dijous, 15 de desembre de 2011

Circ de Barrosa

Fa uns dies vaig estar per el Pirineu Aragonès, aprofitant dos factors decisius, que no hi havia neu a cotes baixes i la direcció de la sortida de sol en aquesta època.
Teniem els objectius bastant clars de bon principi, junt amb el Pere Vila havíem planificat aquesta escapada amb molta il·lusió i cura...però ens vàrem trobar amb el Javier Vecino, autentic coneixedor de la zona a mes de ser un gran fotògraf i apart de gaudir de la seva companyia una tarda/nit al Ibon de Plan, ens va "desbaratar" tots els plans que teníem amb les seves suggerències, que per sort vàrem creure i vàrem adaptar les següents sortides a les seves indicacions. La veritat es que va encertar de ple cada un dels llocs, desconeguts per nosaltres i que segurament mai haguéssim trobat per el nostre compte.
Un clar exemple es aquest circ, el de Barrosa, on la natura ens va obsequiar amb la metamorfosi de llum i color que podeu comprovar en les dos fotos de sota, una feta cap al final de la sessió...
....i aquesta altre al poc de baixar del cotxe i endinsar-nos a la vall instants abans de que els rajos de sol la tenyissin de color i veiéssim la transició  d'un paisatge fred, inhòspit, solitari i amagat en una vall plena de color i vida i es que aquests darrers dies veure sortir o amagar-se el sol ha estat un autentic espectacle.

25 comentaris:

  1. És el que més m'agrada de la nostra aficció, aquestes transicions de colors de temperatures... pots estar en un mateix lloc i tenir infinitat de matissos en un espai de temps relativament curt.

    ResponElimina
  2. Bones Esteve,
    Per això he volgut posar aquestes dos fotos, segurament en entrades posteriors hi hauran casos semblants de transicions vistes aquests dies al Pirineu.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Quina bona llum té la primera! A mi, el que més em fastidia de la montanya és que tens bastants menys possibilitats de fer bones fotos que a la mar. A la mar sempre pots jugar amb el factor aigua. Per això em fa tanta mandra anar cap a montanya. Però clar, qui no arrisca no guanya...
    Espere vore alguna més de la sèrie :-)

    ResponElimina
  4. Bones Dr. i pot afegir-hi que la "muntanya" està mes lluny i tens que quedar-te per allà per poder treure-li el suc...
    Alguna mes caurà.. li tinc que dir que les meves preferències van canviant a mida que transcorre el temps, cada cop m'agrada mes la segona, en que tot està gelat.
    Salut!!

    ResponElimina
  5. Pere, quins colors! M’agrada la primera,però mira que et dic.. la segona m’agrada molt més per aconseguir aquest ambient de fredor i gairebé monocroma.
    Pepet, la muntanya es sorprenent, de cop i volta et canvia el temps, et trobes en mig una tempesta o en mig d’una boira, tens llums que canvien entre els núvols, hi han rius.
    Jo puc passar tot un dia sencer fotografiant.
    La muntanya no t’ha l’acabes!!

    ResponElimina
  6. La primera és preciosa!
    Sembla que hi hagi foc a l'altre banda de la muntanya.
    Excel·lent.

    ResponElimina
  7. Es increïble com pot canviar la llum i els colors amb el pas del temps. Les dues imatges son molt interessants i el veure.les juntes encara ho fa mes espectacular !
    Salut !

    ResponElimina
  8. Esther, podia haver posat una amb dominant blava, anterior a la gebrada i una mes groguenca posterior a la dels cims "encesos"...aquesta experiència em va recordar a la xerrada de l'Isabel Diez quan parlava de com incideix la llum en els colors i el paisatge... una bon exemple :)
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Hola Joan,
    La natura ens va regalar uns moments de llum increïbles, llàstima que durin tant poc...
    Salutacions!

    ResponElimina
  10. Hola Josep,
    Cada moment viscut allà dalt va estar digne de una foto...crec que vàrem tenir sort, dons les condicions que vàrem tenir no es donen en moooolt de temps ;)
    Salutacions.

    ResponElimina
  11. Quines llums! i quina enveja em fas aaahhhrrggg! Tinc unes ganes de fer pirineus....

    Molt bona foto, quin momentàs! tens una amb un enquadre una mica més obert?

    ResponElimina
  12. Hola Pere!! Molt xules les fotos, i la teva entrada dóna ganes d'anar-hi ja!!!

    Salut, Francesc

    ResponElimina
  13. nen...ai perdó...senyor Pere, la primera és espectacular!!! Tot de foc a les muntanyes! :-)
    Com sempre espectaculars!

    ResponElimina
  14. Gorka, la Serra Cavallera es un bon substitut de Pirineus...;^)
    Si, en tinc amb l'angular mes extrem, aquestes dos estan fetes amb el 24-105mm
    Salut!!

    ResponElimina
  15. Hola Francesc!!!
    Dons ja ho saps, cap allà s'ha dit, tot i que ara mateix ja hi ha nevat i els accessos a molts llocs on vàrem estar estan impracticables...ara em dono compte de la sort que vàrem tenir aquests dies...a part dels cels..clar ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  16. Bones Montse!
    Aquests moments que hem pogut viure aquesta setmana han estat un luxe per nosaltres, tant a muntanya com a la costa, ja has vist les de l'Esteve quins colors porten...
    Un petó!

    ResponElimina
  17. Saps que m'ha vingut al capo quan he vist les fotos? (les dues, perquè no sabria quina triar)
    GUALAAAAAAAAA!!!! Quina enveja, i de "sana", com es sol dir, res de res, enveja pura i dura.
    És bromaaaaaa! Molt bona entrada Pere, genial, com totes.
    Un petonàs.

    ResponElimina
  18. Hola Anna,
    Per el que se, t'agrada la muntanya...aquests dies que vàrem estar allà dalt...t'hagués encantat, dons pràcticament no baixàvem de 2.000m.
    Gràcies per la visita ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  19. Hola Pere.
    És impressionant el canvi de llum i tonalitats de color.
    Tot un espectacle per als sentits.
    Una preciositat.
    Salutacions.

    ResponElimina
  20. Bones Vicenç,
    Certament ho va ser, al arribar i veure-ho tot blau...si blau...no ens pensàvem que desprès es tornaria blanc i en uns minuts quedaria tot envait per el color :)
    Salutacions!!

    ResponElimina
  21. Un exemple molt guapo de metamorfosi. Una situació canviant pel temps meteorològic, pel moviment del núvols, per l'entrada de la llum del sol a l'escena. Molt ben captat. La primera imatge és una delícia, la calidesa de la llum inundant el circ!
    Quina enveja poder estar allà dalt.
    Un petó Pere

    ResponElimina
  22. Hola Mercè,
    I saps una cosa important??? Això passa cada dia, dia darrera dia... un espectacle natural amb que la natura ens obsequia...només cal voler-ho veure i apreciar-lo ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  23. Hola Pdere,

    Vaig veure el mòbil de la Gemma el passat cap de setmana a BCN mentres fèiem un curs. Però era a través del mòbil i a mi m'agrada veure-ho en gran desde la meva magnífica pantalla de 27" (que t'haig d'explicar que tu no sàpigues).

    Si normalment et dic que les teves fotos normalment són tecnicament exquisites i transmeten en aquestes només et puc dir que quan les vaig veure em van frapar! I ho van fer perquè crec que molt soberbiament has captat (i ens has transmés) la magia d'aquell indret.

    En aquesta primera foto es barregen sentiments de bany de llum, molta fred, amplitud, solitud i calma. Tot un plaer pels sentits que potser no veuré mai si no és a través de les teves imatges ;)

    ResponElimina
  24. Hola Pere,

    Volia dir que vaig veure l'entrada el passat cap de setmana a través del mòbil de la Gemma. A vegades escric i se m'ajunten les lletres. Disculpes.

    ResponElimina
  25. Hola Dani,
    A 27" no es veuen igual...no te punt de comparació i en gran amb queda amb la segona sens cap mena de dubte, en petit l'impacte de la sensació de fred no es tanta i es perden un piló de detalls també.
    Res ens feia pensar que veuríem els colors de la primera com pots apreciar...ahhh i no tinc cap dubte que ho veureu, els dos, no, els tres ;)
    Salut!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...