diumenge, 11 de setembre de 2011

El somni d'una nit d'estiu

Avui volia compartir amb tots vosaltres una imatge d'aquelles que ja tens prefixada abans d'anar a un lloc, un clàssic com diuen ara, potser si, però per això s'ha de deixar de fer??.
No se quants anys fa, però un dia molt llunyà vaig veure una foto de l'Oriol Alamany en el seu llibre Aigüestortes, (que per cert us recomano..) d'aquest mateix lloc, amb un enquadrament diferent, mes ampli, però també amb un toc de rosat.
Em va agradar molt i em va fer venir ganes de veure-ho en directe, amb unes llums màgiques i irrepetibles, dons el lloc ja de per si té una...mística...que atrau.
Va estar a principis d'estiu, quan amb el Jordi Amela i l'Enrique Mariscal, vàrem anar al refugi d'Amitges, amb els objectius ben definits i amb moltes ganes de veure i viure un gran moment de llum...
Però un cop allà i durant tota la tarda, el vent esborrava qualsevol intent de fer un bon reflex, podíem fer alguna foto, teniem l'enquadre, però ens faltava la mitat inferior...
Com ja heu pogut llegir aquí mes d'una vegada, la perseverança, la fe, les ganes, tot junt sol donar els seus fruits i sobretot si la sort s'hi ajunta, ja tens tots els ingredients que ens varen deixar veure, viure i capturar aquest moment màgic de llum, una foto que tenia al cap, l'havia somiat i que quan estava allà..moments abans no hagués dit mai que l'hagués pogut fer...però el vent va parar, el cel es va pintar i nosaltres...mentre ens queia la baba no paràvem de disparar.... havíem aconseguit el somni d'una nit d'estiu.

MOLT BONA DIADA A TOTHOM!!!

30 comentaris:

  1. Bones Pere, no hi he estat mai, però conec el pi com si l'haguès parit. En canvi no habia vist mai una composició tan tancada, m'agrada la naturalitat de l'escena. Bon treball!

    ResponElimina
  2. Sens dubte, la millor llum del cap de setmana i un dels dos moment màgics de la sortida.
    Salut!!

    ResponElimina
  3. Entenc el teu comentari Groka i mes amb l'Enrique per el mig...es difícil estar en un lloc com aquest i no estar "condicionat" per ningú...això vaig buscar-ho amb aquesta.
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Tu ho has dit Jordi, la millor llum...
    Ni encarregada!!
    Salut!!

    ResponElimina
  5. Una composició molt encertada, un moment màgic. Sort que això nom es ven ni es compra, si no que t'ho has de "currar". Enhorabona per la magnífica foto.

    ResponElimina
  6. Sé molt be el que dius. Tens una imatge a la retina i fins que no l'aconsegueixes vas omplint el disc dur de proves i intents fallats. Llavors un dia, és donen les condicions adequades i ...

    Felicitats per l'imatge !!!!

    ResponElimina
  7. Hola Josep!
    Es lo bo i lo dolent que te aquest tipus de fotografia, no es pot comprar ni encarregar la llum, però el que es segur es que si no estàs allà segur que no la veus ;)
    Fins aviat!

    ResponElimina
  8. Gràcies Jordi, feia molts de dies que tenia aquest pi "entravessat" :)) i finalment ....
    Salut!!

    ResponElimina
  9. Bones Pere
    Jo el dia abans res de res i vosaltres us endueu tota la bona llum... Les franges de llum ni per encarrec...

    ResponElimina
  10. Hola Esteve, ja ho veus, 24 hores i com canvia, es mes, una hora abans cap de nosaltres hagués apostat per veure aquestes llums ni les immediatament anteriors ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  11. Hola Helena, benvinguda!
    M'agrada que t'agradi, espero veure't mes per aquí.

    ResponElimina
  12. Genial foto y genial historia. Estoy completamente de acuerdo contigo, la suerte puede existir, pero mejor que nos pille con en el sitio que habíamos buscado y con el encuadre preparado.
    una abraçada

    ResponElimina
  13. Hola David, de eso se trata...
    Espero que en Costa Quebrada tenga por lo menos un dia de buena luz, a ver si coincidimos.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Doncs sí, la perseverància és una de les eïnes del fotògraf. Bona llum!

    ResponElimina
  15. Hola Pere, preciosa imatge, realment quan tens un cel així és un goig.
    Estic d'acord amb tu que la perseverança i les ganes són importants. Però jo la fe la deixe pels creients ;-)

    ResponElimina
  16. Ok Dr.!
    Però penso que la fe es el que ho mou tot, al menys en el meu cas...jo tenia fe de trobar un cel així i notava com s'estava preparant...però el vent no permetia cap reflex...fins que va parar...com li hem de dir a això??

    ResponElimina
  17. Preciosa imagen con un toque de misterio y exotismo. Un saludo desde lo lejos,
    Jorge

    ResponElimina
  18. Gracias por la visita Jorge.
    Un abrazo transoceanico!

    ResponElimina
  19. Aquest cop la simetria del cel reflectit a l'aigua, hmmmmmmmmmm, com t'ho diria???? genial??? Doncs sí!!!! Ptons!

    ResponElimina
  20. Hola Montse, la simetria aquest cop no era l'objectiu principal, sinó trobar les millors llums i la natura no ens va defraudar....
    Fins aviat!!
    Un petó!

    ResponElimina
  21. Pere, em quedo amb aquestes paraules:la perseverança, la fe, les ganes.
    Com em quedaria, mirant in situ, aquests colors que has aconseguit, tant els del cel com els reflexes a l’aigua.
    Un petó!

    ResponElimina
  22. Esther, per el que et conec, haguessis acabat amb les targes plenes en un instant...no es fàcil trobar aquestes llums i menys amb un escenari tan peculiar ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  23. M'agrada molt aquesta tonalitat i el reflex aconseguit. La perseverança es la clau. De ben segur que si no l'haguessis aconseguida i hauries tornat més vegades amb la intenció d'endur-te-la.

    En quant a l'enquadrament en tinc un de semblant quan hi vaig anar allà pels volts de 2008, això si, de dies i amb una llum no gaire afavoridora perls volts de finals de juliol.

    Salut!

    ResponElimina
  24. Hola Daniel,
    Aquest lloc està molt trillat i la majoria tenim imatges al cap que ens condicionen una mica, com molt be deies en aquells articles en el teu bloc sobres l'influencia visual...però creu que vaig intentar fer enquadres diferents i per el bloc, la que em venia mes de gust de mostrar ha estat aquesta, que tampoc es la mes vista...que sol ser en horitzontal.
    De totes maneres, està clar que hi tornaré, amb una altre estació...potser mes freda ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  25. He gaudit del somni d'una nit d'estiu i de les altres dues fotos del Peguera i de les Agulles d' Amitges, per mi son les tres imatges de somni malgrat son tan reals que esborronen per la nitidesa de les muntanyes, sembla que les tinguis a tocar.
    La bellesa de la composició amb l'enquadrament que fan els colors del cel i reflex i, com deia, la nitidesa de les muntanyes m'agraden molt!
    Felicitats per la sèrie i gràcies per compartir-les, ens fas estar més aprop del cel que hi ha allà!
    Em vas fent rumiar amb això de la perseverança.....
    un petó Pere

    ResponElimina
  26. Gràcies a Tu per la visita Mercè, se com t'agraden les muntanyes i se que algun dia també tindràs el teu somni d'una nit d'estiu, només es qüestió de temps...
    Un petó!

    ResponElimina
  27. Hola, Pere. Si no et fa res, m'apunto a seguir el teu bloc. De moment hi he donat una ullada ràpida i el què hi he vist i llegit m'ha agradat molt; m'han quedat moltes ganes d'anar-m'hi entretenint! Salut!

    ResponElimina
  28. Hola Roger!
    Gràcies per la visita i benvingut al bloc.
    Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...