divendres, 11 de novembre de 2011

Monte Santiago

Avui us presento un altre lloc de culte per els fotògrafs de natura, el Parc Natural del Monte Santiago, que està situat al nord de la província de Burgos just passat el Port d'Orduña, es un Parc on l'emblema principal es una petita fageda que te el terra format per un empedrat on el pas del temps i la meteorologia ha creat una mena de catifa de roques rectangulars cobertes de molsa.
(L'empedrat, la icona del Parc)
El lloc es immens, per una banda el camí acaba a un mirador on es pot veure el Salt del Nervión, que val la pena no perdre-se'l i per altre en un laberint de petites fagedes joves i boscos caducifolis.
(Natura morta)
En el meu darrer viatge hi vaig dedicar un dia, un dia escollit escoltant els partes meteorològics, esperant trobar-hi boires i pluja, però la boira la vàrem veure camí del parking i es va esfumar ràpidament, la pluja en canvi ens va acompanyar tot el dia...i va contribuir a "treure" aquest colors pujats de to que d'altre manera no els hagués pogut aconseguir.
(Empedrat "desordenat")
La problemàtica de les fagedes "joves" es que costa treure'n el suc compositivament parlant i constitueixen un repte,  un repte fàcil d'acceptar i que a mi personalment em va fer gaudir molt, dons la jornada es va passar en un vist i no vist...i en vaig marxar amb la sensació d'haver fet un bon grapat de captures, algunes mes "clàssiques" com ara acostumen a dir, altres mes originals i amb el meu punt de vista.
(Peu de Gegant)
També volia aprofitar per recordar-vos que el 26-11 ja s'acosta i que no us oblideu de marcar-lo a les vostres agendes, dons passaré llista.

30 comentaris:

  1. Aquesta "foto clásica" o enquadrament clàssic ja l'havia vist en altres fotògrafs però a mi m'agrada molt i de ben segur que si hi vaig també la faré.

    No és un lloc al que hi pensi normalment quan vaig per aquella zona tot i que ho tindré en compte. Jha que tinc pendents fotografies amb boira sobretot algún día de fred hivern (o tardor) a Otzarreta i perquè no, també en aquest idil·lic Monte Santiago.

    Gràcies per aproparnos una mica més la visió d'aquests llocs tan màgics per als fotògrafs de natura que no per ser "explotats" en moltes fotografies diexa d'agradar-me o com a mínim venir-me ganes de tenir-les al meu propi arxiu.

    una abraçada!

    ResponElimina
  2. Buenas Pere, muy buena esta serie... supongo que porque soy un tío de clásicas... pero la primera me gusta mucho, y aunque es cierto que es "un encuadre ya visto", que se suele decir, en pocas de las otras imágenes que había visto de este enlosado el p.p. imprimía tanta fuerza.
    El resto de la serie también me gusta, como te digo... Un saludete...

    ResponElimina
  3. Per 1000 fotos que fessim d'un mateix lloc, 1000 fotos diferents sortirien,per que en cada foto hi ha un toc personal.
    M'agradat el teu toc personal.
    Un petó!

    ResponElimina
  4. El lloc és preciós, però a més, visitar-lo a la tardor, ha de ser massa! Uns colors i unes llums preciosos, Pere! Salut.

    ResponElimina
  5. Muy buenas imágenes, Pere. Yo he estado un par de veces en ese hayedo y sé lo dificil que es sacar algo decente, así que tienen mucho mérito tus fotos. Un abrazo

    ResponElimina
  6. Quin lloc més bonic! Els colors de tardor amb el verd de la molsa i el terra empedrat..... és preciós!!!

    ResponElimina
  7. Hola Daniel,
    També vaig estar a Otzarreta, vaig coincidir uns moments amb el Javi Alonso, el vaig veure amb una mica de boira i aigua al riuet, de fet, com que cada cop que hi passo a prop hi vaig, algun dia veure "l'escena completa"..
    El Monte Santiago te'l recomano, no et defraudarà.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Hola Enrique,
    A nosotros nos gusto mucho, lástima que ahuyentaramos la niebla, pues haberla, la havia, pero no donde la queriamos...
    Respecto a las "clasicas", creo que si vas ...tienes que hacerlas, nunca se sabe...pero al igual que en la Costa Quebrada, tambien hice alguna diferente a estas.
    Salut!

    ResponElimina
  9. Aquest lloc segur que et deixa bocabadada Esther...per mi es millor que Otzarreta, ara no crec que m'hi trobis mai al mes de Juliol/Agost...
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Hola Roger,
    La tardor allà també anava tard, però de per si, aquesta fageda i altres properes es mereixen una visita ;)
    Salut!

    ResponElimina
  11. Hola Daniel,
    Y tanto que es dificil, primero quitarte de la cabeza "los clasicos"...por eso los hice nada mas empezar...y luego componer, la niebla siempre ayuda...pero el lugar vale la pena, seguro que no será la ultima vez que vaya.
    Un abrazo!

    ResponElimina
  12. Bones Alba,
    Es un lloc especial...i estàvem sols!!!!
    Ho pots imaginar??? Am b lo que costa estar sol al Montseny!!!
    :)

    ResponElimina
  13. hola Pere,
    algun dia espero poder "compartir" viatge i experiència fotogràfica amb tu...
    quines fotos! no sé si seguir endavant amb la meva elecció... potser em "sortiran" els colors... tu ja m'entens!
    i sí, el 26/11 està ben assenyalat a l'agenda!
    s@lut

    ResponElimina
  14. Ostres Pere, vagi un lloc collonut.
    A veure si em convides col · lega., Jeje.
    Salutacions.

    ResponElimina
  15. Bon treball, clàssiques... però molt potents! Salut!

    ResponElimina
  16. Bones Pere! L'última té molta força, m'agraden les sensacions que transmet l'arbre. Últimament viatjes més que el Willy Foc! Ens veiem!

    ResponElimina
  17. Hola Ric@rd,
    Com tu ja molt be saps, la fotografia es un llarg camí..que mai s'acaba, sempre es pot fer millor, crec que el canvi t'ajudarà :)
    Ens veiem!

    ResponElimina
  18. Hoal Vicenç,
    No està malament la cova marina que vares penjar darrertament, jo t'aviso si tu m'avises, ok?
    Salut!!

    ResponElimina
  19. Antonio, m'has matat, la primera si es clàssica, les altres no les havia vist a ningú encara...i ja son "clàssiques" arggg!!! que difícil es mostrar quelcom nou!!!
    :)
    Salut!

    ResponElimina
  20. Bones Gorka, saps qui m'acompanya???
    Si, en Willy F. ;)
    Vaig disfrutar com un nen petit amb tanta fageda...algunes totalment noves per mi, vull dir que no n'havia vist cap foto, dels empedrats un piló..però ara ja les tinc al arxiu :)
    Salut!!

    ResponElimina
  21. Pere, ja havia vist aquest indret, el que passa és que no sabia on era. M'apunto a la llarga llista de llocs pendents.
    Tot un luxe haver-hi anat a la tardor.
    Salut!!

    ResponElimina
  22. Hola Jordi,
    Ara ja ho saps, a mi em va tocar "investigar", no es fàcil de trobar, quan estiguis a prop, trucam i et diré com trobar-lo.
    El tema tardor, ja ho saps, em guardo un "cartutx" cada any...
    ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  23. Molt bones totes Pere, però me quedo amb la primera, la clàssica, però que te una profunditat envejable, com disfrutes amb aquests viatgets

    Salut!!

    ResponElimina
  24. Caram Pere quin bon profit que vas treure de les vacances familiars.
    La primera inclús essent clàssica m' agrada molt.
    La próxima vegada que vagi per aquells mons segur que m' hi paro.

    ResponElimina
  25. Doncs jo no coneixia aquest lloc que sembla que tothom coneix (sóc així de guai) i em sembla molt guapo. Tens raó que les fulles gaigudes quan estan humides tenen un color especial.
    Encara estic esperant "Los Urros" :-)

    ResponElimina
  26. Bones Bernat!
    Ho faig tant com puc i em deixen ;)
    La primera es la que portes al cap quan hi vas, però allà es un no parar...
    Salut!

    ResponElimina
  27. Be, Esteve, al final varen ser fotografico-familiars... jejeje
    Segur que t'agradarà...era un dels destins que tenia programat, vaig esperar el dia de mes mal temps...no vaig tenir boira intensa, però si molt de color i un bon arxiu fotogràfic. ;)
    Salut!

    ResponElimina
  28. Bones Dr, aquest "Urros" arribaran...estan reposant a la "nevera"...abans de nadal segur que hi haurà com a mínim una entrada.
    Ha de voltar mes, que les illes son molt guapes...però Espanya es mooolt gran i maca també.
    Salut!

    ResponElimina
  29. Jo també sóc del Club del "doctor"..no el coneixia aquest indret i m'ha semblat fantàstic! Els empedrats una meravella i els colors aconseguits molt bons, has captat realment la bellesa del lloc!

    ResponElimina
  30. Dons te unes connotacions similars al Bosc de la Isabel, on vareu estar aquest estiu, però a l'època adequada, jo el tenia pendent des de l'any passat i per fi aquest cop ha pogut ser...
    Es un lloc únic al mon amb aquest empedrat i el tenim be a prop ;)
    Un petó!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...