dimarts, 28 octubre de 2014

Astúries, el retorn

Fa pocs dies que he tornat de una petita escapada per les costes occidentals d'Astúries, uns llocs primigenis com pocs tenim a la nostra península. Han estat dies de tranquil·litat, natura, degustació i també de retrobament amb bons amics asturians.
El temps no ha acompanyat gaire i en contrapunt al darrer viatge que hi vaig fer, aquests dies han estat dominats per el vent del sud, provocant temperatures extremes de fins a 29-30 graus algun dia, absència de pluges i algun que altre cel "aprofitable" com el de la foto que acompanya la entrada, que titularia: "Retrobament a l'alba amb Skeleton", a la famosa platja de Portizuelo, prop de Luarca.
Canon 5D + 16-35mm F/4 L IS
Escapada compartida amb l'Esteve Garriga, un parell de sortides i sopar amb el David Álvarez, unes quantes sortides per degustar la natura amb majúscules amb el José Fernández i finalment també s'ens va unir l'Arturo Lasso, així que es podria qualificar de trobada fotogràfica en tota regla.
Vaig aprofitar aquests dies per provar a fons el nou 16-35mm F/4 L IS de Canon i valorar el canvi per el meu inseparable 17-40mm F/4 L i la veritat és que el nou en surt guanyador, sobretot en destacaria la qualitat i nitidesa a les cantonades, la nul·la aberració de coma fotografiant de nit a màxima obertura i la gairebé inexistent aberració cromàtica, deixant en segon terme la facilitat per enfocar en condicions pèssimes de llum o pràcticament a les fosques.
Comparteix el mateix diàmetre de filtre de 77mm i he notat que té menys rosca i això és important a l'hora de muntar el filtres i a favor del vinyeteig.
A continuació us enllaço un parell de retalls al 100%, un de la cantonada inferior esquerra i l'altre del centre dreta perquè pugueu apreciar el detall i la nitidesa que dona.
Toca una reflexió de si val la pena incrementar una mica de pes i pagar casi el doble per tenir aquestes millores que he comentat, potser hi han moltes més però a la pràctica diària son les que més he notat.
També he tingut la oportunitat de provar encara més a fons l'altre novetat de Canon, el 24-70mm F/4 L IS amb funció macro però d'aquest ja us en parlaré en una propera entrada.

diumenge, 12 octubre de 2014

L'altra cara de Montphoto

Que Montphoto és un concurs diferent de la resta molta gent ho sap, especialment els que hi hem estat en alguna de les seves edicions. Aquest any complia la majoria d'edat, 18 anys des de la primera versió fins arribar a l'actual, amb uns fonaments forts i assentats i amb molta projecció de futur, tan nacional com internacional.
El canvi de dates del pont de la Puríssima al primer cap de setmana d'octubre em va provocar cert recel la primera vegada que ho vaig escoltar però tant la qualitat, ponències com participació ha estat de nou un èxit, centenars de persones vingudes d'arreu d'Espanya i algunes estrangeres s'han donat cita en aquest certamen i el seu Festival.
Clicar per veure el vídeo
Ara us deixo amb el reportatge que n'ha fet MiramarTV, un dels millors que he vist mai d'un concurs de fotografia, felicitar al Paco Membrives per la seva encertada intervenció i manifestar el meu orgull per formar part de la que considero la "Família Montphoto"

dilluns, 6 octubre de 2014

Montphoto 2014

Quan tens un cap de setmana tan intens com aquest que està acabant, arribar a casa i "desconnectar" és com un premi, no sabria dir si ha estat com un casament (per lo atabalat) la culminació de un somni (per els premis) o....
El que si puc assegurar és que un any més ha estat una reunió familiar, la família dels amants de la fotografia i la Natura, alguns més parents que altres però en conjunt hi eren tots, els "germans", els "pares", els "tiets", els "cosins" i fins i tot, els "avis", valgui aquest símil per comparar els diferents llaços que m'uneixen a aquesta gran família que és MONTPHOTO, on un any més, destacaria l'ànima i esperit de Paco Membrives i la que ja és la seva substituta, la Mònica Busquets i reste de col·laboradors habituals, alguns treballant duro "a l'ombra".

Han estat tres dies on s'ha parlat, respirat, admirat i viscut la FOTOGRAFIA DE NATURA, amb ponències i audiovisuals on destacaria alguns per sobre els altres, la fotografia personal de Marina Cano, les impressionants muntanyes de Javier Camacho, el recull de fotografies d'arreu del Mon de David Allemand, el curt però trepidant vídeo del Victor Tabernero, la realista i crua exposició de la Britta Jaschinski, els plantejaments de un projecte d'autor de José Benito Ruiz i el vídeo sobre els monos de berberia del Francisco Mingorance que desgraciadament no ha pogut conduir ell mateix.
I com a plat fort del Festival, la entrega de premis del concurs internacional de fotografia MONTPHOTO 2014, on tenia tres fotos finalistes i totes tres han assolit algun o altre premi, "La Gran Migración" ha estat Menció d'Honor a la categoria de MUNDO ANIMAL i Primer Premi en la mateixa categoria dins MONTPHOTO-AEFONA, "Destino Final" Primer Premi en la categoria INSPIRADOS POR LA NATURALEZA i "La Tormenta Perfecta" Primer Premi i Premi de la Votació Popular a la categoria COSTA BRAVA PIRINEO DE GIRONA.

Des d'aquest petit bloc, vull saludar a tots els companys dels que no m'he pogut acomiadar personalment, desitjar un bon viatge als que han vingut de lluny, felicitar a tots els finalistes i premiats i sobretot, a tots els no finalistes i als no preseleccionats que son la veritable flama i suport del concurs i animar-los a participar-hi de nou l'any vinent.

dissabte, 27 setembre de 2014

Rius de Sang

Avui us presento una abstracció típica de Rio Tinto, un lloc on pots passar hores i hores fotografiant detalls i paisatges com no n'hi ha cap més al mon. Condicions extremes per la vida animal i vegetal el fan molt especial.
Llocs com aquest requereixen de varies visites espaiades en el temps, d'aquesta manera t'adones del camí recorregut, segur que en pocs mesos la teva mirada canvia i el que abans veies d'una manera ara ho veus de una altra.
Que vull dir amb això?
Doncs que cada cop que em miro el meu arxiu veig coses que quan estava davant fen la foto no veia i segurament si hi torno, veuré unes altres.
Fen una reflexió en veu alta, us diré que no es pot ser taxatiu, ningú té la veritat absoluta i cal ser flexible tant amb els objectius fotogràfics com amb la vida per evitar en la majoria de les vegades tenir que "menjar-te" les teves paraules.
Els extremismes i els nerviosismes no porten a res, al menys dins la nostra afició, tot al contrari la paciència, la flexibilitat i el saber adaptar-te a les circumstancies solen donar molts bons fruits.

Aprofito per citar-vos a tots el proper cap de setmana al Montphoto-FEST on segur que podreu gaudir de bones xerrades, bona fotografia i bon ambient i si voleu ens podrem saludar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...