divendres, 29 agost de 2014

L'Imperi dels Sentits

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge.
Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales.
Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte...
Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

divendres, 22 agost de 2014

(2009 - 2014) = 200.000

Aquesta propera setmana aquest bloc farà 5 anys i li volia dedicar una entrada a aquest fet.
Han estat cinc anys on poc a poc ha anat creixent en contingut i espero, en qualitat, cinc anys on tots junts hem anat descobrint nous països, m'heu acompanyat a Kenya, Madagascar, Tunísia, Egipte, Noruega, Islàndia, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Les Cíclades, Les Balears, Les Canàries, el país Basc, El país Valencià, Cantàbria, Astúries, Andalusia, Extremadura, Galícia, Burgos, Múrcia, Alacant, sense oblidar Catalunya, amb les seves costes, muntanyes i boires ;-)
Moltes vivències, moltes nits sense dormir, moltes hores en avions i moltes il·lusions i somnis fets realitat.
Abstracció realitzada a Rio Tinto
També ha coincidit amb les 200.000 visites, una xifra de visitants totalment impensable el dia que vaig publicar el primer post i que ha anat creixent progressivament fins el dia d'avui.
Em fa especialment content el fet de que mai ha perdut la seva identitat malgrat els entrebancs, les crítiques i algunes situacions complicades que no venen al cas però que en algun moment m'han fet plantejar si valia la pena continuar.

Tenir a EEUU com a segon país amb més nombre de visites, per sobre de 30.000 seguit de Xina, Ucraïna, França, Alemanya i Rússia, tots amb més de 10.000 visites és també una gran satisfacció i diu molt que la gent valora el teu treball, la teva ètica i la teva sinceritat per damunt de diferències culturals, idiomes, etc...

Durant aquests 5 anys he pogut conèixer a molts de vosaltres, tant el visitants anònims com els que quan us ve bé feu algun comentari, he vist com el meu "estil" (si realment en tinc algun...) ha anat canviant i amb ell les meves fites, inquietuds i manera de fer. Miro enrere i veig un fotògraf nerviós que primava el resultat immediat per sobre de tot i tothom, gairebé em fa gràcia ara però no ho puc amagar ni esborrar, forma part del meu passat, ara em veig diferent, més pausat, no valoro tant les llums espectaculars que tant poc duren i porten de corcoll a molts de nosaltres, aquesta manera diferent de veure les coses no vol dir que siguis millor ni pitjor fotògraf sinó que has canviat, evolucionat o com vulgueu dir-li, el que us puc assegurar és que continuo gaudint de la fotografia com el primer dia i amb les il·lusions d'un nen petit intactes... però diferents i espero que vosaltres i les meves forces em portin a continuar uns altres 5 anys més.
Gràcies a tots per el vostre suport, les vostres visites, comentaris i sobretot, les vostres crítiques, les que veritablement m'han ajudat a "veure" clar el meu camí.

dilluns, 4 agost de 2014

TERUEL PUNTO PHOTO - 2014

Aquest passat cap de setmana s'ha inaugurat TERUEL PUNTO PHOTO 2014, dedicat exclusivament a la fotografia de Natura, ha estat un cap de setmana magnific on he pogut gaudir de xarrades super-interessants, veure extraordinàries exposicions però sobretot gaudir de la exel·lent hospitalitat de la gent de l'organització, encapçalada per l'incansable Ángel Mallen i el Pedro J. Pascual, dos CRACKS, la gent de Terol amb qui he tingut el plaer de tractar i també, com no, amb els amics i companys d'afició que hem coincidit, la majoria, els de "sempre" com el Javier Camacho, el Pedro Javier Pascual, el Uge Fuertes i les seves respectives famílies, i tots els altres companys amb qui solem coincidir en jornades fotogràfiques i festivals de concursos.
Nord de Islàndia, vista aèria Canon 5D Canon 70-200mm 
Destacar una de les exposicions per sobre les altres em seria difícil, a més, per qüestió d'horaris tampoc les he pogut veure totes, però si que he pogut gaudir de la majoria i us en recomano la seva visita i que dediqueu uns moments a la meva, "Magia Efímera", de la que la foto que acompanya l'entrada avui en forma part i que podeu trobar al carrer Yague de Salas compartint sala amb Uge Fuertes i la seva exposició "Desenfocando la Mirada".
En un moment de la visita comentada a la meva expo (Foto del mòbil)
Cal dir que les ponències han estat totes molt interessants i instructives, algunes ja les havia vist anteriorment però va estar molt interessant escoltar a l'Uge quan ens va "descobrir" les seves "idas de olla...", emocionant quan el Javier Camacho va parlar de la part social i humana de les seves expedicions al Himalaia, les tècniques d'alta velocitat del Dimas Serneguet, l'impressionant desplegament de "cacharros fotográficos" del David Santiago, la forma de composar del José B. Ruiz o els consells del Eduardo Blanco.
També les xerrades informals que hi han hagut davant els àpats o mitigant la sed amb alguna cervesa, recordo com en poca estona amb el Javi vàrem donar varies vegades la volta al mon... i el caliu i debat sempre interessant amb la gent de Montphoto i Asafona.

Aprofito per desitjar-vos unes bones vacances a tothom.

divendres, 25 juliol de 2014

Roques Encantades

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida..
Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna.
Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden a acabar d'aclarir i netejar el cel.
És una exposició de 30 segons, f/2.8 ISO 6.400 amb el Samyang 14 f/2.8, aquestes roques ja a la posta m'havien cridat l'atenció i de nit no em varen defraudar, però la foto amb les roques a contrallum no m'acabava d'omplir i vaig començar a jugar amb el flaix, fins que finalment, aplicant-hi un gel càlid i amb una potència mínima vaig aconseguir ressaltar les roques i equilibrar la llum del cel a la coherència general de l'escena que acabava de crear.
Espero que us agradi.
Bon cap de setmana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...