dilluns, 4 de juliol de 2011

Amitges 2.0

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, una idea al cap, fer la sortida de sol a les Agulles d'Amitges...
5:15; sona el despertador, l'Enrique comprova que estem tots desperts... desprès d'una nit freda perquè un "calorós" ha tingut la brillant idea d'obrir una finestra en algun moment..., amb una temperatura exterior per sota dels 0º, amb el cos encara enfredolit i mig adormit, sortim del refugi direcció al punt escollit durant la tarda anterior....mala sort!
El cim que tenim al darrera ens tapa la somiada sortida de sol amb els rajos banyant les puntes de les Agulles... fem les fotos de rigor i anem a esmorzar, resignats, però contents amb les captures de la posta de sol i nit anteriors...però no amb  les que acabem de fer...
Però...desprès d'esmorzar decidim tornar-hi, la tramuntana que bufava durant les darreres hores ha encalmat, l'estany està com un mirall, ja en el lloc es veu la cara de satisfacció de tots tres, tenim les Agulles il·luminades!!!!
No hi han núvols, però per una vegada, ni falta que hi fan!! els colors i el reflex son magnífics, munto el trípode, el polaritzador, el degradat neutre i a disparar i el resultat, be, el resultat es de com hem capturat la segona versió, hem capturat Amitges 2.0

22 comentaris:

  1. Ohhh quina llum.
    Preciós aquest mirall, és el que anava buscant però... Haurè de tornar-hi.

    ResponElimina
  2. Pere,
    divendres quan vas dir marxo cap als Pirineus, vaig preguntar on anaves per veure si m'hi `podia afegir...
    ja no vaig rebre resposta
    ara miro aquesta foto i recordo tants altres cops al refugi, amb els companys, o amb la mainada fent raquetes...
    ja et vaig dir que tinc pendent de pujar una foto i un record del febrer del 2005...
    s@lut

    ResponElimina
  3. S'ha de ser perseverant, o com diuen "quien la sigue la consigue". Un regal per a la vista, i per a l'esperit de qui hi sigui allà.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. S'ha de ser perseverant, o com diuen "quien la sigue la consigue". Un regal per a la vista, i per a l'esperit de qui hi sigui allà.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Preciosa,quines,llums!!! Pero, el que més m'agrada i no es per portar la contraria i ja se, que no era la teva intenció a destacar en aquesta foto es,el punt on incideix la superfície i es reflexa,sense llum,pero m'agrada.
    Aquest, que va obrir, la finestra, aquella nit,que poc considerat,cap els altres.
    Bonica, captura,Pere,com sempre.
    Petons!

    ResponElimina
  6. Ups,Pere,he hagut de canvia de pantalla. Ja m'estranyava a mi,que no tinguesis en compte, les llums del reflexa.
    Disculpi,mestre, un petó.

    ResponElimina
  7. Tampoc els hi haguéssim fer fàstics a un bon grapadet de núvols Esteve, clar que cal tornar-hi, la tardor?
    Salut!

    ResponElimina
  8. Ho celebro Ric@ard, ja et vaig comentar que estic esperant la teva entrada d'Amitges!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Per un enamorat de la muntanya, estar allà es un privilegi, la solitud, l'immensitat i les llums son un regal, com be dius, Santi.
    Salut!!!

    ResponElimina
  10. Menys mal que has canviat de pantalla Esther, dons aquesta que he penjat es la que te les llums mes equilibrades de tota la serie, amb els pros i contres que això suposa.
    Gent maleducada hi ha a tot arreu, i per desgràcia cada cop mes a la muntanya...
    Un petó!

    ResponElimina
  11. T'hi falten núvols? A mi no...justament m'ha agradat la netedat del cel blau amb la netedat de l'aigua blava del llac!
    Una simetria perfecte! Magnífica!
    petons!

    ResponElimina
  12. Quan ja tot semblava perdut i que us en tornàveu a casa sense la tan desitjada foto... la natura us regala una sorpresa! Això reforça la meva teoria de que sempre s'ha d'intentar per remot que sembli, a vegades te'n pots endur sorpreses molt agradables ;)

    ResponElimina
  13. Taronja i blau sol funcionar be a la fotografia... i a la vida ;)
    Com he dit en alguna altra entrada, el cel es el que hi ha i cal aprofitar i adaptar les condicions al teu propi benefici Montse, es el que intento fer la majoria de vegades.
    Un petó!

    ResponElimina
  14. Be Daniel, lo de tornar a casa sense la desitjada foto...et diria que no, però si que de les Agulles no en tenia cap de passable, per això vàrem insistir desprès d'esmorzar... i crec que vàrem tenir premi, al menys jo vaig tornar a casa content.
    La teva teoria es correcte Daniel, per remot que sembli...i tant!
    Salut!!!

    ResponElimina
  15. Un mirall i una simetria perfecte, jo crec que no en tinc cap de tanta bona.
    Salut!!

    ResponElimina
  16. Segur que ens sorprendràs Jordi, com amb la foto d'avui ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  17. Ja deia jo a la pàgina del flickr que feia dies esperava les agulles.

    Recordava quan portava escoltes a campaments i en concret un a sota l'estany de Sant Maurici, recordava una travessa (una part del meu viatge de nuvis)amb la Mercè des de l'Aran al Pallars, passant per Colomers i dormint a Amitges i volia veure les agulles vermelloses.

    Sabia que tu els hi trauries tot el suc possible.

    Crec que haurem de fer un bon vivac,a mi si que m'agrada dormir amb la fresca al nas. ;-))

    ResponElimina
  18. Jordi, les nocturnes les vàrem fer sota zero, amb un ventet no gaire agradable...per el matí ja s'estava millor, de totes maneres un vivac sota les estrelles allà dalt...te bona pinta ;)
    Tot allò te molt per treure-hi suc...no m'imagino la tardor/hivern!!!
    Fins aviat!

    ResponElimina
  19. Tens raó, aquí els núvols no fan cap falta, n'hi ha prou amb els tons de les roques i el cel, la composició amb el reflex perfecte.
    Sortosament, a banda de sortides tan ben preparades i estudiades, la natura és imprevisible i ens pot reservar de vegades sorpreses que ens il.luminen el pensament, la mirada i ens facilita un bon treball com aquest.
    un petó Pere

    ResponElimina
  20. Pues no me estraña, que llegaras a casa contento,con este pedazo de foto en la que has conseguido plasmar a la perfección, uno de los rincones del parque mas emblematicos, con unas luces realmente espectaculares y con unos colores y reflejos de 10, te felicito Pere !! por el excelente trabajo realizado.

    ResponElimina
  21. La natura sempre es imprevisible Mercè i allà dalt molt mes, tu ja ho saps ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  22. Hola Raimon!
    Celebro que t'agradi!
    Una abraçada Campió!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...