divendres, 30 de juliol de 2010

Entrevista a l'edició digital de CatalunyaPress

Avui dia 30-7-2010, surt publicada una entrevista meva al diari CatalunyaPress, si la voleu llegir complerta només cal que seguiu el següent enllaç: Entrevista

dijous, 29 de juliol de 2010

Una mica de llum i color...

..entre tanta foscor com us he mostrat darrerament, i es que no em volia encasellar dins la nocturnitat, prou que hi estic enganxat com per donar-vos la pallissa foto rera foto, per això he escollit aquesta, que també es del cap de setmana passat, on ens varem poder afartar de fer fotos al Pedraforca en situacions canviants de llum i meteorologia, un regal vaja! Però... sempre hi ha un però... no en tenia cap amb el cel blau, amb la llum directe incidint a la muntanya i amb núvols de coto per arrodonir-ho... però com la naturalesa es sabia, no ens va voler deixar marxar sense regalar-nos amb una imatge espectacular, tan espectacular com "normal" per els habitants de Saldes o Vallcebre, que la tenen a l'abast cada dia, però totalment captivadora als meus ulls....
...dons quan varem entrar a la vall i el Pedraforca sens va mostrar amb les gales que veieu, no trobava el moment de parar, posar el polaritzador i disparar, oi que m'enteneu??
Per tot això he triat aquesta imatge per "trencar" amb la foscor dels darrers dies i per agrair a l'Ester la seva hospitalitat i la seva generositat en compartir racons inoblidables d'aquelles terres.

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 1/100 seg.  a f/8 ISO 100 i polaritzador circular, sense retoc.

dilluns, 26 de juliol de 2010

Caputxeta Blanca

L'Esperit de Gósol. (Ruïnes de Santa Maria del Castell)

Aquest dissabte a la nit varem estar a Gósol, la primera idea era fer paisatge astronòmic amb el Pedraforca al darrera, però l'intensa llum de la lluna i l'absència de contaminació lumínica em van fer desistir de l'intent. No obstant em vaig emportar l'agradable sorpresa de "trobar-mi" unes ruïnes que no esperava, molt fotogèniques i amb la complicitat de la lluna quasi plena, ens varem posar a fer una sessió fotogràfica, com mes anava passant el temps, mes idees em venien al cap.
La foto que comparteixo avui n'és un exemple, dons amb la complicitat de la meva filla, a qui li dedico la foto perquè avui és el seu aniversari, vaig poder plasmar en una llarga exposició les diferents localitzacions que li anava indicant, amb molta paciència i amb la mesura de la llum ambiental, subexposada en un punt i amb 5 segons de llanterna enfocada a la seva cara per tal d'aconseguir un efecte de mig cos flotant, el resultat aquest cop es una mica diferent del que acostumo a fer, però m'ha semblat adequada per l'ocasió.
Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm F/4.0L a 17mm, 120 segons a f/8.0, trípode i cable disparador i no te cap tipus de tractament.

divendres, 23 de juliol de 2010

Milky way

o... simplement, la nostra Via Làctia, la nostra galàxia, la que tenim cada dia damunt el nostres caps, la que ens regala amb la seva llum, tènue però que ens permet veure a la foscor d'un dia de lluna nova, com era en aquest cas, per moure'ns i manipular la càmera no varem necessitar de cap llanterna, ohhh!!! si!! es veritat!!!
Només has de deixar uns minuts que la teva vista s'adapti a la "foscor" i com per art de màgia... pots veure!!! i mes si te trobes amb un dia en que acaba de ploure, i fa una mica de vent, deixant l'atmosfera neta com una patena, be, tot aquest rotllo per mostrar-vos el meu primer intent seriós de capturar la via làctia a la Garrotxa, un cel on, en els mapes de contaminació lumínica surt com a molt contaminat i per això em sento bastant satisfet del que he pogut aconseguir, espero que us agradi.
Canon 5D MarkII, Canon FD 24mm F/2.8 analògic amb convertidor a EF, trípode i cable disparador.

diumenge, 18 de juliol de 2010

El Cel nostre de cada dia

Fa poc parlava amb un company sobre la nit, les estrelles i com capturar-les, cada vegada anàvem mes distanciats en el com i amb el que, bàsicament ell deia que per poder fer una bona foto nocturna on es pugessin apreciar amb claredat les estrelles i les constel·lacions calia com a mínim un telescopi i si en volíem treure una foto, acoblar-hi una càmera especial. La meva idea anava justament per l'altra banda, no tant sols  NO fa falta un telescopi, sinó que amb una càmera reflex normaleta i amb un gran angular es pot fer una foto de paisatge astronòmic.
I com la millor manera de veure les coses es amb imatges, la foto d'avui es centra en aquest tema, feta amb la Canon 5D Mark II amb un 17-40mm a 17mm!!!, si! un ultra-gran-angular... .
L'idea era posar un element que fos "familiar" en el primer pla i en la part del cel, capturar el major número d'estrelles i constel·lacions, vaig muntar el trípode mirant al nort, en busca de les conegudes Osa major i Osa menor, amb l'estrella Polar i com a element, el meu cotxe en mig d'un prat de muntanya, lluny de la contaminació lumínica, obrint la porta uns segons perquè quedes "pintat" amb la llum de cortesia interior, i aquí en teniu el resultat.
Sota aquest text es troba la mateixa foto amb les constel·lacions unides i amb el nom de cada una, per poder comprovar que, inclús amb la dificultat de la baixa mida i resolució que tenen les fotos, es pot apreciar perfectament la composició del cel que tenim cada dia sobres el nostre cap :)

divendres, 16 de juliol de 2010

Yerebatan Sarnıcı

Avui us volia mostrar un dels llocs que mes em motivava del viatge a Istanbul, la cisterna de Yerebatan, un lloc increïble, que frega lo irreal, per la seva magnitud i la dificultat de la seva construcció, dons ocupa 10.000 m² i te una capacitat per 30 milions de litres i estava destinada a reserva per si algun dia Istanbul estigues assetjada i data del segle VI, desprès d'aquest breu pas per l'historia.. us diré que vaig quedar bocabadat davant d'aquest lloc i em vaig dedicar a buscar composicions i enquadres, dons havia molt per triar.
Si teniu planificat anar a Turquia no deixeu passar l'oportunitat de gaudir d'aquest lloc, amb calma i si pot ser amb trípode, dons la llum es minsa i fan falta velocitats molt baixes, en aquesta ocasió vaig tenir que recórrer a pujar l'ISO fins a nivells no recomanables, però deixar passar una oportunitat com aquesta no m'ho hagués perdonat mai.
Espero que us agradi.

dimarts, 13 de juliol de 2010

L'encant de la nit


De vegades una fotografia reflexa l'estat d'ànim del fotògraf, amb l'imatge que penjo avui voldria transmetre tal i com em sento ara, entusiasmat i a la vegada intranquil, curiosament la lluna es plena a la foto i avui es lluna nova, ara sortiré amb la càmera i amb el trípode a veure si puc captar la Via Lactea, un dels meus grans objectius, amb un entorn propici, tot un repte per aquestes contrades dominades per una brutal contaminació lumínica, per això l'objectiu es ambiciós i difícil i si al final l'assoleixes, n'estas molt mes satisfet, veurem els resultats...
Tornant a la foto d'avui, us diré que no es fàcil fer un contrallum i que la part que està a la foscor quedi amb detall i color, però a la nit tot canvia i coses que de dia semblen impossibles de nit no ho son tant i al reves...he triat aquesta entre unes quantes de semblants per el que vaig sentir quan la feia, dons estava sol com un mussol al mig del bosc, de nit i.. encara que mai passa res, de vegades sents sorolls o veus moure coses.. que fan que es trenqui l'encant amb que et tracta la natura per donar-te compte de que ets una mica inconscient, que potser si et passa quelcom trigarien dies en trobar-te... però també vols que aquest moment màgic sigui per tu... egoistament.. i desprès poder-vos fer partícips d'ell a través d'aquest bloc.

Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm F/4.0L, trípode i cable disparador.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Alien, el retorn

Aquesta setmana tenia ganes de fer un macro, un macro diferent, irreal... i mentre estava descansant al sofà de casa, vaig veure a la terrassa una planta mig seca on hi anaven una gran quantitat de cernidores i abelles, me va faltar temps per muntar-hi el trípode davant i amb el 100mm F/2.8L IS enfocar a la busca d'una composició interessant, hi havia dos exemplars diferents dels altres, mes grans, mes amenaçadors i me vaig proposar capturar-ne un d'ells amb la càmera.
Al poc d'iniciar l'espera, vaig tenir sort, un es va posar a la fulla que tenia mes aprop i completament de cares a mi, no me vaig fixar gaire en el fons, estava mes perquè no sortís volant que per altre cosa, però me va cridar poderosament l'atenció el reflex que es formava darrera seu, aquesta mena d'aurèola verda que si.. que li dona el toc irreal que buscava, com si la mosca sortís d'un raig de llum verda, kryptonita potser??  llavors ja es va desencadenar ràpidament tot el proces d'exposició i enfoc, dons volia aconseguir una profunditat màxima en els ulls, que gràcies a la petita obertura de diafragma es va resoldre bastant satisfactòriament, aconseguint una captura diferent, amenaçadora i coloristicament atractiva, que ens dona una idea de que si algun dia aquests insectes creixen fins la nostra mida, tindríem un bon problema.

dimarts, 6 de juliol de 2010

μύκονος ανεμόμυλους

Totes les coses bones s'acaben i aquestes mini-vacances no han estat una excepció, ara el que queda es un bon record, un grapat de Kms fets i una meravella de llocs visitats, de vegades no a les millors hores ni a les millors llums com a mi m'agradaria, però he pogut "treure" imatges com aquesta posta de sol típica de Mykonos ... sense gent!!!! :) va estar qüestió d'esperar el moment just i no dubtar, no es una foto com les que acostumeu a veure darrerament, de natura pura, però les llums s'ho valien i l'espera i la dificultat de l'exposició, han fet que me decidís per aquesta per fer-vos saber que ja torno a estar per aquestes terres.
Destacar que no te edició, ni està feta amb trípode com solen estar fetes la majoria de les meves fotos, ni tant sols filtres, la llum especial del lloc i el moment "varen fer" la foto.

Canon 5D Mark II i Canon 24-105mm F4.0L IS
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...