divendres, 4 de febrer de 2011

Els arbres...



... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia.

Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà.
Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!
 Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen que ja n'ha fet alguna...sense dir gaire res, ens vàrem dirigir al lloc on havíem estat al matí, abans de la sortida de sol i, l'espectacle va estar mes intens, mes increïble encara, al menys jo em vaig donar per satisfet i mira que costa :)
I es que, tant de mirar el arbres, ens havíem oblidat del bosc, un bosc que s'ens mostrava amb una aureola misteriosa, gairebé de conte de fades i es que la boira i la neu que va començar a caure varen crear aquesta atmosfera que avui us presento i que corrobora que no sempre s'ha de mirar el que mira tothom, de vegades fen un gir de 180º descobreixes el que "t'amagaven" els arbres.

Espero que us agradi.



18 comentaris:

  1. Sí senyor! una imatge directa i amb un ambient preciós. Salutacions

    ResponElimina
  2. La veritat és que d'entrada m'ha sorprès. Una imatge molt diferent a la que ens tens acostumats.
    Realment has sabut transmetre la sensació d'un bosc de conte de fades, com bé dius.
    Segur que la podries posar d'il.lustració a un conte!

    ResponElimina
  3. Hola Jep, cel·lebro que t'agradi, ja que ets un gran coneixedor del lloc ;) i un referent per mi.
    Gràcies per passar!

    ResponElimina
  4. Montse, en el fons sabia que els que segueixen assíduament aquest bloc, aquesta imatge els sorprendrà, es un efecte que ja fa temps que detecto a casa, quan a mi m'entusiasma una foto, a la resta no els agrada o mostren indiferència, potser es perquè aquest moment que reflecteixo s'ha de viure, no ho se, per si es cert aquest fenomen.
    Gràcies per passar.
    Un petó.

    ResponElimina
  5. Bones Pere.
    La foto m' agrada molt. De fet fa temps que estic una mica obsessionat amb les boires, encara que no he trovat el moment ideal que busco.
    Sol passar que les fotos potser les disfrutes més tú que els altres doncs has viscut el moment de fer-la i l' ambient que hi reinava.

    ResponElimina
  6. La boira sempre dona un toc diferenciador a la fotografia Esteve, aquí es la primera vegada que he pogut veure, viure i fotografiar, boira i neu i es una experiència que no oblidaré, la vaig gaudir molt!
    Salut!!

    ResponElimina
  7. A mi si que m'agrada, és d' aquelles imatges especials per la seva atmosfera i que a banda d' encisar per la composició, liníes, tons,,, captiven i fan volar la imaginació cap a histories del bosc.
    Un petó

    ResponElimina
  8. Sutil i estètica visió captada amb la teva acostumbrada elegància.

    Una abraçada,

    L´ home de Kirindy

    ResponElimina
  9. Dons aquesta es realment com era allà, no te retoc de cap mena, i és bàsicament el que volia fer quan ho vaig veure, segur que t'hagés agradat viure el moment amb la càmera a la ma :)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Manel, company!!!
    Ets l'home de les paraules justes!!
    Un crack i per sempre, l'únic que m'ha posat la mosquitera!! :))
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Va Pere, deixa't de rotllos de boires, que tots sabem que vares entelar el vidre de l'objectiu amb l'alé... ;)
    Bonica imatge, mestre.

    ResponElimina
  12. OH!!! m'agraden molt les boires,per que de cop,transforman tot el teu voltant, d'una bellesa misteriosa.

    Et pots donar per satisfet ,per haver, captat aquesta bellesa.
    Un petó.

    ResponElimina
  13. Caram Pere, tota una experiència fotogràfica (gairebé religiosa com deia una cançó jajaja.

    Si fos un quadre li podriem posar un títol com: "blanc sobre blanc". A mi em passa una mica com l'Esteve, que també m'agradaría fer fotos amb boira, trobo que ajuda molt a separar els diferents plans de l'imatge i a augmentar la profunditat de camp de la imatge.

    ResponElimina
  14. M'ha descobert Dr. Balaguer!!!
    Sabia que a Vd. no se li passaria per alt aquest detall ;)

    ResponElimina
  15. Ho estic Esther, va estar un molt bon matí ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  16. Hola Daniel, religiosa/obsessiva, dons va estar un no parar de fer fotos en el curt instant que vàrem quedar envaïts per la neu.
    Salut!

    ResponElimina
  17. gràcies Pere per compartir...

    s@lut

    ResponElimina
  18. Gràcia a tu per passar Ricard!
    Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...