diumenge, 27 de juny de 2010

Un altre mon

Avui aprofito aquesta imatge de la nostra Costa Brava a contrallum amb la lluna per despedir-me per uns dies, estaré de viatge i espero tornar amb les targetes ben carregades.
De la foto d'avui volia destacar el difícil que es fer una correcta exposició en una fotografia nocturna on entri la lluna en l'enquadrament, dons fa variar tots els paràmetres prefixats que puguem tenir, aquí he utilitzat una exposició curta per tal de captar les estrelles "quietes" i lo suficientment llarga com perquè les dures ombres tinguin una mica de detall, però intentant donar una visió diferent de la realitat, com si d'un altre mon es tractes... espero que us agradi.

Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm F/4.0L a 17mm, trípode i cable disparador.

dijous, 24 de juny de 2010

Melitaea cinxia

Les papallones son un dels insectes mes atractius del nostre planeta, des de que vaig tenir la meva primera reflex... i d'això ja fa una pila d'anys.... sempre he buscat la manera de poder captar-les amb tota la seva bellesa, a diferents hores, amb diferents sistemes, però la majoria de vegades amb resultats decebedors.
Un bon dia, vaig conèixer al Jose Manuel Sesma, un prestigiós entomòleg i un gran comunicador, que va donar una xarrada sobres macrofotografia a Castellbisbal (BCN), a partir d'aquell dia res va tornar a ser igual, i algunes de les fotos que només tenia en la meva imaginació varen començar a fer-se realitat, no tant per la tècnica, sinó per la manera de fer i afrontar una sessió de macro.


Un exemple es la foto que avui us presento, una Melitaea cinxia, un espècimen molt corrent de les nostres terres, sobretot aquí a La Garrotxa, aquesta encara te signes de la rosada de la nit anterior i fins i tot, porta un paràsit enganxat al mig de l'ala i amagat sota d'ella un possible depredador.

Canon 5D Mark II, objectiu Sigma EF180mm f/3.5L Macro USM, trípode i una obertura petita per agafar la màxima profunditat de camp.

dimarts, 22 de juny de 2010

Qui sembra vents...

....cull tempestes...es el primer que em va venir al cap al veure la potencia del cel, just a la posta del sol, just en el moment en que tot es tornava daurat, era qüestió d'aprofitar l'instant, immortalitzar-lo per poder gaudir-ne de nou al cap d'uns dies.
Aquesta introducció m'ha servit per dir-vos que de vegades la fotografia es com el bon vi, que cal deixar-la reposar, que agafi cos, textures i que envelleixi. El normal quan arribes a casa desprès d'una jornada on has fet alguna foto de la que et sens satisfet es descarregar-la ràpidament i sense pensar penjar-la a la xarxa per poder compartir amb els demés el que penses que ha estat una bona captura, però la teva tria en aquell moment està totalment condicionada per altres sensacions viscudes en la captura, son massa recents per poder escollir sense l'influencia del que acabes de viure i veure.

Aquesta n'és un exemple, al principi la vaig passar per alt, però al cap d'uns dies m'agradava mes i ara encara li trobo mes encant i la foto es la mateixa, el que ha canviat ha estat la meva percepció del moment i ja s'han esborrat les sensacions del meu cap, valoreu-ne el resultat si us ve de gust. :)

Canon 5D MII, 17-40mm L F/4.0 a  ISO 100, trípode i una obertura petita per treure els raigs de sol en forma d'estrella al voltant.

diumenge, 20 de juny de 2010

Paisatge Astronòmic

Com be sabeu, m'agrada experimentar i descobrir sensacions noves, aquest cap de setmana ho he pogut tornar a fer de la ma d'en Jordi Busqué i en Manel Soria, dos autèntics CRACKS a nivell tècnic i sobretot humà, que ens han donat una magistral lliçó de com veure la nit amb ulls diferents de com la veia fins ara, fent paisatge astronòmic.
Sempre buscava les traces de les estrelles, intentant aquella circumpolar.... que, ara veig totes les anteriors que havia fet i les esborraria de cop... però mai havia intentat parar el cel, la veritat que ha estat tot un plaer i una sensació diferent, això m'obra un nou ventall a les llargues nit per les muntanyes i per la costa, estigueu atents, que aviat veureu mes novetats, de moment aquí n'hi va un petit i modest avançament, que us recomano veure-la en gran:



Canon 5D MII, 17-40mm L, trípode i cable disparador.

dijous, 17 de juny de 2010

Pics d'Europa

Una vegada mes he intentat apropar una foto meva a l'estil Ansel Adams, un dels referents, del que en podeu veure una mostra de la seva obra als enllaços que hi han a la dreta del blog, es tracta d'una panoràmica dels Picos de Europa, vistos des dels cims de Cabrales amb les darreres llums de la tarda, aprofitant l'ocasió por donar relleu i volum a les muntanyes.
La vista que us presento avui, esta presidida per el Naranjo de Bulnes, mes conegut allà com a Picu Urriellu, que impressiona tant de lluny com quan ets allà.
Si algun dia hi aneu, no deixeu de pujar-hi, us ho recomano.




Si hi ha un lloc a Espanya on els seus paisatges et sorprenen dia rere dia, aquest lloc es Astúries i ja no parlem dels pics, dons allà el temps canvia a cada moment, pots pujar-hi amb un sol espatarrant i trobar-te una bona turmenta a dalt, o al reves, però l'important es pujar!!!
Jo gairebé puc dir que m'hi vaig passar unes vacances senceres, dons hi vaig estar-hi de nit, de dia...vaig veure sortir el sol, la posta i fins i tot i vaig "gaudir" una turmenta impressionant!

dissabte, 12 de juny de 2010

Que deu pensar?

Àfrica, un país que enamora, sobretot si no tens que viure-hi, però que no saps perquè... quan l’has visitat un cop, tens que tornar-hi, a mi m’ha passat.. i ja estic preparant el tercer viatge cap allà, cada cop mes lluny.. cada cop mes avall.. cada cop llocs mes verges.

La tardor passada vaig estar a Kenya, un lloc on, quan mires al cel tens un regal, que hi han milers d’animals salvatges.. però que quan visites un poblat... un poblat dels d'abans..te sents sorprès i a la vegada atret per aquest encant entre misteriós i verge que te la seva gent, molt hospitalària per com viuen i per les poques coses materials que tenen, me varen convidar a entrar a les seves barraques, vaig seure al seus llits, em vaig quedar negre de puces i em varen fer de models per un parell de sessions fotogràfiques.

Us presento tres fotos, però he triat en primer lloc la que he processat en blanc i negre perquè es en la que s’aprecia millor "aquella mirada" tan general de la mainada, fetes en un poblat massai a Amboseli, sota les ombres del Kilimanjaro, les altres dues son mes tristes, però aquesta... aquesta es mes desafiant, o es de por?? o de desconeixement??? El cert es que quan estava fent aquesta foto, jo estava sol, mes pendent de la gent gran, quan vaig veure mig amagat a l’ombra d’una cabana, a aquest nen que no me treia els ulls del damunt, amb les típiques mosques recorrent-li la cara... i aprofitant que portava el 100mm macro, vaig enfocar als ulls i així captar tota la força de la seva mirada, amb la meva figura reflexada en ells...

Unes imatges que cada cop que les miro em fan pensar, amb la seva educació, amb quan estan malalts, amb l’inevitable comparació amb els nostres fills, que no aguantarien aquest tipus de vida ni un sol dia... i en tantes altres coses.. que me porten a dir un altre cop: Enyoro Àfrica!!!


Cal dir que quan varem estar allà no ens varem limitar a envair la seva intimitat i fer fotos i fer de turista, no! varem estar amb ells, varem conversar-hi, varem assistir a una classe a la seva escola, els varem portar bolígrafs, llibretes i varem fer un donatiu al fons de l'escola.
També volia fer un petit homenatge al Ton Ros, que va organitzar aquest viatge i que sense ell no hagués estat possible, dons fins i tot els massai i kikuyus li varen fer una petita festa per la seva vintena!!!! Si, vintena visita a Kenya.

Totes estan fetes amb Canon 5D Mark II i Canon EF100mm f/2.8 Macro USM.

dijous, 10 de juny de 2010

Els flysch de Barrika

Si a la costa del país basc hi han llocs impressionants, tant per el que pots veure com fotografiar, sens dubte que un d'ells es la platja de Barrika, d'on es la foto d'avui, un lloc al que hi arribes desprès de baixar ....be..mes encara!!! escalons per un penya-segat, i com sempre, l'esforç te premi i aquest premi t'arriba en forma de una visió d'un paisatge gairebé irreal, gairebé d'un altre mon, semblant a una espina dorsal d'un dinosaure..els flysch de Barrika emergeixen del mar amb tota la seva esplendor.. recordant temps prehistòrics i transportant-nos en el temps, us ho recomano!!

Canon 5D MII, 17-40mm L F/4.0 a 40mm, 8 seg a f/14 ISO 100, trípode i cable disparador.

dimarts, 8 de juny de 2010

Circumpolar

Divendres passat per fi vaig aconseguir una circumpolar complerta, el resultat aquest cop es lo de menys, la meva fita era fer-la complerta, ja vindran composicions i llums millors.. espero.. però de moment us deixo amb el resultat de 40 minuts d'exposicions a f/4.0 a ISO 100 a 17mm amb el Canon 17-40 F/4.0 L, cal dir que el la llunyania es veu contaminació lumínica, però el poble mes aprop del lloc on estava, en aquella direcció, estaria a mes de 30 kms, lo que ha estat una experiència per comprovar l'abast tant gran que te aquesta contaminació i dir també que el que sembla il·luminat a l'avet i terra es fruit de la llum indirecte dels nostres frontals, que amb estona va agafar l'arbre com a llum parasita.

diumenge, 6 de juny de 2010

Number One

Ahir tocava macro, vaig sortir amb l'idea de fer quelcom diferent, mes innovador.. en un mon en que ja està tot inventat, dons desprès d'unes quantes papallones i flors, la natura me va regalar amb aquesta visió, 7 ous de papallona, correctament posat formant el número 1, quina lectura te aquest fet?? .. que les papallones saben de números??? ... no, només que la natura es capritxosa, espero que us sorprengui tant com m'ho va fer a mi quan ho vaig veure. :)
Canon 5D Mark II, Sigma 180mm DG f/3.5 macro, 1/200 seg.  a f/8 ISO 100.

divendres, 4 de juny de 2010

Senyals de fum


Llarga exposició, de 300 segons a les agrestes roques de la Costa Brava nord, tot i aprofitant la lluna plena per "omplir" de color les roques del primer pla i poder captar la densitat i color dels núvols, com una mena de fumarola a l'estil indi, va estar una sort la tramuntana que bufava i que va ajudar a donar dinamisme als núvols.
Una curiositat.. es que es va fer a les 2:00 de la nit en punt :)
Bon cap de setmana!!

Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 301 seg.  a f/4 ISO 100, trípode, cable disparador.

dijous, 3 de juny de 2010

Espiadimonis


Finalment ha arribat un macro :), vaig començar amb la fotografia mes en serio amb aquesta especialitat, m'agrada per el contacte tant directe amb la natura que comporta, perquè te fa estudiar el comportament dels animalets per saber com poder treure la millor foto.. o al menys intentar-ho i perquè me permet gaudir d'aquest micro-mon tant atractiu quan el veiem en gran.
Aquest espiadimonis (Calopteryx splendens) va estar un repte, dons feia vent, un dels enemics del macro i vaig tenir que utilitzar ISO 800 i f/5.6 amb l'objectiu macro Sigma 180mm f/3.5 per tal de poder congelar el suau moviment de la branca, dons el fons ja m'agradava, però hi havia el perill de que la foto sortís trepidada i el mes important, no me la volia perdre!
Jutjeu vosaltres mateixos el resultat....
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...