dijous, 26 de maig de 2011

Cims borrascosos

Quan estava contemplant aquests cims plens de boira al Parc de Cadí-Moixeró, amb els darrers rajos de sol donant-lis un to de color rosa, em va venir al cap fer una entrada i titular-la "Cumbres borrascosas" la novel·la d'Emily Brontë, en aquell moment era impensable que aquesta foto acompanyes el text que avui acompanya...
dons al final he cregut convenient publicar ara aquesta fotografia, com a "al·legoria" a la situació caòtico-politico-econòmica del nostre país, al igual que alguns blocs amics, serveixi aquesta entrada per dedicar uns minuts a la reflexió i al nostre paper en el futur de la recuperació del estat de benestar, que fictíciament o no estàvem gaudint.
Evidentment, ara es fàcil culpar als Bancs, però no se de cap cas a qui se l'obligues a signar una hipoteca, si al contrari, la majoria hem "amenaçat" amb anar a una altra entitat si les nostres peticions econòmiques no eren ateses, però d'això la majoria no es recorda o no li interessa recordar...
El govern ha permès que les taxacions de les vivendes s'inflessin com un globus i ells anessin omplin les seves arques al ritme de l'impost de transmissions patrimonials o del corresponent IVA, però el que comprava i el que venia EXIGIA que la taxació fos superior a cada visita, seguint el guió que es marcava des de La Moncloa.... i així podria posar un piló de gent que s'ha "beneficiat" directa o indirectament d'aquesta economia interessada...d'aquesta economia totalment irreal que ens ha portat fins aquí.
Es poden fer manifestacions, protestes, assentades, etc...etc.. però tingueu clar que ho pagarem tots plegats, innocents i culpables...dons aquest forat te una dimensió desconeguda, mai vista... i de molt dificil solució i els diners no se sap on carai son....

Molta sort i feina per tots!

23 comentaris:

  1. El cas es que la banca sempre guanya, com al Monopoli ;-).

    I aquí, el governs en comptes de donar ajusts a tots aquells que porten anys sense treballar (!Perquè no hi ha feina!), no, millor donar ajudes milloraries a la Banca amb fons públic, no sigui que senyoritos com Botín passin gana perquè la bombolla immobiliària que ells mateixos van crear, ara se'ls s'hi va de las mans.

    Els bancs que no siguin rentables que es tanquin, i sinó que es el govern n'assumeixi el control, tal com ha passat a Islàndia o EEUU. Com sempre, ens porten anys de avantatge...

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Doncs, sí... indignats amb els dirigents (bancs, govern i grans multinacionals, que són tot el mateix) incompetents i irresponsables.
    Indignats per la pròpia indignació... ja saps què penso... hauriem de canviar moltes coses a la nostra vida, a la nostra societat que començava a semblar-me massa esperpèntica.
    En fin, com diu Sergi, al final sempre guanyen els mateixos... desde que el mon és mon: els poderosos.
    La questió es: ¿és possible d'una altra manera?
    Salut, company i va ser un plaer!

    ResponElimina
  3. No es ara quan s'hauria de fer això Sergi, ho venim arrastrant des del 2009 i ningú deia res...ara quan tot es evident...tothom parla, però el problema ja te unes dimensions molt grans, estic molt d'acord amb les teves paraules.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Gràcias por la visita David!
    Un abrazo!

    ResponElimina
  5. Indignació es la paraula de moda Antonio, es possible?? potser si, esperem que no sigui massa tard.
    Sort que nosaltres tenim una bona vàlvula d'escap :))
    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Excelente foto y comentario.
    Como bien dicen, pagaremos todos, o casi todos, pero sólo algunos ganarán. Los de siempre.
    Un saludo

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord amb el que dieu en Sergi, l'Antonio i tu.
    Per cert m'agrada molt la foto amb aquests tons càlids i la boira misteriosa.
    Salut!!

    ResponElimina
  8. A Bèlgica funcionen sense govern.
    Sense les despeses que tota aquesta gent.
    Tot es molt complicat,potser ja fa temps hauríem d'haver despertat de la nostra comoditat,pero,com la gent anava "tirant de beta i tot era tant accessible"era més còmoda callar.(o potser una estratègia,fer-nos callar???) Però,ara, alguna cosa ha d'anar canviant.

    Una indignada. Però també indignada de la comoditat de la gent que anava callant i tirant de beta.

    Pere, a part de tot això, una foto preciosa d'un lloc encantador i sort temin de la nostres passió,per evadir-nos.
    Un petó!

    ResponElimina
  9. La fotografia m' agrada, aquesta ambientació és de les que busco, les boires donen molt de joc. Aquest lloc és un dels que la temporada "bona" haurè de visitar.

    En el tema del' entrada, estic d' acord amb vosaltres, però la dimensió és tant gran i els canvis han de ser profunds que no ho acavo de veure clar. Jo ja fa uns anys que vaig decidir tallar amb que aquest tipus de vida. Treballava per una multinacional cotitzada a la bolsa de Londres (La pel.licula Wall Street a vegades hem recorda els alguns vicis que vaig viure,trafic d' influencies) i vaig veure tantes despeses inutils de directius, superiors meus, només per aparentar o per ser "vivales" i que desprès jo mateix tenia d' imposar uns objectius de vendes quasi "Kafkians" per quadrar pressupostos... Ara visc amb la consciéncia molt més tranquila y lluny d'injusticies del poder. Per cert 2 anys despres de plegar jo, la companyia es va disgregar i es va vendre a trocets per l' acumulació de deutes...

    ResponElimina
  10. Exacto Alfredo, como dice Sergi, esto es igual que en el monopoly!
    Salut!

    ResponElimina
  11. Jordi, en tinc unes quantes del dia següent...que no vegis quines llums... a veure si en penjo alguna a la propera entrada :)
    Salut!!

    ResponElimina
  12. Esther, en l'estat de benestar que estavem (i .. utilitzo el passat..) ningú deia res perquè a tothom li estava be, no es qüestió ara de culpar a uns i altres, la culpa es de tots, però com sempre, sols guanyen una minoria...amb el consentiment de la majoria. Si ha de canviar i Si el lloc era encantador i la companyia també.
    Un petó!

    ResponElimina
  13. No pots deixar de visitar-lo Esteve, es mes te'l recomano totalment, això si a la temporada "bona" jejeje.

    Deu ni do quines experiències que has tingut, però entenc perfectament el que dius, es apretar els matxos als de sota per viure be els de sobre, si tot va be de conya, quan no, concurs d'creditors.
    Esperem que de veritat canvii amb tanta "indignació" :)
    Salut!

    ResponElimina
  14. Interesante como siempre, Pere!!! La fotografía tiene el título que la representa magníficamente. Y la reflexión, bueno, creo que abarca mucho más que a España. No conozco la situación en profundidad por lo que no voy a opinar pero leo vuestras opiniones. Deseo que superen la crisis y que puedan generar puestos de trabajo, que, en última instancia, dignifica al ser humano. Las desigualdades sociales y económicas siempre existirán en la medida que el egoísmo sea una característica humana, muy difícil de combatir.
    Un besote transoceánico!!!

    ResponElimina
  15. Hola Pere,

    La foto es preciosa. D'allò més espectacular per la diferencia de plans que tant bé queden palesos amb l'ajut de la boira que ala vegada li dona sensació de misteri, fred i dificultat d'arribar-hi.

    Respecte al tema que has posat sobre la taula és molt controvertit i "calent". Jo discrepo. La culpa si és dels bancs tot i que no només dels bancs. Com molt bé dius els governs també tenen molt a veure sobretot amb els temes com la llei del sòl i d'altres.

    Els bancs t'oferien "l'oro i el moro" i totes les facilitats que necessitesis. No t'obligaven a signar res. Però els taxadors no eren independents, te'ls imposaven ells i taxaven com més els convenia sempre a l'alça. Els bens immobialiaris mai es devaluaran deien i tu, en vista de que portavem 12 anys (o més d'estabilitat) te'ls creies i pensaves o intento tenir una petita i humil propietat ara o potser si que després no arribo. I zas! enganxat pels ous, vull dir pels bancs. Ah i a 12 anys vista no crec que ningú pugui intuir que es quedarà a l'atur i menys si la feina suposadament era fixa i sòlida.

    Penso que som un páis de pandereta en molts sentits i aquest n'és un de més. Societats com la islandesa que van deposar tot un gober i que tenen als que van causar la crisi en busca i captura són tot un model de maduresa social. nosaltres estem molt lluny.

    Els canvis han de ser impulsats pel poble perquè la classe política està molt ben aposentada i m'atreviria a dir que "collada" per miguets que es deuen favors mutus (molt probablement de dubtosa legalitat). Ara bé el poble no pot legislar i el canvi ha de ser tan profund i respatllat per noves regles del "joc" que dubto que mai ho aconseguim més enllà de demostrar el nostre descontent. Això si, la unió fa la força i a Europa la societat de a peu està molt cansada de rebre els pals sempre.

    Per cert et deixo un enllaç molt bó que crec que ho explica molt bé:

    http://youtu.be/N7P2ExRF3GQ?hd=1

    Una abraçada campió.

    ResponElimina
  16. Gracias por tu visita Mónica, evidentemente tienes razón, tu lo sabes, yo lo se...pero parece que mucha gente lo esta descubriendo ahora y otra mucha gente simplemente se deja influenciar...
    Un abrazote transoceanico!!!

    ResponElimina
  17. Bones Dani, respecte a la foto, crec que has "clavat" tot el que es veu i el que "hi ha" ;)
    Conec el que va passar a Islàndia, em meravella, però aquí no passarà mai, encara som un país de pandereta i això costarà oblidar...
    T'he de dir, que he viscut en primera persona alguna de les situacions ara "indigna" a la gent i hagués tingut una càmera oculta gravant....seria un document impagable...molta gent està indignada amb raó, però també hi ha un bon percentatge dels ara indignats que ho han fomentat, costa poc canviar de jaqueta.
    Per acabar-ho d'arreglar surt el Botín i fa unes declaracions al respecte de la gestió del seu banc, diguem, "no gaire afortunades..."

    Costarà tornar a veure la llum...

    Una abraçada!!!

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Pere: Ja et deus imaginar que penso molt diferent de tu.

    El sistema falla des de fa molts anys, ara ha rebentat, però ho podria haver fet ja el 1929. Tu viatges molt i coneixes moltes situacions injustes. Injustes perquè "tots" estem aquí a uns ens ha tocat viure al "primer món" a d'altres sense demanar-ho no.

    La teva foto m'agrada, però crec que en tens una versió que encara m'agrada més.

    Una abraçada ¡ ¡

    ResponElimina
  20. Bones Jordi, potser si pensem diferent, jo només he intentat reflectir les meves vivències al respecte d'aquest tema tan "actual" i que ho serà una bona temporada.

    Ara no caic amb lo de l'altre versió, d'aquest lloc i amb tele només en tinc un parell i aquesta era la que mes m'agradava. :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. fa anys, el pare d'un bon amic meu, em va dir:
    "de enero a enero, el dinero es del banquero"!
    subscric tot el que dius, ens van deixar dur per una voràgine consumista, creient que els diners es creen del no rés, i així ens ha anat; tots en som una mica culpables... però n'hi ha que en son mçés per que han permés, o encara pitjor, han ajudat a crear falses espectatives neoliberalistes
    ara ens hem adonat, que hem de pagar durant molts anys, fins hi tot deixar en herència, deutes de patrimoni...
    la foto però, és una magnífica explicació del fet expossat
    s@lut

    ResponElimina
  22. Bones Ricard!
    Si no ho arreglen, les deutes de patrimoni estaran a l'ordre del dia, segur...on treballo ja hi han habitatges a la meitat de preu del que varen costar.... i això no te arreglo, al menys a curt/mitja termini.
    Va anar be per Ordesa?
    Salut!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...