dilluns, 28 de març de 2011

Els Raigs C

No es la porta de Tannhäuser encara, tot arribarà, però es una llum especial i una situació especial, de les que no es donen cada dia.
Es el "nostre" Pedraforca, una de les icones de la nostra terra, aquest matí m'ho ha recordat una amiga, ja que quan sortim dels Túnels de Bracons, direcció Barcelona es presenta davant nostre, majestuós i ara amb els cims nevats, res a veure amb el dia de la foto.
Aquest dia estava ben ple de núvols, amb el sol just al darrera i va provocar aquesta mena de raig gegant que es deixava caure per el mig dels seus dos pics, va estar el regal d'acomiadament d'aquesta muntanya, dons el dia havia estat molt profitós fotogràficament i el colofó va ser bestial, algun dia us ensenyaré alguna de quan el sol es va amagar del tot ;)
Com deia al començament, no es la porta de Tannhäuser, però aquests raigs solars tampoc porten vitamina "C", segons els experts aporten la "D"...jejeje...
Bona setmana!

divendres, 25 de març de 2011

Azkorri

Aquest no era a priori un dels "destins fotogràfics" del meu viatge al Pais Basc, ben al contrari, no en coneixia la seva existència, va estar per casualitat, mentre dinàvem en un asador de la carretera, quan vaig coincidir a uns que en parlaven i al veure la motxilla Lowepro, es varen dirigir a nosaltres i entre la conversa ja em vaig assabentar que ben aprop teníem la platja d'Azkorri i el seu atractiu fotogràfic, un cop allà vaig conèixer a Andoni Lamborena un fotògraf de natura, del que us recomano que visiteu la seva web, segur que no us defraudarà.
Aquesta foto però no es d'aquell dia, evidentment hi vaig haver de tornar... no puc amagar que el lloc em va sorprendre i cada cop que vaig passar-hi a la vora, vaig fer-hi una visita, aquest dia, ja estàvem ben aprop i el cel era planer, gris i fosc sense cap interès, però de totes maneres vaig decidir baixar-hi, des de l'aparcament ja vàrem veure que canviava el to del cel, be! vaig pensar, però no, no es va acabar d'obrir i vaig fer unes quantes fotos amb el sol enteranyinat en una densa massa de núvols.
La sort va estar el nivell de la marea, que de tant en tant cobria les roques, ja tenia un objectiu clar, aconseguir fer sortir "fonts" de dintre el Cantàbric, faltava el cel, al final vaig decidir incloure-hi el sol i per donar-li una mica mes de dramatisme vaig utilitzar un degradat neutre de 0'6, i de retruc aconseguia "detall" a les roques del primer pla, aquí en teniu el resultat final.
Bon cap de setmana!

dilluns, 21 de març de 2011

Primavera

Ja ha arribat, per fi, la primavera!!
Volia compartir amb vosaltres aquesta foto que vaig fer l'any passat, era un dia amb molts núvols i el sol sortia i s'amagava darrera d'ells, el que provocava que hi haguessin zones de llum i ombres.
Anava darrera un espiadimonis, quan m'estiro al terra per poder-li fer la foto en el mateix pla i coincideix amb un raig de llum il·luminant la flor en mig de les branques plenes de teranyines, com una metàfora de com la primavera lluminosa s'obre pas enmig d'un hivern mes fosc.
Espero que així sigui i deixem enrere aquest hivern, ple de desgràcies i revoltes.
Bona setmana a tothom.

divendres, 18 de març de 2011

L'origen del Sol

o el que es el mateix, Japó.

Amb aquesta sortida de sol a la Costa Brava, vull donar el meu suport i manifestar la meva admiració al poble japonès, per les seves desgracies i la seva manera tant impressionant de saber-ho portar.
Japó, estem amb vosaltres.
Japón, estamos con vosotros.
Japan, we are with You.
日本,我们与你同在
日本私たちはあなたにしている。

dilluns, 14 de març de 2011

Boophis viridis

L'entrada d'avui es per compartir que aquesta foto ha estat triada com a Foto de la semana - 9 a Focus on Planet, es tracta d'una Boophis viridis, una granota nocturna endèmica de Madagascar, va ser presa durant una de les primeres sortides nocturnes, a la riba d'un riu en el bosc humit (selva) de Andasibe-Mantadia, durant el nostre viatge de setembre de 2010.
Va ser una sort trobar-nos amb dos exemplars d'aquesta espècie, molt coloristes i agraïts de fotografiar, solen trobar-se en les fulles humides de plantes baixes, lo que facilita una mica la cerca amb llanternes o frontals, ja que brillen en rebre la llum.

Com anècdota explicar que aquesta nit el nostre xofer ens va deixar tirats al mig de la selva i vam haver de caminar uns quants quilòmetres per arribar al nostre allotjament a una hora raonable per poder sortir a punta de alba el dia següent.

Està feta amb una Canon 5D MarkII amb el 100mm f2.8 L IS de Canon, els paràmetres, ISO 200, 1 / 80 a f10 amb l'ajuda d'un toc de flash subexposat a 1 / 16, al mateix pla del subjecte per evitar ombres dures a al fulla. Per als últims ajustaments he utilitzat Lightroom.

divendres, 11 de març de 2011

Els Deu Manaments

No es una idea molt original, dons en les darreres setmanes, he vist posts semblants en altres blocs, però cap de paisatge, per això he volgut aportar el meu granet de sorra amb aquests "Deu Manaments per fotografia de Paisatge" i com a exemple una imatge de la nostra costa, si es aquí i no el Carib!!
La "meva" versió dels manaments es la següent:

1. Estimaràs a Ansel Adams sobre totes les coses i no tindràs altres idols per davant seu
2. No faràs retocs amb Photoshop ni res que modifiqui els cels la terra o el mar.
3. No et prendràs el nom de Galen Rowell a la lleugera
4. No Descansaràs fins que haguis vist brillar raigs C sobre la porta de Tannhäuser
5. Honraràs els teus filtres i el teu trípode.
6. No mataràs les ombres i les parts cremades fen HDR’s
7. No cometràs sub o sobreexposicions
8. No robaràs les idees i localitzacions dels companys.
9. No donaràs falsos exif’s ni corretgiras el balanç de blancs mal escollit.
10. No desitjaràs les càmeres i objectius del demés.

I respecte a la fotografia d'avui, dir que compleix els manaments 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10, m'explico:
2: No te cap retoc amb Photoshop, he ajustat nivells amb lightroom.
3: He buscats les llums extremes, com feia el Galen, esperant a que el sol s'hagués amagat però encara dones llum als núvols del horitzó.
5: Està feta amb trípode i amb un filtre degradat neutre.
6: Evidentment, NO es un HDR.
7: No te cap part sub o sobreexposada.
8: Aquesta localització no l'he vist en cap company ni en cap altre bloc.
9: No dono falsos exif's ni he modificat el balanç de blancs.
10: En tinc prou i suficient amb la meva càmera i objectius.

Al final ha resultat una entrada ben diferent, no? També ha servit per inaugurar el nou format i color del bloc. Us ha agradat?
Bon cap de setmana a tothom!!

dimarts, 8 de març de 2011

Desperta el dia a Massai Mara

Son les 6:15 a.m., estem a Kenya, concretament al Karen Blixen Lodge, un dels millors "tented camp" que hi ha dins la reserva natural de Massai Mara, hem tingut una nit "mogudeta" amb una tempesta tropical bestial,  però toca safari, es el primer matí dels 6 que estarem a la reserva.
Esmorzarem desprès d'una curta sortida per els voltants, intentant fotografiar algun felí menjant la presa que acaba de capturar...
Però el que no pensavem era veure aquest cel, tremendament encapotat i que només deixava passar alguns raigs de sol formant els anomenats "dits de Deu", que havien quedat com a testimoni de la tempesta que vàrem sentir, però no vàrem veure, durant la nit ;) i a sota, un remat de gaseles de Thomson retallaven l'horitzó.
De fet, aquell dia, això va estar el millor, junt amb una posta de sol rogenca, fotogràficament parlant, dons animals.... ben pocs...
Bona setmana a tothom!

divendres, 4 de març de 2011

Pueblo Viejo de Belchite

Belchite, un lloc ple d'història, de llegendes i de.. ruïnes!!
Per els fotògrafs te un encant especial, no sabria com dir-ho, te interès de dia, te una bona situació tant per sortida com per posta de sol. Tenia previstes un parell de fotos del lloc amb mes personalitat, que per mi es l'església de San Martin de Tours, un lloc que amb determinades llums donava la sensació d'estar al mig d'una pel·licula de terror, la seva silueta, la col·locació dels diferents elements feia que esperessis que d'un moment a l'altre sortís d'alguna de les obertures una bruixa volant damunt la seva escombra màgica.
Vaig esperar cap als voltants de la posta de sol per captar aquesta imatge, volia un contrallum que dones força a la silueta, però que no fos molt contrastat, que el primer pla tingués una mica de vida i que els negres no arribessin a ser negre total, no comptava amb la sort de que alguns raigs de sol es filtressin e il·luminessin unes herbes seques que tenia al davant, donant equilibri compositiu i una nota de color al mig de l'ombra.
Vaig tenir que recórrer al polaritzador i a un filtre degradat per poder-ho aconseguir i que la diferencia bestial de llum no cremes ni deixes cap secció en el negre absolut.

A la porta d'aquesta esglesia hi ha una inscripció que diu:

"PUEBLO VIEJO
DE BELCHITE
YA NO TE RONDAN
ZAGALES
YA NO SE OIRÁN
LAS JOTAS QUE
CANTABAN NUESTROS
PADRES"

Amb aquestes paraules ja entres de ple en l'ambient llegendari del poble, et venen les batalles que s'hi varen lliurar i també reportatges vistos a la TV que parlaven de psicofonies, la NIT ja tardava en arribat, l'esperàvem...
Vàrem donar una volta per tot el poble buscant localitzacions, racons amb interes, però al final vàrem acabar un altre cop en aquest lloc i es que, com he dit abans la força i atracció que te es bestial, ens superava...
A l'hora blava i abans de la sortida de la lluna, vaig poder fer aquesta foto, amb els núvols pintats per la contaminació lumínica, que n'hi ha i molta en aquest lloc, dons el poble nou està a menys de 500 metres.

Bon cap de setmana!!!

dimarts, 1 de març de 2011

Cobrar o no cobrar?

Aquesta es una qüestió que planeja a tots els que ens dediquem a la fotografia, mes o menys intensament, mes o menys obsesivament, la foto d'avui, va estar motiu d'aquest debat intern que vaig tenir fa poc.
Una coneguda publicació catalana, feia un reportatge sobre la comarca del Collsacabra i va veure aquesta foto que tenia publicada en una altra web, em va enviar un correu demanant permís per publicar-la i on em deia també que em citarien el nom, però que no podien pagar res. La meva resposta va estar que per fer-me propaganda gratuïta ja tenia el meu bloc i la meva pàgina a flick.Varen passar uns dies i ja quan ni em recordava del tema, rebo un segon correu on deia que "havien decidit" publicar la meva foto i que la necessitaven amb mes resol·lució... Com podeu comprendre, jo estava al·lucinant!!!
Potser no m'havia explicat be???
M'havien pres per "el pitu del sereno? o quelcom semblant...i a sobres la volien amb mes píxels!!!!

Finalment, tinc que dir que l'imatge NO es va publicar, tampoc tinc clar que hagués fet en aquell hipotètic cas, però avui, llegint un article en el bloc de la Mª Rosa Vila, cap de fotografia de Descobrir Catalunya, m'ha vingut un altre cop a la memòria aquell fet i he decidit dedicar-li íntegrament aquest post.
L'altre aspecte, cales a banda, es el que hi ha "darrera" d'aquesta fotografia i moltes mes...
Aquesta foto, feta al Cabrerés, per poder-la aconseguir vaig tenir que anar-hi un parell de cops, dons allò d'arribar i moldre...poques vegades es dona i en una primera visita vaig tenir clar el que volia fer, en una segona estava allà per no hi havia "chicha" i a la tercera, vaig aconseguir una de les imatges desitjades, junt amb una impressionant posta de sol amb boira, que en cap cas m'esperava.
Espero que aquesta entrada serveixi per treure algun dels dubtes sobre aquest tema que a molta gent li passen per el cap quan es troben en una situació similar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...