divendres, 28 de gener de 2011

Sol naixent

Diumenge passat havia quedat amb una colla d'amics per fer la sortida de sol a la costa, les temperatures eren molt baixes, al termòmetre de casa marcava -7º!! a les 5:30 del matí, buff quina mandra!!!!
Desprès del cafeto, carrego el cotxe i cap al lloc acordat. Tot i que hi havia molt poca claror, es veien perfectament totes les estrelles, el que presagiava una avorrida i monotonia sortida de sol, el meu cap anava dient: "Valguem Deu, on vaig amb aquest fred i a aquestes hores..." però encara que fos només per saludar als companys (que en tenia moltes ganes), vaig acudir a la cita.
Vàrem tenir temps de fer 3-4 nocturnes amb un cel ben seré, que una onada, em cobris pantalons i botes fins a genoll!!!

I quan semblava que no gaudiríem de cap cel espectacular, taxant.... sense dir res, vàrem parar de parlar i tant jo com el Gorka, i corrents cap a la vora del mar, buscant ràpidament un primer pla o un enquadre interessant... dons el cel havia canviat de cop, deixant de banda els tons monòtons per uns vermells, taronges i roses espectaculars, prova del moment n'és aquesta foto, que m'agrada especialment per simular una mena de "font" dins el mar, amb el decorat intens d'una saturada sortida de sol.
El que ens fa veure el difícil que es dedicar-te a la fotografia de natura, dons totes les previsions eren desfavorables i fins i tot, al arribar a la localització mes d'un hauria donat mitja volta al veure el panorama, i cap, s'hagués esperat gaudir d'aquest colors que vàrem capturar, sempre amb l'ajuda inestimable de la meva caixa de filtres degradats ;)

Espero que us agradi.

divendres, 21 de gener de 2011

Andasibe - Mantadia

No!!
No es tracta de cap incendi, faltaria mes!!!
Es la primera posta de sol que vaig veure i fotografiar a Madagascar, concretament al bosc humit (selva) d'Andasibe - Mantadia, acabàvem d'arribar i mentre els companys estaven desfent les maletes, vaig decidir anar a inspeccionar el terreny, prop de les 5 de la tarda, hora que es ponia el sol cada dia, i a la part mes alta del lloc on estàvem vaig poder capturar aquesta i altres similars instantànies d'una espectacular posta de sol, acolorida i violenta com poques, junt al amic Borja, que va tenir la mateixa idea, per poder acabar de treure-li els colors, vaig muntar un filtre degradat de tres passos, que em va permetre igualar les llums i "saturar" el colors del cel sense perdre el verd de la selva.

Va estar un bon presagi i un bon punt de partida per l'increïble viatge que ens esperava.
Espero que us agradi!

diumenge, 16 de gener de 2011

Va de Paisatge Astronòmic

Normalment no dedico aquest bloc a fer "propaganda" de ningú, per això l'entrada d'avui es especial, va dedicada a dos mestres de la fotografia astronòmica, el Jordi Busqué i el Manel Soria, que junts formen Celístia, entitat que ahir va organitzar una ponència sobre fotografia de paisatge a Barcelona i es la meva manera de donar les gràcies per haver dut a terme un acte com aquest, amb ponents de qualitat i desinteressadament, és a dir DE FRANC!!! o GRATIS!!! encara que soni malament.
No cal dir que va estar un èxit i una gran aportació a la fotografia de natura, és una llàstima que no hi hagin més sovint actes com aquest, que a més ens serveixen per trobar amics i coneguts que fa temps que no veus i amb qui et sents molt proper.


Així que, la fotografia d'avui, de l'ermita de San Juan de Gaztelugache, nocturna, plena d'estrelles i únicament il·luminada per la lluna i per un parell de cops de llum del far que queda a la dreta de l'illot, una de les moltes fotografies que no hagués fet mai sinó hagués conegut al Manel i al Jordi, dons ells em van iniciar al paisatge astronòmic, puc dir ben alt que em varen posar les "ulleres" per veure la Via Làctia, que encara que sembli impossible per molta gent, està sobre els nostres caps i a mes de veure-la, la podem retratar, cosa que com vàrem poder constatar ahir, increïblement, hi ha gent que no solament no ho sabia, sinó que no es nega a creure-s'ho.
I com no, dir que el proper cap de setmana, el del 22-23 de gener, fan un nou taller de Paisatge Astronòmic, a Vacarisses.

I per últim, compartir una alegria que em va donar fa poc una amiga que va veure una de les meves fotos del viatge a Kenya del 2009, com a "collage" de propaganda del concurs internacional de National Geographic, es el retrat de la noia massai amb el collaret de colors.

dimarts, 11 de gener de 2011

Foc i Gel

Veient el títol es podria pensar que estic parlant d'Islàndia, però no, aquest cop es tracta del nostre Pirineu, concretament instants abans de la segona sortida de sol de 2011, el lloc, un petit estany on em pensava veure-hi el reflex dels primers rajos de sol banyant els cims propers, però la sorpresa, va estar, que el vàrem trobar glaçat, si glaçat!!
Dies enrere ja hi havia estat prenent vistes i localitzacions, llavors em va semblar que amb la poca neu que hi havia i les temperatures no exageradament baixes, el gel s'hauria fos, però aquest punt no el vaig encertar, tret d'aquest detall, si que vàrem poder assistir a la "segona part" del meu objectiu, i es que els núvols es varen tenyir de vermell, amb un contrast brutal amb les blanques muntanyes.

Punt i apart el que ens vàrem anar trobant, quan encara de fosc en acostàvem cap a destí, un ramat d'isards, en vàrem arribar a comptar 26!!! dos llebres i una guineu, semblava que estàvem al vell mig d'un zoo i no!! estàvem al nostra estimat Pirineu Gironí.
Cel·lebro que tota aquesta fauna encara estigui present a les nostres muntanyes i que en aquests indrets la mà de l'home no hi estigui present, el que fa pensar que els tindrem verges per uns quants anys mes.
Així ho espero!

dimecres, 5 de gener de 2011

Tot esperant les Quadrantides

Aquest dilluns passat a la nit s'esperava una pluja de meteors que es repeteix cada any durant aquestes dates, s'anomenen Les Quadrantides, nom que ve de la seva posició a la constel·lació Quadrans Muralis.
Amb tota l'il·lusió del mon, vàrem carregar amb l'equip i junt amb la meva filla ens vàrem encaminar cap al Pirineu, en un lloc on feia dies havia localitzat una gran creu de fusta, durant el trajecte, les previsions no eren gens bones, dons estàvem en mig d'una densa boira, però que carai vaig pensar... una nit com aquesta s'ha d'aprofitar i sense donar-hi mes voltes ens vàrem dirigir al destí.
A mida que ens anàvem enlairant, la boira s'anava dissipant i cada cop podíem observar mes estels, la nostra moral anava pujant enters per moments, fins que ja amb el Jimny aparcat i els ulls acostumats a la foscor, vàrem poder gaudir d'un espectacle únic, immens i que ens va fer empetitir dons teníem damunt el nostre cap una Via Làctia impressionat per aquestes dates, lluminosa i definida com poques vegades havia vist a l'hivern i que m'estava dient: fotografiam!!!!

Poques vegades incloc gent a les meves fotografies, però aquest cop i per documentar el text que precedeix, vaig fer-me un auto-retrat, amb l'ajuda de la càmera i trípode de la meva filla per simular que fotografiava i evidentment amb la seva col·laboració, donant-me un petit cop de llum de frontal per fer-me sortir de l'absoluta foscor que regnava.
Varen estar uns moments tant intensos, que m'han motivat a compartir la vivència, dons la pau, la llum celístia, la presencia imponent de la Via Làctia, la creu, l'estrena nocturna del nou 16-35mm, etc..etc... transformaren una sessió nocturna d'avistament en una experiència gairebé mística. Us la recomano!! (Aneu-hi amb roba adequada, la temperatura no va pujar de -6º!!)


No! No m'he oblidat de les Quadrantides, aquestes queden per una nova historia....avui anava dels instants precedents.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...