dimecres, 3 de febrer de 2016

La fotografia com a forma de vida

Aquestes darreres setmanes han estat molt intenses a nivell social, la repercussió del Wildlife Photographer of the Year és molt més gran del que m'hagués pensat mai i avui amb tantes les xarxes socials, la repercussió és immediata arreu del mon.
Les portes que s'obren a un aficionat a la Fotografia com jo eren impensables tant sols fa escassament 4 mesos, quan vaig recollir el premi en el Museu d'Història Natural de Londres i això m'ha portat a buscar moments de soledat, a llargues caminades per la muntanya, allunyat de tot i de tots, solament per reflexionar i intentar "fer les coses bé".
Entre altres temes que tenia en el "batut" hi havia aquest bloc, la feina cada cop em té més lligat (no em queixo, hi estic molt bé...), el temps que destino a les xarxes socials i els viatges, m'han portat a una desacceleració de les publicacions, setmanals fins fa poc, i ara molt més espaïdes i potser tot plegat m'ha fet perdre una mica la identitat en els continguts,també hi ha la possibilitat real i alguna oferta per canviar l'idioma d'aquest racó cap a un menys minoritari, descartada pel moment però que està allà, abans m'ho demanava algú de tant en tant... podien passar mesos sense cap comentari en aquest sentit però ara en rebo dia si dia no.
On vull arribar amb tot aquest totxo??
Doncs a manifestar públicament que per mi la Fotografia de Natura és una forma de viure, irrenunciable i que em manté amb el cap a lloc quan tinc moments dolents anímicament (dels que tots en tenim...) i quan necessito desconnectar del dia a dia però s'ha arrelat tant dins de mi que moltes vegades aplico a les coses quotidianes, sense pensar, els mateixos conceptes que aplico a la fotografia fins a un punt que podria afirmar que "observo" la vida com si fos un fotògraf esperant aquella impressionant posta de sol, amb calma però sabent el que vull i el que al final hi han moltes possibilitats de que passi, sense més pretensions ni objectius que gaudir cada instant, cada vivència i nova experiència com si fos la última.
Crec que amb aquesta foto simbolitzo en una imatge tot el que he dit, dos ocells volen lliures i silenciosament damunt un llac escocès abans de la sortida de sol, passant del fred i la fina pluja, només volant lliures i allunyats de tots els problemes, enveges i mal rotllos i aporten el toc de bellesa a un escenari que no la té. 

dissabte, 23 de gener de 2016

Reportatge a TV3 (Versió completa)

Quin millor lloc que aquest per tenir el reportatge complet que TV3 va emetre fa unes setmanes, havia compartit pel facebook el que hi ha a la seva web a la secció de "A la carta" però ara hi han sencers els 30 segons previs on la presentadora fa uns comentaris que no surten a l'altre versió i que crec que son vitals i complementaris al reportatge en si.
I també voldria destacar la bona feina feta tant per la Mariona Comellas (presentadora) com l'Oriol Alayrach (càmera) mostrant a la perfecció el missatges que volíem transmetre al marge de donar la noticia del premi i que son:
- La Fotografia de Natura és molt valorada arreu del Mon però poc a casa nostra.
- L'aposta personal per la Fotografia de Natura amb ajustaments mínims.
- Donar tanta o més importància a la trajectòria i treballs que al premi en si.
- Resumir-ho tot, tancant la notícia amb la referència a aquest meu/vostre "racó dels somnis..."

divendres, 15 de gener de 2016

Lloret 3.0

Avui us proposo una foto de Cala Frares, a Lloret de Mar que té la seva història i que em venia de gust per la llarga temporada sense anar a la Costa Brava a fotografiar, de fet no recordo ni la darrera vegada que hi vaig estar amb aquest propòsit però si de la tarda que vaig fer aquesta foto, concretament el 31-1-2015 o sigui que fa prop de un any...
Aquesta era una de la sèrie que em guardava per presentar a la categoria de Girona Natural al Montphoto però al haver eliminat aquesta categoria ja no té sentit tenir-la a la "nevera"
Curiosament no hi vaig anar en busca de cap tempesta, sinó de un canvi de temps que anunciaven al telenotícies migdia de TV3, de fet ens vàrem trucar amb el Jordi Amela i ràpidament ens vàrem posar d'acord.
Va ser carregar l'equip i sortir cap a Lloret amb la intenció de tenir una bona posta de sol en alguna de les cales de la localitat però a l'alçada de Girona el cel es va cobrir de una immensa capa de mamatus o mamatocúmuls, ufff, recordo com em varen canviar els ànims, no em vaig poder veure la cara però hagués pagat per fer-ho... mamatus amb un primer pla emblemàtic de la costa pensava mentre conduïa al límit del que permeten les normes de circul·lació.
Arribo a Lloret, trobo al Jordi i comença una forta tempesta, si gent, una nova tempesta d'hivern... com la que ens havia "pescat" a Cap Roig el gener de 2014 però no semblava que tingués ganes de parar... esperem una estona i al final para una mica i ens decidim a posar-nos les botes d'aigua, paraigua en mà i cap a Frares, el premi, un bon grapat de fotos com aquesta on els llamps, colors, mala mar i núvols amenaçador n'eren els protagonistes.
Espero que us agradi!

dijous, 31 de desembre de 2015

Tradicions Nadalenques

Porto uns dies una mica allunyat de les xarxes socials, de tant en tant va bé desconnectar i tornar a gaudir de la fotografia i de la natura. Tenia uns dies de festa i ho he aprofitat per apropar-me a Astúries, concretament a la part occidental, per mi el lloc on hi ha la millor costa que he vist mai.
Portaven dies amb vents del sud, fet que va potenciar la perillositat dels focs que alguns brètols havien provocat intencionadament i els feia més difícils d'apagar però que fotogràficament eren una garantia de tenir bons cels. Un fet contradictori com molts dels que ens amaga la natura.
Han estat uns dies intensos, amb tres i quatres sessions diàries però que els podíem gaudir ja que les condicions ens donaven l'empenta necessària per poder-ho aguantar.
Hem descobert llocs nous, llocs increïbles on feia molt de temps que volia estar i aquesta vegada per fi ho he aconseguit, altres ja coneguts, com aquesta foto que comparteixo avui, el Sablón de Bayas però on no havia tingut bones llums en cap de les ja tradicionals escapades a Astúries.
La foto va dedicada als amics José Fernández, el meu referent en fotografia de costa i editor del bloc "Luz Estelar", al David Álvarez, gran coneixedor de la zona, biòleg i ànima del bloc "Naturaleza Cantábrica" i a l'Esteve, editor del bloc "Moments de Llum", amb tots ells he passat grans moments i aquest any també he pogut fer alguna foto curiosa i per fer de les nostres trobades a Novellana una tradició amb solera.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...