dimarts, 1 de novembre de 2011

Cova de Coventosa

He estat uns dies per terres càntabres, el meu objectiu principal era la Costa Quebrada, un lloc idil·lic per els amants de la fotografia de natura i de costa en especial. Però buscant destins per complementar el temps que hi ha entre la sortida i la posta de sol, vaig topar amb informació sobre aquesta Cova de Coventosa i em va agradar el que vaig veure.
l'Antonio observant una columna gegant d'uns 30m.
Vaig posar-me en contacte amb els nois de Zalama per tal de demanar informació i assessorament, dels que tinc que destacar la seva amabilitat, especialment al Martín (logística) i sobretot al Antonio, que va estar el que ens va fer de guia, company i model en l'aventura subterrània, ajudant-nos fins i tot amb la il·luminació extra del seu potent frontal. També tinc que fer una menció especial a Vicente Benedito de Fotonatura, per els seus consells i assessorament.
La famosa "Sala de los Fantasmas"
L'experiència realment va estar única per nosaltres i un privilegi que quedarà gravat dins els nostres records amb una distinció preferent...
Només entrar a la cova ja saps el perquè del seu nom, ens va rebre amb una ventada increïble, que provenia de dins, segurament per la diferencia de temperatura amb l'exterior, cal dir que no és una cova freda. Ja a dins i amb compte de no relliscar, dons el terra era bastant humit, ens donem compte de que el silenci es absolut, crec que no havia "escoltat" mai el silenci com allà.
La forta pujada camí cap a la sortida em va inspirar aquesta foto
Una de les parts on vaig gaudir mes, fotos a part, va estar en el petit rapel que hi ha per accedir a les galeries inferiors, va estar com un parc d'atraccions però a les fosques, una experiència que espero repetir...
Tinc que dir que aquest tipus de fotografia es realment complicat per la foscor absoluta i que una sola persona es impossible que en tregui res de bo. Totes les fotos estan fetes en equip i en totes hi ha la llum de dos flaixos en modo manual, un frontal de 1.000 lumens (Antonio) i un frontal amb llum càlida...tot seguint un ordre i un guió establert per cada foto, prèvia composició i avaluació de la llum necessària.

26 comentaris:

  1. Caram noi, ara explores els altres mòns!
    Segur que vas disfrutar doncs es detecta amb l' escrit i les fotografies son una meravella d'execució.

    ResponElimina
  2. Hola Esteve, fa poc vaig estar en una cova del Pirineu i li he agafat el gust a això d'estar a les fosques, ens ho vàrem passar teta!
    Salut!

    ResponElimina
  3. Es detecta emoció,diversió, descobriment i agraïment en el text. Un lloc nou, una nova expectativa que heu assolit,tots plegats.
    El treball en equip en llocs així,es molt important. Felicitats a tots plegats!
    Un petó!

    ResponElimina
  4. Detectes be Esther, així va ser...
    Noves experiències, noves fites i nous descobriments, al final es el que queda de tot plegat i gràcies a les fotos ho podrem reviure...
    Ho has de provar...
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Poc més a afegir, una bona experiència i uns resultats engrescadors. M'apunto l'indret per si mai hi puc fer una escapada.
    Salut!

    ResponElimina
  6. Pere, l'amic Iñaki et va "abduir"? he, he, he...
    la veritat és que es gaudeix mentre es fa tot el parament, i després, durant l'execució, i quan veus els resultats... sols m'imagino al nostre bon amic fa 20 anys, quan ho feia amb aquells mitjans i amb rodet!!!
    i no podies veure els resultats fins una setmana més tard, i sense dades exif, calia apuntar tot el que feies per poder repetir la seqüència si anava be, o saber què havies fet malament...
    per cert, mires les imatges amb pantalla de 27"?
    que trevalles amb un iMac?
    s@lut

    ResponElimina
  7. Hola Quim!
    Fas be d'apuntar-te el lloc, s'ho val, t'ho asseguro!
    Salut!

    ResponElimina
  8. Hola Ric@rd, de vegades el destí ens ajuda, no es que "m'abduis", dons aquesta visita està preparada des de molt abans d'anar a Añisclo, però si que em va ajudar en un parell de detalls, dons segurament la satisfacció que tinc ara de les fotos fetes allà no en seria la mateixa. ;)
    Si, un Imac de 27".
    Salut!!

    ResponElimina
  9. Molt bona entrada Pere, destaco la primera foto. Podriem organitzar una sortida similar per terres catalanes! Vas tirar de trípode o de ISO?

    ResponElimina
  10. Hola Pere, m'alegre molt de l'èxit obtés, però sobre tot, per les experiències positives que veig has assolit. Les fotos em pareixen molt bones, tot i condiderant que són les primeres que fas a fosques. En quant a incloure una figura humana, jo mateix ho he fet a Fotonatura moltes vegades, i sempre que no sigui l'element protagonista i no mire a càmera, no ha hagut cap problema. Espere veure alguna d'aquestes per allà, reb una forta abraçada.

    ResponElimina
  11. Hola Gorka,
    Per terres catalanes estaria be..però ara mateix no sabria on fer-ho...
    I, totes les fotos estan fetes amb trípode, sobretot per poder donar temps a fer servir els frontals i els diversos flaixos.
    Salut!!

    ResponElimina
  12. Hola Vicente,
    Bona part del èxit i precaucions que vàrem tenir allà dins varen venir de consells teus, ara em dono compte de que tens que "respectar" la cova, sobretot la gent inexperta com nosaltres, que de vegades ignorem el perill quan es tant evident.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. M'has sorprés, company. Esperava començar a veure fotos de "los urros" i m'he trobat això. Molt bé Pere, aquesta inquietud per provar coses noves és el que ens ajuda a anar millorant día a día...

    ResponElimina
  14. Bones i benvingut de nou Dr.
    Per mi va estar una bona experiència, la recordaré durant bastant de temps i com dius, es aquest neguit constant el que ens fa buscar nous indrets, nous reptes i noves fites.
    M'agrada haver-te sorprès..
    Salut!

    ResponElimina
  15. Mira que he estat comptades ocasions a sota terra, pero veient les teves fotos... i TOTES les de Vicente, fan venir ganes... sería posar-s'hi!
    Guapíssimes totes, nen.
    Salut!

    ResponElimina
  16. Mai m'he plantejat aquest tipus de fotografia, tot i que veient les teves imatges, venen ganes de provar-ho.
    Salut!!

    ResponElimina
  17. Renoi, ets un pou de sorpreses, quines fotos,,, impresionants, ens veiem.
    Cesc

    ResponElimina
  18. Hola Antonio, un ocellet em va dir que haviat hi posareu remei... ;)
    Ja veureu com es tota una experiència.
    Salut i sort!

    ResponElimina
  19. Hola Jordi, per lo que et conec, segur que t'agradaria, no es pas tant distant de la fotografia nocturna i en aquest cas no cal llevar-se tant d'hora ni anar a dormir tard, allà dins sempre hi ha el mateix "cel" i la llum la poses tu.
    Salut!

    ResponElimina
  20. Bones Cesc,
    De tant en tant va be alguna "sorpresa"...
    Ens veiem aviat!
    Salut!

    ResponElimina
  21. Ostres Pere! Quins moments mes emocionants devieu viure...! Magnifiques fotos!
    Escoltar el silenci en una cova és fantàstic i ensordidor... Recordo (i et recomano) un túnel làvic que hi ha a l'illa de Pico, a les Açores.

    ResponElimina
  22. Suposo que no et oblidaries de la llanterna, jeje.
    Una preciositat de lloc i de fotos.
    Salutacions.

    ResponElimina
  23. Hola Lourdes,
    No es lo mes excepcional, ni lo mes bonic, però si que es el que mes em va impactar...escoltar el silenci absolut...una passada, mai ho havia experimentat com en aquest lloc...
    Tindré en compte la teva recomanació ..
    ;)

    ResponElimina
  24. Hola Vicenç,
    No hi havia perill d'oblidar-se de cap llanterna allà dins, la foscor profunda t'ho recordava a cada instant...
    Gràcies per la visita!
    Salut!

    ResponElimina
  25. Em sembla molt curió com et va donar per la cova. la organització va ser imporvitzada. Em refereixo a si ja ho portaves organitzat i pensat de casa o vas contactar in situ amb els companys amb qui vas fer els descens.

    La primera foto em recorda moltíssim a una que ens va ensenyar l'Iñaki Relanzón feta també en una cova (no recordo quina) fa uns anys. També comentada lo complicat i la necessitat d'il·luminar en equip per fotografiar crec (i parlo furgant en la meva memòria) que va necessitar fins i tot hores per tenir la foto desitjada.

    jejeje a aquí no et seguiré això dels descensos, rapels i espeleologia no em va gens! Sóc bastant poruc i previngut i li tinc molt de respecte a segons quines situacions.

    ResponElimina
  26. Hola Dani,
    Aquesta era una "aventura" planejada i tancada un parell de mesos abans, vaig anar contactant amb gent que gestionés coves i que permetessin fer-hi fotos i vaig trobar tota la col·laboració amb el Martín.

    Va estar divertit, t'ho asseguro...i fotografies apart, com si anessis a un gran parc d'atraccions "natural" ;)

    Ahir per exemple, vaig correr mes riscos que a la cova, i es que anar sol a segons quins llocs i amb les condicions meteorològiques que hi havia....vaig pensar varies vegades que si em passava quelcom...trigarien molt en trobar-me...

    Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...