dilluns, 21 de març de 2011

Primavera

Ja ha arribat, per fi, la primavera!!
Volia compartir amb vosaltres aquesta foto que vaig fer l'any passat, era un dia amb molts núvols i el sol sortia i s'amagava darrera d'ells, el que provocava que hi haguessin zones de llum i ombres.
Anava darrera un espiadimonis, quan m'estiro al terra per poder-li fer la foto en el mateix pla i coincideix amb un raig de llum il·luminant la flor en mig de les branques plenes de teranyines, com una metàfora de com la primavera lluminosa s'obre pas enmig d'un hivern mes fosc.
Espero que així sigui i deixem enrere aquest hivern, ple de desgràcies i revoltes.
Bona setmana a tothom.

17 comentaris:

  1. bon dia i bona entrada de primavera...
    m'agrada la teva foto amb aquest enquadrament tan suggerent
    s@lut

    ResponElimina
  2. Com el dia obre nou camins a la nit...la primavera ens obre també la llum a nous dies.
    La imatge és per mi força metafòrica...les teranyines d'un hivern que ens alletarga i els colors de la flor que ens encenen les llums a nous dies millors...
    Tens raó, hi estic d'acord!
    Crec que és una metàfora que es podria aplicar a molts altres moments de la vida...pensa-hi...:-)
    Sempre desprès de la foscor bé la llum....sempre...tard o d'hora....sempre.
    Una foto molt maca!

    ResponElimina
  3. Molt maca.
    La flor sembla talment una bandera catalana, i envoltat de teraninyes, queda un enquadre molt bo.
    Feliç primavera !!!!!!!!

    ResponElimina
  4. Molt maca, diferent del que ens acostumes a mostrar. Denota bon gust.
    Salutacions

    ResponElimina
  5. Has captat exactament el que vaig pensar en fer la foto i en fer l'entrada Montse.
    I si, espero que la metàfora es pugui aplicar als demés aspectes de la vida, al menys al que ja sabem ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Mira, amb aquest detall no m'havia fixat Arnau, bona vista!
    Salut!

    ResponElimina
  7. De tant en tant va be canviar, però tampoc la veig tant diferent, era mes el que feia abans, ara estic mes "centrat" en paisatge Dr.
    Salut!

    ResponElimina
  8. M'agrada la metàfora que ens vols comunicar. La imatge és com a mínim curiosa i probablement singular, segur que en podriem trobar una altra en la mateixa situació.

    De l'espiadimonis a la flor, a vegades la imatge ens ve donada per casualitat sense ser preconcebuda i en el moment menys esperat.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Volia dir que NO en podriem trobar una altra en la mateixa situació.

    ResponElimina
  10. Si que és difícil Daniel, porto fen macro des de fa uns 30 anys i mai havia vist quelcom semblant, en que la llum, enquadre i colors estiguessin tots d'acord ;)
    En canvi, espiadimonis son un objectiu molt mes factible....

    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Fa dies que la vaig mirant i cada cop m'agrada més per una raó molt personal:
    com una senzilla flor es pot "dignificar",

    només cal trobar el marc adequat (llum, teranyines...).
    Ara és quan s'ha de reconèixer la feina i/o la sort de l'autor.
    Felicitats Pere!

    SALUT, ja s'acosta el dia...

    ResponElimina
  12. Si Albert, una foto ben simple, que amb la llum adequada i un enquadre suggerent, pot no passar amb indiferència, a mi també m'agrada molt i com dius, si, hi ha una bona part de sort, per la llum.
    Salut!!!

    ...cada dia...un dia menys ;)

    ResponElimina
  13. M'agrada la metàfora, aquestes branques completament cobertes de teranyines son una bona imatge de com de vegades hi han coses ben petites que ens poden atrapar completament i no deixar avançar però la vida es pot fer un lloc per brillar malgrat tot.
    M'agrada la simbologia i la foto!
    Un petó Pere!

    ResponElimina
  14. Sempre trobes les paraules exactes, igual que amb les composicions, sempre veus coses mes enllà, cel.lebro que t'agradi, aquesta per mi es especial.
    Un petó!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...