dilluns, 13 de febrer de 2017

Soc pel que fotografio o fotografio pel que soc??

Hi han molts cops que em pregunto si soc pel que fotografio o fotografio pel que soc... sembla una redundància però no ho és, simplement passa que quan tinc molt de temps per pensar i aquest dissabte l'he tingut als aiguamolls del Empordà, em bullen idees dins el cap i aquesta pregunta era una de les que més vegades ha sortit.
Fa un temps em preguntava si estava encasellat fotogràficament i per sort aquesta pregunta ja fa algun temps que no me la faig, ja ho tinc clar, no tant, el que us pregunto avui...
Molts de vosaltres direu que sous pel que fotografieu, per exemple, fotògraf de Natura, de ocells, paisatgista, macrero, d'arquitectura... etc.. etc... però penso que en el fons fotografio pel que soc, per les vivències acumulades, per les experiències, per la formació rebuda, pels interessos i per molts "pers" que hi podria afegir.
Definitivament jo no em reconec amb la primera afirmació i menys quan he vist en els darrers anys que no hi ha cap veritat absoluta i el que avui veig de color negre ningú m'assegura que demà no ho veure blanc o groc, així m'ha passat amb els meus objectius fotogràfics i amb les disciplines que he anat alternant dins aquest mon.
No sé si hi estareu d'acord o si val la pena perdre-hi un sol segon en pensar sobre això però us puc assegurar que jo li he perdut perquè de vegades m'agrada buscar-li tres peus al gat i sobretot perquè m'agrada sentir, parlar, pensar i viure la fotografia, per la que faig ara... però que potser dintre d'un temps ja no faré fruit de pensaments tan embolicats com el d'aquesta entrada i per descomptat, il·lustrada amb una fotografia a l'alçada d'aquest caos que proposo i que reflexa un bon caos també, en aquest cas de aire atrapat en el gel transparent del llac Baikal a Sibèria.

diumenge, 29 de gener de 2017

"Costa Brava", creus que li escau el nom?

Recordo que fa molts anys, quan per exemple Cala Frares era un lloc desconegut per la majoria de fotògrafs i aficionats a la fotografia, que hi vaig viure una tarda intensa, dura i fins i tot amb cert perill...
I podeu pensar: "Perill a la Costa Brava?" a molta gent els hi pot fer gràcia però res més lluny de la realitat, de vegades s'hi registren forts temporals on les ones poden assolir alçades de més de 6 metres i amb les que accedir a Frares per exemple ho fa una aventura sense saber el final, sempre feliç però moltes vegades frega els límits de lo raonable per aconseguir una foto.
Com deia abans, fa molts anys amb la companyia de la meva filla, vàrem accedir a Cala Frares amb temporal de llevant, fins i tot vàrem tenir que grimpar una mica però finalment hi vàrem poder plantar el trípode i la sessió va donar uns bons fruits, fins i tot un parell de premis en concursos.
Penseu que cada cert temps entrava una ona més gran i forta que les altres i teníem que fer-nos enrere fins tocar amb la esquena la pared del fons, l'aigua ens arribava als peus i amb cert cangueli va anar passant el temps fins tenir que sortir per cames ja que les ones fortes eren cada vegada més freqüents i veia la nostra integritat compromesa.
La foto d'avui no és d'aquell dia, sinó d'un altre dia de tempesta en el que algunes de les ones més altes passaven per sobre tots els frares de la cala, un fet poques vegades vist en directe però que et fa entendre el nom de "Costa Brava" i mantenir-li el respecte que s'ha guanyat al llarg dels segles.

dijous, 12 de gener de 2017

Història d'una fotografia: El començament

Aquesta vegada la història de la fotografia és la meva història en si mateix, una mica el començament de la meva passió per la fotografia aèria i de com poc a poc ha anat convertint-se en una passió per volar, comparable actualment al mateix fet de fer les fotografies.
De fet no sabria dir si m'agrada més fer fotografia aèria o el sol fet de volar, el que està clar és que mai hagués volat si no hagués tingut la inquietud i les ganes de immortalitzar el mon des del cel.
La foto d'avui és una petita part de la Badia de Cadis amb marea baixa, quan l'aigua deixa pas a aquesta trama de petits canals de desaigüe que des de dalt prenen formes que poden portar a la bogeria a un apassionat de les abstraccions com jo i és que quan les condicions son les idònies no pots parar de fotografiar, cada segon de vol les formes i colors canvien, tant per la incidència de la llum com per la mateixa orografia del terreny.
Però si la he posat a aquesta secció és per donar a conèixer la història que hi ha fins arribar aquí i no és altre que les moltes, moltíssimes fotografies que he vist del Yann Arthus-Bertran i del que us recomano que visiteu la seva web: Yann Arthus-Bertran o si podeu, compreu el seu llibre més engrescador "The Earth fron the Air", una bestialitat de llibre que fa 38 x 30 cm, us poso a sota una captura amb el mòbil d'aquest llibre on podeu veure que la 5D i el 70-200 no arriben a cobrir tota la amplada del mateix
i a més, pesa molt però hi podràs apreciar fotos de moltes temàtiques i de molts llocs d'arreu del mon sempre fetes des del aire, passió reforçada des de fa uns anys pel treball d'un altre referent, el Daniel Beltrá, guanyador entre altres del premi absolut al Wildlife Photographer of the Year 2011 y dos World Press Photo, Nature Stories al 2006 i Contenporary Issues al 2007 i del que també en destaco la seva fotografia aèria, en aquest cas més decantada a la denuncia i conservació.
Espero que els trobeu tant interessants i inspiradors com jo els hi he trobat.


dilluns, 19 de desembre de 2016

Bones Festes!!

Un any més que arribem al final amb un bon bagatge, tant a nivell fotogràfic com personal i sobretot un any on he pogut culminar algun dels somnis que tenia pendents des de fa molts anys, com aquest moment que reflexa la foto, un petit fragment d'una nit sencera al cim del Stromboli i ara ja només em queda desitjar-vos a tots/totes:

Molt Bones Festes i un 2017 ple de joia, alegries i salut!!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...