dijous, 26 març de 2015

Llum celestial

Pensar que hi ha gent que té la immensa sort de poder veure cada dia que el cel està seré un espectacle com aquest, fa que els consideri uns privilegiats. Potser ells no ho valoren o no li donen la importància que li donem nosaltres però jo poques vegades ho he vist així a la meva vida i sempre lluny de casa.
Com no podia ser d'una altra manera, aquesta foto està feta al Parc Nacional de Las Cañadas del Teide, on he vist els millors cels fins ara, per damunt de Islàndia, Kenya, Madagascar, Menorca o les Hèbrides, llocs on tenen fama per la claredat dels seus cels.
Tècnicament la foto no té gaire complicació, vaig utilitzar el Samyang 14mm f/2.8, amb una exposició de 30 segons i amb un ISO de 6.400 i WB manual de 3.700 kv.
El processat tampoc té res especial, sempre en LR, vaig potenciar una mica la claredat i l'enfoc, reforçar les llums altes i sub-exposar una mica els tons mitjos i les ombres per aconseguir un bon contrast entre la foscor i la llum de les estrelles, amb una saturació del 20% per donar una mica de vida i color a la Via Làctia i fer-la una mica més atractiva.

dissabte, 21 març de 2015

Caos mental

He triat aquesta foto d'un bosc de laurisilva on reina el "caos" compositiu per il·lustrar el veritable "Caos mental" que tinc dins el cap, porto dies fen plans per un viatge on m'agradaria combinar l'aventura i la fotografia al 50% i els pensaments se m'en van a milers de kilòmetres de distància de l'un a l'altre, no hi ha terme mig.
Suposo que els que feu normalment aquests tipus de viatge us heu trobat alguna vegada així, en un principi tens molt clar el que vols fer i on vols anar, mires vols, plans, destinacions i quan més o menys ho tens tot decidit, ho parles amb els companys.... ufff, ja l'has "cagat"!!!
Tu ho has mirat amb els teus ulls, coneixements i experiència però si no ho has anat comentant i consensuant, pots arribar a tenir tancat un viatge que quan el presentes "en societat" no va bé a ningú, les dates, l'època, la durada, el pressupost i fins i tot les localitzacions....
Per això la foto d'avui, un lloc idil·lic en una illa tropical però que de la manera que està feta et barra el pas, ho podries interpretar com que els troncs del primer pla guarden el tresor que s'amaga darrera o simplement, que te'l deixen veure però no t'hi deixaran accedir, jutgeu vosaltres mateixos...
Bon cap de setmana!

dissabte, 14 març de 2015

Vent de ponent

Aquest hivern està sent una estació de forts vents, la majoria del nord i en concret, tramuntana, aquesta meteorologia no sol ser favorable per els interessos fotogràfics, portant en la majoria de casos, monotonia i cels blaus.
En canvi el vent de ponent ens assegura en un percentatge molt alt, cels i colors interessants per la fotografia de natura, curiosament, això no es reflecteix de la mateixa manera en la resta de la península, per exemple, en les costes gallegues o asturianes, el ponent sol ser sinònim de pluges i és el vent del sud el que a ells els hi provoca el mateix efecte que ens fa el ponent a nosaltres.
Això fa més certa la dita: "Mai bufa el vent al gust de tothom!!"
Canon 5D Canon 17-40mm ISO 200 17mm  f/10 0,5 seg GND 0,6 Lee
Tot aquest rotllo per mostrar una foto dels Ponts de Canyet, feta en un dels períodes de ponent durant l'hivern, on vaig tenir la sort de gaudir d'un espectacle de colors al cel i de bravura al mar, cíclicament unes quantes onades passaven per sobre els ponts, deixant-me xop a mi i a la càmera com si estigues sota una fina pluja.
Bon cap de setmana!

dissabte, 7 març de 2015

Wake Up!

La majoria de vegades quan anem de viatge tenim unes quantes imatges prefixades a la nostra ment, ja sigui per experiències anteriors, per haver vist moltes fotos per internet o simplement, deixant volar la nostra imaginació.
Geysir és un dels llocs més coneguts de Islàndia, té fàcil accés per la carretera 35, camping, parking, fins i tot un hotel i un camp de golf al costat i s'hi han fet milions de fotos.
No era un objectiu "principal" del viatge ja que hi havia estat abans, de tarda i amb molts visitants, les circumstàncies varen fer que poguéssim fer nit al parking del hotel que hi ha a tants sols uns centenars de metres del lloc.
Si teníem sort (estava plovent), per el matí podríem veure néixer un nou dia amb el sol sortint per darrera la cortina d'aigua. Poso el despertador a les 5:45 i a dormir...
La sort ens va afavorir a mitges, no plovia, el cel estava mig cobert però just per on tenia que sortir el sol hi havia una banda de núvols baixos que possiblement ens taparien el moment estel·lar de al sortida de sol.
Va ser curiós que a aquelles hores i amb el temps que havia fet per la nit hi trobéssim un fotògraf canadenc que havia tingut la mateixa idea i havia dormit dins del turisme en el que viatjava just al nostre costat, vàrem intercanviar unes quantes paraules i quan les llum varen començar a aparèixer és va fer el silenci, l'Strokkur, l'únic actiu, ja que el veritable Geysir està inactiu des de fa anys, cíclicament deixava anar amb potència aquesta aigua bullent fins al cel.
Les nostres càmeres amb modo de disparo en rafega capturaven tota la seqüència, una darrera l'altra, de totes les erupcions fins que el sol va estar prou alt com per fer-nos saber que ja era hora d'esmorzar.
Un dels fruits d'aquestes rafegues és la foto que ve a continuació, muntatge de 4 fotogrames escollits entre els 20 que vaig fer-ne d'una erupció que havia durat 4 segons.
Bon cap de setmana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...