dilluns, 1 de novembre de 2010

Moixeró



La tardor ha arribat al Berguedà!!!
I amb quina força, hem tingut la sort de estar allà en dos d'aquells escassos 4 dies en que els colors prenen tot el protagonisme en el paisatge, desenes de fotografies, kilòmetres, caminades, mullenades, queden enrere i deixen pas al record de uns colors de tardor intensos, on el groc, taronja i vermell competien per deixar en un segon terme al verd característic i a fe que ho han aconseguit!!
L'imatge d'avui es un tros del Moixeró, just a l'hora en que el sol s'amagava, regant amb els seus darrers rajos daurats les crestes que sobresortien en mig de la boira, jo no portava el cotxe... però quan vaig veure aquest espectacle, us juro que vaig frenar!!! No sé si el Jordi, el nostre company i guia ho va notar, però si que segur que va sentir: Aquí!!!! i es que no era plan deixar passar aquest racó, moment i llum que ara comparteixo, es mereix una menció especial per la seva paciència i per haver encertat en totes les localitzacions on hem estat, i a l'Ester, per donar-nos la possibilitat de compartir aquests moments, de manera desinteressada i amb molt bon humor. :)

Canon 5D Mark II, Canon EF 70-200mm f/2.8L IS USM, a 105mm 0,8 segons a f/8 ISO 100, filtres degradats neutres i trípode.

12 comentaris:

  1. Vaya luces y tonalidades Pere. Las densas nubes bajo las cumbres son preciosas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Hola Pere, fa poc que t'he descobert i les fotos que fas m'agradan molt. Els colors que has captat en aquesta imatge son genials. Salutacions i gracies per les teves fotos!!!

    ResponElimina
  3. Si Paco, fueron unos instantes mágicos, muy frios, pero muy bonitos.
    Un abrazo!

    Gràcies a tu per passar Carles, en directe també va estar un espectacle, t'ho asseguro!

    ResponElimina
  4. va valer la pena passar fred, per poder guardar en aquesta imatge, uns moments viscuts a les nostres retines, per sempre!
    realment ens hem de treure el barret, ja que sap transmetre la realitat en estat pur!

    ResponElimina
  5. Veient un resultat com aquest i havent viscut el moment,amb bona companya i amb el somriure sempre apunt,tant se val,kilòmetres, caminades i mullenades.
    Esperant d'altres que encara no ha sortit del forn.
    Un petó.

    ResponElimina
  6. Ha estat un plaer Pere.

    I veient les fotos que van sortint encara més profund. Sincerament ha estat per a mi una de les vegades que més he gaudit de la fotografia i porto unes quantes tardors atrapant-les per aquí i per allà.
    Una abraçada i fins aviat¡¡¡

    ResponElimina
  7. I tant Montse, va valer la pena, viure "a natura" sempre val la pena i moments com aquell, encara que fos amb tant de fred... no es poden deixar escapar :)
    Un petó.

    El forn va poc a poc Esther, però el que si va passar ràpid va estar el cap de setmana, com molt be dius: la bona companyia i el bon rotllo es el tot.
    Un petó.

    Plaer compartit Jordi, sense tu, moltes de les vivències no haguessin estat possibles, i celebro que ho passessis tant be com nosaltres, espero que l'obsessió s'encomani!! jajaja.
    Una abraçada!

    El moment ho va estar, va durar poc, però vàrem poder estar allà per captar-lo i poder-lo compartir.
    Gràcies Jordi.

    ResponElimina
  8. uns colors preciosos, una boira màgica, i la foto genial

    ResponElimina
  9. Espectacular Pere !! un encuadre perfecto, con unos detalles y colores fantasticos y esa bruma es la guinda,te felicito por tan excelente trabajo realizado.

    Un abrazo...

    ResponElimina
  10. Aquesta imatge m'ha fet enyorar estones passades a la muntanya, caminades pel Pirineu amb temps variable. Transmet totes les sensacions de bellesa i solitud que ens regala la muntanya, tot i que vosaltres fèieu ruta amb cotxe.
    Per cert, jo hi he estat aquí dalt, el punt més elevat del Moixeró és Penyes Altes, hi varem pujar des de la Cerdanya fa temps, com deia, quina enyorança !!!
    Un petó Pere

    ResponElimina
  11. Gràcies per passar Núria.

    Si Raimon, la bruma com dius, es el que em va cridar l'atenció i va donar pas a aquesta curiosa vista.

    M'agrada que et transmeti aquestes sensacions Mercè, nosaltres en aquell moment, estàvem passant bastant de fred i si no haguéssim anar en cotxe de ben segur que aquesta foto no existiria.
    Un petó.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...