diumenge, 27 de febrer de 2011

Germans

Avui no serà una entrada de paisatge, no!
Serà una de les altres disciplines de la fotografia que mes em motiven quan vaig de viatge a països llunyans, el retrat. 
Sobretot de gent o mainada amb fortes connotacions, com es el cas d'avui, aquesta parella de germans ens els vàrem trobar en un poblat molt pobre a Andasibe-Mantadia.
I, va estar per casualitat, dons el nostre objectiu no eren pas ells, sinó un exemplar mascle de Calumma nasuta, un camaleó increïblement petit amb un nas molt gran, molt difícil de veure i que motivava especialment al nostre guia, fins i tot, vàrem contractar un guia que ens va prometre que en tenia un exemplar localitzat i desprès de tres llargues hores ens el va trobar i ens va fer una  bona sessió de model ;)
Però, tornant als dos germans protagonistes de l'imatge d'avui, dir que ens varen amenitzar les hores d'espera fent de models, amb cants i balls i fins i tot ens varen ensenyar la seva cabana i el que faria aquesta nena per dinar, el dinar d'ells i de tots els adults que en aquells moments es trobaven a les plantacions d'arròs. Quan els ensenyava les fotografies es posaven a riure, potser era la primera vegada que es veien en una càmera digital, i em queda el dubte de si vaig trencar alguna cadena evolutiva quan els vaig gravar amb l'Iphone i els vaig ensenyar com cantaven i ballaven...
A veure si quan l'Iñaki hi torni, aquesta mainada son tots fans d'apple ;)i es que la foto ja ho reflecteix tot, mentre la nena si està amb la mirada absorta, el nen no em treu, ni em va treure la mirada de sobre.
He volgut editar-la en blanc i negre, amb un estil similar a un fotògraf malgaix que ens varen presentar i que ens va dedicar algun llibre o fotografi, es tracta del Pierrot Men, de que us recomano una visita a la seva pàgina, es caracteritza per fotos en blanc i negre, amb molta força i predominantment de mainada.

Aprofito l'entrada per posar aquí també un petit vídeo de 45 segons a modo tràiler amb humor del viatge, que he fet amb l'Imovie, a partir dels 58 vídeos que vaig anar gravant amb l'Iphone 4 i que en el primer dia de publicar-lo al Youtube, va escalar fins a la setena posició dels vídeos de "viatges i esdeveniments" mes vistos del dia.

Algun dia penjaré una de les fotos del camaleó que ens va fer arribar fins aquest poblat, realment es un exemplar únic!

dimecres, 23 de febrer de 2011

Mirall glaçat

Hi ha una dita en el mon de la fotografia i que també es pot aplicar a mes facetes de la vida... i es que, si et lleves aviat sols tenir premi, pots gaudir de moments únics, veure matisos de llum impensables a altres hores del dia.
Amb aquesta idea vàrem pujar de bon matí cap a Santa Fe, al Montseny i fruit d'aquella matinada, avui us puc mostrar aquesta imatge:

Vàrem poder gaudir de diferents llums i tons, però vaig esperar a que el sol, que de tant en tant es filtrava entre els núvols, arribes al cim de Les Agudes, per així tenir un punt de llum que junt amb l'absència de vent, feia que hi hagués un reflex perfecte, només trencat per un placa de gel de considerables dimensions que hi havia al vell mig del pantà i tot plegat arrodonís un enquadrament que feia estona veia dins el meu cap, però que calia una mica mes de temps perquè la meva càmera pogués captar el "mateix" que jo ja havia vist.
Vaig tenir que utilitzar un filtre degradat neutre de 0,9 i un balanç de blancs "personalitzat" per poder compensar la diferencia real de llum que hi havia a la mitat superior de la foto i deixar-la amb els mateixos tons i colors a les dos parts, conservant la meva "visió" original.
Espero que us agradi.

diumenge, 20 de febrer de 2011

En el Km 6 de la Nacional 8

a Madagascar, s'hi troba l'avinguda dels baobabs, com tret d'una pel·lícula de dibuixos animats, es un lloc al que ja li vaig dedicar una entrada fa algun temps, però com que per mi va estar un somni fet realitat estar allà i poder fer tantes fotografies amb diferents llums i fins i tot sense llum, avui li dedicaré l'entrada.

Aquesta foto es just abans de la posta de sol, quan estava totalment lateral i amb el que em va cridar mes l'atenció com a protagonista del primer pla, un indicador quilomètric totalment nou, marcava allà el km 6 de la carretera nacional 8 que va des de Morondava a Tsiribina, contrastava tant entre el camí ple de sorra taronja i els polsosos baobabs, que semblava recent pintat.
Era tot un luxe veure una senyal d'aquesta mena en un país on les carreteres no estan enquitranades, excepte un parell a la part est al voltant de la capital, Antananaribo.
Una carretera que ens acostaria al bosc sec de Kirindy, on vàrem viure alguna de les aventures mes "intenses" del viatge, però això ja formarà part d'una nova entrada...

dijous, 17 de febrer de 2011

Neix un nou dia a S'Aguia

Comença el dia en aquest racó de la Costa Brava, es tracta de la Cala S'Aguia, un lloc amb una personalitat fotogràfica destacable on aquest passat diumenge ens vàrem trobar una colla d'amics per fer la sortida del sol, ens esperàvem un cel ple de núvols de colors, les roques plenes d'algues i els primers rajos de sol il·luminant les parets de roca.

Però ens quedaven dubtes, els provocats per la previsió meteorològica, que encara deia que predominava l'anticicló, que podia ser el darrer dia de boires i cel ras, malauradament no es varen equivocar i vàrem tenir una sortida de sol sense núvols, però el lloc es tant fotogènic que encara vàrem poder "salvar" algunes fotos, com la que acompanya aquesta entrada.
Per poder aprofitar la gama de colors, vaig tenir que recórrer a un filtre degradats neutre de tres passos i a un polaritzador, dons la diferencia de llum era tant gran que d'altra manera  no hagués pogut captar el primer pla amb detall sense cremar el cel i la part de roques on tocava el sol.
Espero que us agradi!

divendres, 11 de febrer de 2011

Trencaclosques egipci

Arrel del conflicte egipci, m'he adonat que una bona part dels països on he estat darrerament han entrat en conflicte desprès de la meva visita...com son Egipte, Madagascar i Tunísia, tindrà alguna relació???
Espero que no!!! :))
L'entrada d'aquesta setmana la dedico a les Piràmides, tan famoses com interessants, encara que si he de dir la veritat, em varen decepcionar bastant, be, molt... M'esperava quelcom mes...mes... amb mística, un lloc amb tanta historia i per on ha passat tanta i tanta gent...i que tant mala impressió em va deixar, un lloc brut, ple de contaminació, ple de gent, per suposat.... ple d'estafadors  professionals, amb una calor insuportable... però que en cap cas, m'hagués perdut, era uns dels llocs imprescindibles en el viatge.

Qui ha estat a Egipte i no ha anat a veure les piràmides??? Ningú! Aquesta es la resposta!!
A nivell fotogràfic se'm presentava un bon repte, seria capàs de fer alguna foto diferent??? Podria sortir de la banalitat on cau tothom, fotografiant les piràmides o be l'esfinx???
Dons jutgeu vosaltres mateixos, darrera la piràmide de Kefren, vaig veure un piló de grans roques, i se'm va acudir fer una composició simulant un trencaclosques, o sigui un gran puzle, que amb dos diagonals, acabes amb en una de les piràmides mes petites.
Cal dir que El Cairo es una ciutat que sembla que tingui una eterna boirina, no se si es producte de la contaminació o un efecte secundari del Nil, el cas es que vaig tenir la sort de veure aquest lloc sense boirina, amb el cel blau i fins i tot amb algun núvol.
Espero que us agradi!

divendres, 4 de febrer de 2011

Els arbres...



... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia.

Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà.
Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!
 Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen que ja n'ha fet alguna...sense dir gaire res, ens vàrem dirigir al lloc on havíem estat al matí, abans de la sortida de sol i, l'espectacle va estar mes intens, mes increïble encara, al menys jo em vaig donar per satisfet i mira que costa :)
I es que, tant de mirar el arbres, ens havíem oblidat del bosc, un bosc que s'ens mostrava amb una aureola misteriosa, gairebé de conte de fades i es que la boira i la neu que va començar a caure varen crear aquesta atmosfera que avui us presento i que corrobora que no sempre s'ha de mirar el que mira tothom, de vegades fen un gir de 180º descobreixes el que "t'amagaven" els arbres.

Espero que us agradi.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...