes quantes fotografies prou interessants.
El sol ja s'havia amagat feina una estona i com a recompensa per l'espera, a -8º i amb un vent que et tallava la cara, el cel ens convida a veure un espectacle de llum i color com poques vegades abans havia vist.
Va començar amb una dansa de núvols grocs, que es varen anar tornat de color taronja, fins a arribar a vermell quan ja gairebé no hi havia cap mena de llum.  
Un exemple en son aquestes dos que il·lustren l'entrada d'avui, les darreres llums del crepuscle a contrallum amb el Pirineu nevat i aquestes mateixes llums reflexades als núvols que tenia just al davant, a la part inferior ja es comença a veure el Cinturó de Venus.

També volia aprofitar per compartir amb tots vosaltres l'entrevista que va sortir publicada el dimecres passat a NATURA HOY i que podeu veure premen l'imatge de sota.

dilluns, 25 d’abril de 2011

La Llum Màgica

Seguint amb l'obsessió per la llum, en el mateix lloc on està feta la fotografia anterior i tan sols una hora abans, vaig poder-hi captar aquesta imatge, molt diferent, penso que igual d'engrescadora o mes i amb una llum de qualitat, una llum màgica!
En aquest cas vaig recorre a un gran angular, fen una composició que tots els elements ens portessin a un punt de fuga, per reforçar la profunditat i perspectiva que buscava, evidentment vaig tenir la col·laboració dels núvols, sense ells aquesta foto no hagués "funcionat", dons completen la composició  i fan que tots els elements i les intensitats de la llum vagin en la mateixa direcció.
Aquest lloc te durant la major part del dia uns forts contrastos de llum, un dels principals motius que fa que treure'n bones fotografies no sigui fàcil i, fer una foto "diferent" d'un lloc tant "trillat" també tingui la seva dificultat, per això estic especialment content dels resultats obtingut i que he compartit amb vosaltres en aquestes dos darreres entrades.
Bona setmana a tothom!

dimecres, 20 d’abril de 2011

Pinzellades de llum

Una de les obsessions del fotògraf de paisatge es poder arribar un dia a la localització triada i trobar-se amb aquella llum desitjada.
Partint d'aquesta base, aquesta entrada i la propera les dedicaré a mostrar aquests moments de llum "especials" de dos maneres diferents, amb resultats molt engrescadors i plens de color.
Les dos estan fetes a la mateixa localització, enquadres diferents i mes o menys amb el decalatge de una hora entre una i l'altre.
Aquí desprès de triar les roques que servirien de base compositiva, sense tenir cap presa, vaig esperar a que el sol s'amagués del tot a l'horitzó, esperant que els darrers rajos il·luminessin la franja de núvols que formaven varies línies diagonals.
Vaig tenir premi a l'espera i el decorat poc a poc s'anava tornant del color que buscava, un toc de taronja càlid en mig de la fredor del blau, sensació de fredor reforçada per les pinzellades blanques de les onades difuminades per la llarga exposició escollida.
Com a particularitats tècniques cal dir que vaig fer servir un balanç de blancs manual, un tele curt, un degradat neutre de dos passos, trípode i cable disparador.
Bona Setmana Santa!

divendres, 15 d’abril de 2011

El cinturó de Venus

He penjat diferents tipus de postes de sol, hora blava, paisatges astronòmics i fins i tot  circumpolars, però mai fins ara avia mostrat "el cinturó de Venus", dons be, avui toca!
I, no serà d'un lloc gaire corrent, no, serà de Madagascar.
Un dia quan tornàvem cap a Morondava des de Bemaraha, on havíem pogut contemplar i deixar-nos-hi la pell, en els Tsingys, i mai mes ben dit, perquè aquelles roques tallen i ...com tallen!!
Dons si, mentre tornàvem, vàrem decidir anar a veure els baobabs amoureux (enamorats), que la veritat tenen mes nom que interès fotogràfic, just per el camí de tornada ens vàrem topar amb aquests baobabs dispersats al voltant d'un petit llac, on vàrem poder-hi fotografiar la posta de sol, però just al darrera s'estava produint aquest efecte anomenat "cinturó de Venus", just quan la terra fa una ombra que es projecta en el cel en forma de un to blau fosc per sota de l'anella rosada fruit dels darrers raigs de sol que es van perden per l'horitzó, al costat contrari.
Va estar una bona sessió, improvisada, però productiva i que va estar finiquitada abans d'hora per l'invasió d'una legió de mosquits molt agressius, que es varen menjar literalment a algun dels meus companys de viatge.

dilluns, 11 d’abril de 2011

La porta de .... Tannhaüser

Si veure una sortida de sol es una de les experiències mes gratificants, veure una posta de lluna es una  altra meravella que tenim a l'abast al llarg de l'any, amb un petit sacrifici clar, i es que llevar-se d'hora es  pecat per molta gent, que no veuran en tota la seva vida un espectacle con aquest.
Sap una mica de greu per ells, però amb imatges com aquesta potser els hi despertem una mica  les ganes i algun dia faran un esforç, sinó aquí en queda el testimoni de la seva bellesa.
Aquesta està feta en concret a San Juan de Gaztelugache, en una nit de lluna plena i amb la marea ja baixant, curiosament va adquirir un to càlid, al igual que quan el sol està baix, que li dona un toc de color diferenciador, al fons també hi han pinzellades de contaminació lumínica del poble que hi ha al costat, Bakio probablement.
Aquesta foto la vaig fer a les 5:45 del matí, amb la companyia de la meva filla el passat octubre.
Bona setmana a tothom!

divendres, 1 d’abril de 2011

Costa Brava!!!

Sortida de sol a la Costa Brava, aquest lloc sempre m'ha agradat per la similitud que te amb alguns racons de la Costa Càntabra, aquest dia, al principi no prometia gaire, dons quan vàrem arribar, de fosc, el cel estava ras, però mica en mica es va veure cobert per una fina boirina, els efectes del sol baix i el degradat varen fer la resta, aquí en teniu el resultat.

Aquesta foto forma part del meu portafoli que podeu veure al número 2 de la revista Landscape Photography Magazine.
Bon cap de setmana a tothom!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...