dimecres, 11 de maig de 2016

Entrevistes: Javier Aznar Gonzalez de Rueda

Seguint amb la nova secció estrenada fa un parell de setmanes, avui us volia presentar a un jove talent a qui admiro molt per la seva peculiar manera de veure la natura i plasmar-la en les seves fotografies, és tracta del Javier Aznar Gonzalez de Rueda, tot i la seva joventut ja ha estat reconegut en alguns dels certàmens internacionals més importants del mon, com el Wildlife Photographer of the Year on hi ha tingut dos mencions d'honor els anys 2014 y 2015.
He volgut respectar l'essència de les seves respostes i deixo sense traduir-les ja que podria haver fet alguns errors d'interpretació.
1 - Definete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos

Desde que era muy pequeño tuve una gran pasión por la naturaleza y los animales, y cuando cumplí 14 años me compré mi primera cámara con la que capté mis primeras fotografías. Poco a poco me fui aficionando cada vez más y mis padres me regalaron mi primera reflex con 18 años. Desde entonces mi sueño fue el de vivir haciendo fotografías, viajando , y mostrando al mundo lo que nos rodea desde mi punto de vista, con un ojo científico y a la vez artístico.  Concienciar a la gente de que no estamos solos en este planeta.
Creo que la fotografia es un medio muy potente para ayudar a la conservacion de la naturaleza y esta en nuestras manos enseñar lo que estamos perdiendo, lo que podemos perder y lo que esta pasando en el planeta. Diariamente realizo fotografias de todo tipo, tanto de naturaleza como de gente, o simplemente andar por la ciudad realizando fotografias. Pero sin duda alguna la fotografia que más me gusta es aquella en la que muestro comportamientos, momentos únicos que regala la naturaleza y mostrar tambíen a los animales en su entorno natural.
En mis fotografias pueden verse distintos estilos, algunos dias simplemente quiero sacar fotografias algo mas artisticas, y otros sale mi lado biólogo y hago un puro retrato macro que dista de lo artístico, peró que me parece muy interesante desde el punto de vista biológico. Disfruto igualmente haciendo fotografia científica como artística,  però si puedo juntar ambas en una sola fotografia, ahi es cuando mas contento me quedo, però no siempre es posible.
Entre mis virtudes, soy paciente cuando quiero y tengo una fotografia en mente, y puede llevarme dias el realizar una foto que tenga en mente o incluso años, pues muchas veces se trata de una especie que tienes muchas ganas de fotografiar pero que por distintas situaciones no ves . Pero sin lugar a dudas soy más un fotografo de caza, es decir me gusta pasear con mi camara y si veo algo interesante lo fotografio y es como más disfruto, aunque sea más cansado pues cargas siempre con el equipo.
Quizás mi defecto es mi mayor virtud, pues nunca estoy conforme con mis fotografias, siendo muy critico con ellas, pero al fin y al cabo eso es lo que te hace aprender y mejorar.

2 - Crees que la fotografia de Naturaleza actual es mejor o peor que la de la época analógica??

No creo que se pueda calificar de mejor o peor y más yo que solo he probado la fotografia digital. Simplemente creo que antes era mucho más difícil por el tema de que la tecnologia hoy en dia ayuda a tomar imagenes antes impensables. Pero tambien creo que antes había menos fotografos por su dificultad, y el que era bueno destacaba y se podia ganar la vida con ello. Hoy en día con la facilidad de apretar un boton y la accesibilidad a las camaras reflex, hay tal cantidad de fotografias en el mundo, que es difícil vender una sola fotografia, más que nada porque la gente que no se dedica a esto prefiere regalar una fotografia y ver su nombre en una revista, a ponerle un precio y no destacar en los medios. Pero sin duda la fotografia actual avanza estrepitosamente y cada vez es más facil realizar algunas fotografias.
3 - Eres propenso a cambiar a menudo de marca buscando un supuesto mejor rendimiento técnico?

No cambio de equipo muy a menudo y soy de los que exprime al máximo su equipo., entre otras cosas porque los equipos son muy caros y cualquier cambio requiere de una gran inversion, por lo que soy de elegir bien lo que quiero en cuando a mis necesidades antes de invertir a lo loco y cambiar continuamente. La cuestión es estar cómodo con el equipo y dominarlo sin importar la marca, pues al fin y al cabo la cámara solo saca lo que tu ojo elije. Elegí Canon desde un principio solo por una lente macro muy especial que solo fabrica esta marca, pero a día de hoy aun no lo poseo. Está claro que tener un buen equipo ayuda a la hora de conseguir algunas fotos de acción o con poca luz, pero para el 95 % de las fotos habituales no creo que se necesiten esos euros de más que cuestan determinados equipos. Es más hasta la fecha no he tenido más que cámaras de gama baja-media que me han dado muchisimas alegrias. Pero como comento, tu cámara ya puede tener el mejor rango dinamico del mercado o la mejor calidad de ruido a ISOS altos que si la foto es mala, seguirá siendo igual de mala sin ruido o con el.
Actualmente me encuentro en ese punto que debo renovar equipo y tengo dudas de lo que voy a comprar pero como siempre lo elegiré cuidadosamente y de acuerdo a mis necesidades, no soy fiel a ninguna marca en concreto siempre y cuando me de lo que necessito.

     4 - Participas habitualmente en concursos si/no.... razonar el porque

Desde hace tres años empecé a concursar en algunos concursos importantes. Razones? Muchas la verdad. La primera porque cualquier premio que me pueda ayudar economicamente o con material será bien recibido. Segundo porque es una forma de que tu trabajo sea reconocido internacionalmente y tu nombre se empieze a asociar con tus fotografias pues eso ayuda luego a la hora de vender una foto ya que hay millones de fotógrafos y si destacas siempre será mejor a la hora de vender tu trabajo. La tercera es que tengo muchas fotos que me gustan, que tienen un mensaje detras conservacionista o simplemente algun hecho biológico que me llama la atención y quiera enseñar al resto del mundo y a traves de los concursos esas fotos  pues pueden llegar a más gente.
Y la principal porque si estas orgulloso de una foto tuya y encima es reconocida a nivel mundial, siempre hace ilusion pero he de reconocer que cada vez me gustan menos los concursos de fotografia. Son un gasto considerable de tiempo, esfuerzo y dinero y muchas veces uno se cansa de ver siempre las misma temática ganadora, sabiendo que tus sujetos más pequeños nunca van a ganar el concurso, simplemente porque no llaman tanto la atencion como un bonito paisaje o un león o un elefante.
Una cosa positiva de ellos es que en la entrega de premios conoces a mucha gente del mundilo que de otra manera no conocerias y de ahí salen a veces buenos amigos o gente que comparte tus mismos gustos fotográficos por lo que muchas veces más que el premio o el reconocimiento, lo que merece la pena es la gala y todo lo que hay detras. Además conoces lugares nuevos que quizas si no fuese por esa entrega de premios no visitarias nunca.
     5 - Si tuvieras que escoger y no tuvieras demasiado tiempo, sabrias decirnos cual consideras tu mejor fotografia y porque?

Es difícil escoger una sola fotografia. Y la mayoria de fotos que considero entre mis favoritas nunca las he publicado pues espero a mandarlas a algun concurso antes. Pero entre mis favoritas se encuentra la araña omani que me llevo a Londres por primera vez.

6 - Eres profesional o te planteas serlo y porque?

Soy biólogo y fotógrafo profesional y desde mi conocimiento de ambos mundos, intento unirlos siempre que puedo, ayudandome mucho a la hora de tomar algunas fotografias. Realizo talleres de fotografia, tours fotográficos así como venta de fotografias. Actualmente estoy intentando desviar mis esfuerzos y atención a la conservacion de la naturaleza mediante la fotografia pues creo que hay mucho que hacer y el mundo necesita que hagamos un esfuerzo.

7 - Que valoración haces de tu preséncia en las redes sociales y cual es tu preferida para mostrar tu trabajo?? 

 Desde hace años he mostrado parte de mi Trabajo en facebook donde suelo subir diariamente alguna fotografia. No participo en ningun foro y tengo mi web personal, la cual tengo que actualitzar en breve y un blog en el que debo trabajar más a menudo pero que por falta de tiempo y tanto viaje se me hace difícil escribir en él.
8 - Como fotógrafo, cual es el viaje que mas te ha marcado y porque? 

Es difícil de contestar a esta pregunta, digamos que mi primer viaje a Marruecos y a Oman con unos amigos, estando aun en la universidad me marcaron bastante. Del viaje a Oman me traje la primera foto con la que quedé finalista en el prestigioso consurso Wildlife Photographer of the Year en 2014 y como comenté en una pregunta anterior estoy orgulloso de esa foto. Aparte de ese viaje desde que me fuí a vivir a Ecuador, he realizado cantidad de Viajes muy productivos fotográficamente hablando y es difícil decir cual de ellos ha sido el que más me ha marcado. Si tuviese que elegir me quedaria con los realizados al Parque Nacional Yasuní, en el que he convivido con los waoranis y me he salido de la disciplina que más realizo, la fotografia de naturaleza, para pasarme a la cultural, la cual me encanta pero no desarrollo profundamente.

9 - Eres purista o incluyes en tus trabajos retoques y manipulaciones digitales para mejorar las presentaciones mas allá de los ajustes básicos?

Si hay algo que definen mis fotografías es el hecho de que no manipulo más allá de los ajustes básicos de saturación, luces y sombras para aumentar un poco el rango dinamico y contraste, limpieza de polvo y ruido y un poco de mascara de enfoque. Soy de los que piensa que hay que sacar la foto que tienes en mente en la cámara pues más allá está alterar la realidad que ves delante de tu objetivo. Además en los concursos de hoy en día no dejan manipular las fotos más que lo básico por lo que cuando más se acerque a lo que quieres, tienes mucho camino hecho.

10 - Como ves el futuro de la fotografia de naturaleza, hacia donde ira en el futuro bajo tu criterio?? 

Difícil saber hacia donde vamos. Solo se que cada vez se valora más este tipo de fotografia y hay que aprovechar este tirón para darle más hincapié a la conservación.

Javier Aznar Gonzalez de Rueda

http://www.javier-aznar-photography.com
http://www.facebook.com/javieraznarphotography
http://instagram.com/javier.aznar.photography
http://twitter.com/JAPhotography89

Moltes gràcies Javier!!

dilluns, 25 d’abril de 2016

Entrevistes: Oriol Alamany

Per celebrar les 300.000 visites al bloc i els casi 7 anys d'antiguitat vull inaugurar una nova secció, la d'entrevistes a gent destacada dins el mon de la fotografia de Natura i qui millor per fer-ho que l'Oriol Alamany, un referent per molts de nosaltres i un dels "pares" de la fotografia de natura de la que gaudim avui dia i com no necessita presentació, us deixo amb la entrevista.
1-    Defineix-te com a fotògraf de natura, principals virtuts / defectes

Resulta difícil auto-definir-se, això hauria de quedar pels altres, però ho intentaré.

Temàticament, tot i que les meves preferències s’orientin a la fotografia de fauna salvatge i també de paisatge, disciplines que m’apassionen i on em desenvolupo millor, crec que sóc un fotògraf força polivalent. M’agrada crear fotografies en general, ja siguin de paisatges, de fauna i flora, d’antigues civilitzacions, de persones, de pobles o fins hi tot de ciutats. En el moment actual als fotògrafs se’ns exigeix o ens auto-exigim “classificar-nos”, integrar-nos en un “clan” en concret. Em sembla una partició empobridora. Ser un fotògraf complert sembla que sigui dolent avui dia! A mi m’agrada fotografiar el món, tot el que m’envolta.

En l’aspecte visual intento que les meves fotografies transmetin equilibri i serenitat, així com de vegades un punt de misteri o melancolia i, també, evoquin el moment que jo he viscut. M’agraden les llums al límit del dia i la nit, i les composicions acurades o, algunes vegades, agosarades. Procuro sempre composar a la càmera, ho considero millor que mal-enquadrar primer i arreglar-ho després a l’ordinador. Al cap i a la fi som fotògrafs, no? Doncs demostrem que dominem l’ofici i fem les coses bé de bon principi.

Virtuts i defectes? Sóc autodidacta, una mica llop solitari i, com a fotògraf, m’he fet a mi mateix, la qual cosa no sé si és bona o dolenta. Als anys 70-80 ho havies de fer per força, ja que no hi havia gaire informació disponible. Avui dia, amb internet, penso que la gent es forma i evoluciona no pas a partir d’ell mateix seguint una progressiva evolució natural, si no a partir del que fan i mostren els altres. Això marca uns estils i maneres de fer força uniformitzats.

Una de les meves virtuts com a fotògraf de natura és que conec el que fotografio. He estat estudiós de la natura i conservacionista, i crec bàsic conèixer el que es fotografia per a saber valorar-ho i enfrontar-se al subjecte. Potser això em fa preferir els retrats ambientals que els primers plans d’animals, que podrien estar fets en qualsevol zoo. Vull evocar la natura salvatge.

M’agrada viatjar, veure coses noves... Em moc bé en entorns naturals extrems, en destins poc visitats. No disparo milers de fotografies al dia com veig que fan altres. Sé quan és el moment de fotografiar i quan no val la pena prémer el disparador perquè el que sortirà no valdrà la pena.

Defectes? Després de quatre dècades de fer i veure fotografies tot em sembla que ja ho he vist. Veig molt poques coses noves que em colpeixin i de vegades em desil·lusiona una mica la situació actual de la fotografia.

Cada vegada sóc més intuïtiu a l’hora de fer fotos (Defecte o virtut?). Sempre he estat bastant àgil a l’hora de fotografiar i de vegades sóc visceral i fotografio ràpid.

Tot i que quan més gaudeixo és amb la fotografia de fauna salvatge, reconec que em costa la fotografia d’acció. Se’m donen millor les imatges estàtiques, intemporals. I per a fer persones sóc massa tímid.

2-    Creus que la fotografia de natura actual es millor o pitjor que la de la època analògica??

Ni millor ni pitjor, és diferent.

Cert que l’impacte d’algunes imatges digitals actuals és colpidor, però s’ha de tenir en compte que les noves tecnologies també ens ho posen tot més fàcil. Imagineu fer fotos enfocant a mà, treballant amb un rang dinàmic de 5 punts enlloc dels actuals 12 o 13, que per a fer fotografies detallades haguessis de treballar amb voluminoses càmeres de gran format, no poder corregir sobre el terreny la foto que acabes de fer ja que no veuràs els resultats fins a 15 dies després, no poder canviar res a posteriori (com amb les diapositives, que és amb el que jo treballava), que cada 30 dispars et costessin 15 €... No, no era el mateix, tot era molt més complicat.

Per altre banda, abans resultava més fàcil innovar. No hi havia aquesta sensació de “tot està fet”. Als anys 80-90 varen sorgir tècniques creatives com la fotografia d’acció amb velocitats lentes, el open-flash, les dobles exposicions, la fotografia d’alta velocitat, fotografiar animals amb grans angulars i controls remots, etc, que varen donar un aire fresc a la fotografia de natura. Es podien fer coses noves que encara no s’havien explotat. Avui dia sembla que tot estigui fet ja i que les úniques innovacions vinguin de si fas servir el Photoshop més o menys intensament. Avui s’intenta marcar la diferencia amb el tractament de la fotografia original.

Prefereixo treballar amb la tecnologia digital, però sense menysprear el que vaig fer abans d’ella. Veig autors actuals que infravaloren imatges de temps passats, com si perquè ja no estan a la darrera moda ja no tinguin valor. És com si no es valorés el quadre d’un pintor impressionista o una cançó de The Beatles perquè es va fer fa molts anys. 

3-    Ets propens a canviar de marca sovint buscant un suposat millor rendiment tècnic?

Mai. Em sembla una tonteria pensar que seràs millor fotògraf per canviar de marca. Sóc usuari de Canon des de 1980, gairebé des dels meus inicis. I el fet de no canviar no té res a veure amb una fidelitat a la marca, ja que en la vida m’han pagat ni un euro. Podria fer perfectament el que faig amb una Nikon, per exemple. És una qüestió de prioritats i de racionalització de les meves inversions econòmiques. Prefereixo gastar els diners en altres coses, com viatjar i treballar en els meus projectes.

4-    Participes habitualment en concursos si/no.... raonar el perquè

Com a concursant ben poc, en general només a dos d’importants a l’any. I alguns anys ni aquests. Com a jurat força, ja que m’inviten molt a ser-ne.

Des la banda de la organització, el problema amb els concursos és que abans n’hi havien pocs i ara tothom en munta, sovint amb finalitats lucratives o d’aconseguir imatges gratuïtes. S’ha d’anar amb compte amb quins es participa, que no siguin una presa de pèl.

Des de la banda dels fotògrafs, en els darrers anys ha sorgit tota una fornada d’autors especialitzats a participar en tots els concursos possibles, siguin del nivell i país que siguin. Per a alguns guanyar un d’aquests premis és com aconseguir un gran “Like” en una xarxa social. Abans els aficionats anaven de cul per a veure el seu nom en el crèdit d’una fotografia impresa en una revista. Ara aquest interès s’ha traslladat als concursos.

Jo, si em presento a un concurs, és per veure si valoren una determinada imatge que a mi m’agrada, el meu treball personal. No crearia mai fotografies específicament orientades a un concurs o jurat determinat amb la finalitat de guanyar. Hi a persones molt preocupades per això i s’acaba creant un “estil foto concurs” en base a les guanyadores d’altres edicions o certàmens. I quan una persona guanya un concurs amb una foto, aleshores presenta la mateixa o una molt similar a tots els concursos possibles per a intentar repetir guardó.  I els seus seguidors l’imiten i fan el mateix.
5-    Si tinguessis que triar i no tinguessis massa temps, sabries dir-nos quina consideres la teva millor fotografia i perquè?

Pregunta clàssica i difícil (o impossible) de respondre. Jo funciono més per treballs, per reportatges, per projectes, que per imatges individuals. De tota manera, ja que me’n fas dir una, escullo aquesta de l’Agró Goliat en una llacuna del Parc Nacional de Kruger, que va ser guardonada en el concurs European Photographer of the Year 2009 de la GDT. És una fotografia de composició molt meditada, serena, però que enganya. Està feta des d’un mirador d’un lodge, amb un caçador d’animals africans al meu costat donant-me la tabarra parlant sense parar de les seves caceres. Es un retrat ambiental de fauna, amb una composició acurada i minimalista, de color intens i que evoca els gravats japonesos (una de les meves grans aficions), té tot el que busco en una imatge.

6-    Ets professional o et planteges ser-ho i perquè?

Vaig començar a fer fotos com aficionat cap el 1976, vaig vendre les primeres fotografies a finals d’aquella dècada i sóc professional des dels anys 80. Perquè? Perquè era el meu somni, dedicar la vida al que m’agradava. I vaig sacrificar (i encara sacrifico) moltes coses per tal d’aconseguir-ho.

7-    Quina valoració fas de la teva presència a les xarxes socials i quina és la teva preferida per mostrar el teu treball??

Pel professional les xarxes socials són imprescindibles per a que els aficionats et coneguin. No tant per aconseguir clients, ja que les empreses cal anar a buscar-les o et busquen per altres bandes.

On m’agrada més mostrar el meu treball és al bloc (http://blog.alamany.com ), ja que puc combinar imatges amb una de les meves altres aficions: escriure. Estic treballant en una nova web (http://www.alamany.com) basada en galeries dels meus reportatges, no només imatges soles.

Però això no són ben bé xarxes socials. El lloc on m’agradava més posar fotografies era Whytake, on les imatges eren de qualitat, el disseny net i elegant, i la comunitat seriosa i respectuosa. Però dissortadament va tancar. Ara on sóc clarament més actiu és a Facebook, no és que m’entusiasmi, però hi tinc una bona comunitat de seguidors i de gent a la que segueixo. Fa uns mesos vaig entrar a Instagram, un lloc on les imatges son les protagonistes, tot i que la visió no és de elevada qualitat. A veure com va. Ni Google+ ni Twitter em diuen res, la veritat.
8-    Com a fotògraf, quin és el viatge que més t’ha marcat i perquè?

Potser el de gairebé tres mesos a Austràlia, el 1992, que va ser el primer gran i llarg viatge a un destí llunyà. Fins aleshores, per qüestions econòmiques, amb la meva companya Eulàlia Vicens només havíem arribat fins on podíem anar amb cotxe (Però no cregueu que anàvem aprop, ¡havíem arribat a Turquia fins la frontera amb Iran, a la península de Varanger a la Noruega àrtica, o a Abu Simbel al sud d’Egipte!).

El meu viatge més satisfactori ha estat l’illa de Socotra a Iemen. Va ser una arriscada aposta 100% personal d’un destí totalment desconegut aleshores. Però només em va donar que satisfaccions, a més de dos articles a la revista National Geographic.

9-    Ets purista o inclous en els teus treballs retocs i manipulacions digitals per millorar les presentacions més enllà dels ajustaments bàsics?

Venint d’un món com el de la diapositiva, on exactament el que fotografiaves es el que es plasmava en la imatge final, arrastro una filosofia de poc retoc i nul·la manipulació que suposo que alguns consideren purista. Però “purista” és un terme que sembla pejoratiu, com mancat d’evolució. Jo en diria “autèntic”. Advoco per la integritat de la imatge original, tinc un compromís amb la realitat, em bé de gust plasmar el que veig i visc, no una obnubilació onírica d’una vivència que mai he experimentat.

10-Com veus el futur de la fotografia de natura, cap a on anirà en el futur sota el teu criteri?

Ni jo ni ningú ho sap. I si fem una predicció segur que ens equivoquem.

Aprecio clarament una creixent permissivitat en el públic en acceptar imatges cada vegada amb més fortes manipulacions: el primer pla tret d’una foto i el fons d’una altra fins i tot feta en un dia u hora diferent (perquè no estaves al lloc a l’hora adequada); esborrar ocells o branques molestes d’una foto (perquè no has sabut composar adequadament al disparar la foto); estirar les muntanyes per a que semblin més estilitzades (perquè no saps apreciar o captar la seva veritable bellesa)... Aleshores en diuen que és Art.

Un fet que m’amoïna és que es qualifiqui com a “fotografia documental” a les creacions que plasmen més la realitat, i com a “fotografia artística” a la més manipulada . No té res a veure una cosa amb l’altra. Jo en diria “fotografia” a una cosa, i potser “imatge digital” a l’altra, com fan a National Geographic, per exemple. La fotografia, pel fet de ser manipulada no sempre és Art, de vegades és un xurro infumable. I la fotografia de caire més realista no sempre és estrictament documental, també pot ser Art, ho demostra abastament la historia de la fotografia.

La llàstima és que ara les fotografies no manipulades sembla que tenen un menor impacte en el públic i entre els clients, que juguen a segona divisió. M’agradaria que es pogués diferenciar una cosa de l’altra, per a poder valorar-les en justícia.

ORIOL ALAMANY - Imágenes vivas

http://www.alamany.com
http://blog.alamany.com
http://www.facebook.com/oriolalamany.photography
http://www.naturephotoblog.com/author/oriol-alamany
http://instagram.com/oriolalamany/

Moltes gràcies Oriol!!

dissabte, 16 d’abril de 2016

Xarxes socials, necessitat real o induïda??

A finals de novembre de 2015 facebook "m'avisa" que he arribat al límit de capacitat del meu compte personal i que si no faig res aquest es convertirà en "pàgina", al principi em vaig atabalar una mica ja que no m'ho esperava, ni arribar a 5.000 "amics" ni plantejar-me crear una "Fan Page" i l'avís semblava prou seriós... amb una mica de por de que fos cert i també per no perdre tot el que havia acumulat des de 2008, vaig crear "Pere Soler - Photographer" on ja sabia que no seria igual que el meu mur però pensava que tindria més coses positives que negatives, ara no n'estic del tot segur i és un dels motius pel que estic publicant aquesta entrada.
He vist com alguns amics que també la tenen diuen que no tenen prou presència dintre dels seus seguidors i que si volen tenir aquesta presència han de pagar perquè facebook els faci "mes visibles", altres diuen que s'havien creat la pàgina però per falta de visites varen decidir tancar-la i evitar així una pèrdua de temps i recursos.
També he tingut contactes amb empreses que volien fer intercanvi de propaganda o ofertes de col·laboració i em demanaven una pàgina pro amb forces seguidors per fer tractes, sinó res.
Avui fa 4 mesos i mig que la vaig obrir, he acumulat més de 5.000 seguidors amb una "visibilitat" mitja de cada entrada de prop de 5.000 impressions com ho anomena facebook entre les que en destaca una per menys amb 1.232 i una per més amb 28.982. Una de les millors coses que ens aporta el tenir una pàgina dedicada és el complert informe estadístic relatiu a la gent que ens visita, les franges horàries que ho fan i què els interessa més.
I ja que faig aquesta entrada, crec que és imprescindible comparar facebook amb les altres dues xarxes on publico habitualment, la més antiga és Twitter, concretament des del juliol de 2.010
amb 500 seguidors i una incidència ben pobre del abast de les publicacions, una mitja bastant optimista de 150 per entrada, és la xarxa on he experimentat que hi han més "caçadors de seguidors", gent que t'afegeix i si tu no correspons al cap d'un temps t'esborra, en lloc de valorar els continguts o seguir-te pel que publiques, crec que des d'un punt de vista merament fotogràfic és la pitjor amb diferència, en canvi va molt bé per estar al dia de les noticies, tant generals com esportives, la faig servir en substitució dels telenotícies.
I finalment Instagram, a la que em resistia fins fa relativament poc, concretament mig any i on he arribat a 700 seguidors, molt millor que twitter fotogràficament parlant però on trobo a faltar la comunicació i interacció que et permet facebook o potser és perquè és el lloc on m'hi sento més còmode??
Com diu el títol de l'entrada, la necessitat d'estar a les xarxes socials és real o induïda??
Sé que hi hauran partidaris de les dues postures, inclús molta gent és contraria a estar-hi però vull deixar clara la meva postura, jo estic a favor de tenir-hi presència ja que és un gran aparador on podem donar a conèixer la nostra feina i amb la certesa de que arriba a molta gent, propera o llunyana, que d'una altra manera no ens "veuria"... però accepto totes les opinions tan a favor com en contra, tots pensem de manera diferent i tenim uns objectius molt diferents, tots son respectables però també hi podeu dir la vostra...
;-)
Bon cap de setmana!

divendres, 1 d’abril de 2016

Glencoe, la Terra Promesa

Avui només us vull proposar un lloc mític i emblemàtic per visitar a Escòcia, Glencoe, una mena de Terra Promesa pels fotògrafs i que em va captivar des de la primera vegada que ho vaig veure de passada, des de dins el cotxe camí a l'aeroport.
En el viatge del 2015 li vaig poder destinar molt més temps tot i que la climatologia va ser molt adversa, les estones de treva entre ruixat i ruixat podia captar i gaudir de moments com el de la foto d'aquesta entrada
Desitjo que us agradi i que passeu un bon cap de setmana!!
I que guanyi el Barça a ser possible amb bon joc i gols ;-)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...