dimecres, 3 d’agost de 2011

Skogafoss i Seljalandsfoss

De fet, primer ens trobem a Seljalandsfoss que Skogafoss si es fa la volta en sentit contrari a les agulles del rellotge, però em venia de gust publicar l'entrada al reves, dons crec que te mes força Skogafoss, per la petitor que sens quants sota el salt i mes si tens la paciència i ganes de pujar a un mirador que hi ha a cap a la part alta de la cascada...encara et dones mes compte de la grandesa d'aquest indret, a mi certament em va captivar...
Per la foto, vaig esperar que algú vestit amb un color "discret" es poses davant la meva posició i amb l'enquadrament prefixat, dons la fina pluja i l'aigua de la cascada que portava el vent, feien impossible estar amb l'objectiu sense protecció, vaig aconseguir la típica foto d'aquest lloc, intentant reflectir la magnitud e immensitat de la caiguda d'aigua.
Una mica abans i sempre dins l'anomenat "Golden Circle", arribem a una cascada impressionant, Seljalandsfoss, tota coberta de verd i que te una particularitat, es pot passar per darrera la cortina d'aigua, encara que et quedes ben moll, però com el dia era plujós...tampoc venia d'aquí una mica mes d'aigua...
Missió impossible: aconseguir una foto original... dificultat: màxima...hi han passat milers de fotògrafs, molt millors que jo.
Però com ho portava entre cella i cella, vaig estar una estona passejant i observant....em vaig adonar que cíclicament, la caiguda d'aigua feia una "S", com si volgués escriure l'inicial del seu nom: Seljalandsfoss, la resta va estar enquadrar, medi, enfocar i esperar a que ho tornes a fer....el resultat, a sota ;)

22 comentaris:

  1. Pere...
    sense paraules!
    cada cop que veig fotos teves o de Nani, també de Lourdes, de fet son les úniques que puc veure, em quedo bocabadat, especialment les de Nani i les teves
    m'agrada la història que contes de la "S", bon observador... la de la cascada d'Skogafoss, n'he vist moltes, però amb le/el model per donar dimensió, en color verd "lloro"... genial!
    i l'angle de toma, impresionant...
    s@lut, que la sort potser vindrà...

    ResponElimina
  2. Ben vistes les dues, la "s" és de crack dela fotografia.
    Paciència, observació i moment oportú, bons "amics" de la nostra afició.

    ResponElimina
  3. Me encanto esta entrada, sobretodo como explicas la segunda foto :)
    Enhorabuena chaval ;)
    Un beso!

    ResponElimina
  4. Pere, ja t’ho vaig dir,aggg!!!
    Impressionants!!
    La primera expressa, clarament, la força de la mare natura davant,la petitesa de l’esser humà.
    I la segona que vols que et digui, mestre? Saps captar la bellesa.
    Felicitats,pel teu do.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. Conec Islàndia de fotos d'amics i les teves m'han corprès, recordant-ne alguna i gaudint de la teva tècnica.

    Com sempre felicitats ¡ ¡ ¡ ¡

    ResponElimina
  6. Gràcies Rica@rd, segur que Tu també tindries bones captures del viatge, verd "lloro", bona definició, la veritat es que vaig estar mullant-me esperant que algú així de llampant es poses allà, dons la majoria anava negre o de color fosc ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  7. Esteve, una afició que compartim, patim, gaudim i per sort amb els mateixos objectius i vivències...
    Fins aviat!!!

    ResponElimina
  8. Esther, a Skogafoss hi hagués plantat una tenda i m'hi hagués quedat, hi veia tantes fotos i vàrem tenir que marxar tant aviat...per culpa del rodatge d'un anunci islandès...que va provocar que un piló de gens es poses al davant.. :(
    Segur que t'hagués agradat estar allà ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Jordi, Islàndia demana coneixer-la "in person" no en fotos, que també està be, però segur que tu en gaudiries al màxim, dons ets un apassionat de la fotografia i allò es un no parar :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Hola Pere, que envidia y que recuerdos. Yo estuve en Islandia hace 6 años y me quedé completamente alucinado. Sin duda fue el sitio mas brutal en el que he estado.
    Espero impaciente las próximas entradas, por ahora las que llevas son impecables.
    un abrazo

    ResponElimina
  11. Hola David, si ya has estado, sin duda vas a entenderme mejor en estas y en las próximas entradas, sobretodo cuando lleguen sitios menos conocidos y mas sorpendentes.
    Coincido contigo, es el sitio mas "brutal" en el que he estado :)
    Un abrazo!!

    ResponElimina
  12. He vist que en les dues entrades vau tenir molts de núvols. Anar de viatge amb un temps prefixat es el que tens, que no et pots dedicar a cada lloc lo que "necessiti" i has de treure el màxim profit de les condiciones que et trobes, a vegades dolentes o almenys no òptimes per a aquella fotografia que ja portaves previsualitzada i pensada al cap. D'altres fins i tot la composició d'elements a l'enquadrament es fa difícil.

    Espero amb ganes les sorpreses de les pròximes entrades. De moment (tot i que no vam parar a la cascada aquesta que pots passar per darrera) m'està portant molts de records i ganes de tornar-hi.

    Sempre dic que Islàndia em té el cor robat des de que hi vaig anar.

    ResponElimina
  13. Has donat en el clau Daniel, si tens el temps "prefixat" es molt mes difícil trobar les bones llums i la tranquil·litat necessària per aconseguir les fotos desitjades, però si vas en un viatge organitzat i amb interessos fotogràfics molt diferents es el que te.
    A mi també em va robar el cor, sobretot llocs que veia i no podíem parar...però hi tornaré, no se quan...però ho faré! :)
    Espero sorprendre't en alguna propera entrada ;)
    Salut!

    ResponElimina
  14. Efectivament Pere,

    Anar amb interessos fotògrafics diferents es una situació de compromís i això qu el viatge era pensat des del punt de vista fotogràfic. Imaginat si es un viatge n ormal guiat. nosaltres ja fa temps que aquests no els tenim gaire en compte si és un lloc fàcil i segur per anar per lliure.

    La Gemma i jo intentem fer sempre els viatges el més pensat fotogràficament possible. Bé ara haurem de fer un paron per "ampliació de familia" (si tot va bé), espero que no se'n ressenteixi gaire l'afició.

    Nosaltres també voldriem tornar! (ho vam dir ja desde el mateix aeroport de Keflavik el dia de tornada)

    Salut!

    ResponElimina
  15. Enhorabona!!!
    Segur que tot anirà be!!

    M'ho puc imaginar Daniel, nosaltres som com una "secta", busquem llocs amb atractiu, llums extremes...sense mirar gaire altres coses, bàsiques per la resta, com son menjar i dormir :))
    Però estic molt content de ser així i poder veure i viure moments únics. ;)
    Salut!

    ResponElimina
  16. Caram Pere, impresionant les dimensions de la primera foto.
    La segona foto, els grans fotògrafs us diferencieu de la resta en saber veure imatges diferents com aquesta, amb aquesta forma de S que la majoria de la gent ni la veu.
    Salut!!

    ResponElimina
  17. Skogafoss impressiona i enamora Jordi... :)
    Bones Vacances!!!
    Ens veiem!!!

    ResponElimina
  18. Hola Pere!
    Gaudeixo de la continuació de les entrades del viatge a Islàndia, d'una banda per les pròpies fotos, sempre son un plaer per la mirada, i per l'altra pels records que em porten doncs de moment ho reconec, ja sé que més endavant serà territori inexplorat per mi i tinc molta curiositat. Sempre he tingut ganes de tornar-hi però ara ja em deleixo.
    Felicitats per l'encert en les composicions i la paciència per esperar el instant més màgic!
    un petó

    ResponElimina
  19. M'alegra que puguis anant recordant el teu viatge allà Mercè. Jo les fotos les he mirat poc, classificar i poc mes, dons cada cop que les miro o hi treballo torno a reviure aquell instant, es una gratificació afegida que ens dona la fotografia :))
    Un petó!

    ResponElimina
  20. i segueixo....la primera que mostra amb la figura humana la grandesa del lloc...espectacular!!!
    La segona, a part d'excepcional...no té una cara...no!...té una s....un cop més un símbol...diria jo de comunicació entre la natura i tu???...ho dic...i segur que no m'equivoco...! :-)

    ResponElimina
  21. Gairebé Montse, però hi havia molta gent i a mes estava plovent a la segona cascada....i era un lloc de pas, no vaig tenir el temps...que m'agrada...no el que teniem, sinó la tranquil·litat i serenor per "veure" que mes podia treure-hi ;)
    Un petó!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...