dissabte, 24 gener de 2015

Universos a mida

Aquest hivern s'ha posat de moda definitivament els detalls de gel, fa dies que veig la xarxa plena d'aquest tipus de fotos i això que de moment no esta fen fred de veritat, suposo que els continus anuncis en programes del temps també han contribuït a que es popularitzi aquest tipus de fotografia.
Avui des d'aquest bloc vull posar-hi el meu granet de sorra... o tindria que dir de gel? ;-)
F/11 15 seg ISO 200 i trípode
Universos a mida, un detall de unes bombolles atrapades en el gel magnificades amb el Canon 100mm f/2.8 macro i una lent Raynox DCR-250 que he tingut que "rescatar" sota una tona de pols... ja que pel cap baix feia uns 5 anys que no utilitzava.
Espero que us agradi

divendres, 16 gener de 2015

Nostàlgia

Ja portem dos setmanes de 2015, han estat uns dies on ha predominat l'anticicló amb tot el que això comporta, boires, sol, inversió tèrmica, etc... Diuen que dintre de poc arribarà l'hivern de veritat però de moment no ho fa, tots aquests dies amb aquest temps primaveral i sense tocar la càmera em provoquen una profunda nostàlgia de moments intensos, tinc "mono", em falta la meva principal droga, els viatges.
Fa dies que miro llunes, marees, combinacions de vols, distribució de dies de vacances per tal de triar una bona destinació però no aconsegueixo posar-me d'acord amb mi mateix, sempre hi ha un lloc que es repeteix i repeteix... si??
- Ja ho heu endevinat???
- Clar!!
- Islàndia és la paraula màgica...
Llocs com aquest de la foto d'avui, inexplorats i on no hi vaig poder dedicar el temps que m'hagués agradat, precisament per manca de dies i també d'unes condicions físiques adequades que no tenia i que ara he anat recuperant... fan que aquesta destinació torni a ser una de les primeres de la llista i amb una de les xinxetes més grans al damunt ;-)
A veure si tot quadra i per fi al 2015 aconsegueixo acabar el meu "viatge inacabat"...

dissabte, 10 gener de 2015

Isle of Harris

Difícil escollir una illa entre totes les Hèbrides però sens dubte Illa de Harris no deixa indiferent a ningú i més si tens en compte que hi arribes majoritàriament amb ferry des de Skye, un dels suposats paratges primigenis d'Escòcia i que resulta ser un lloc super turístic i amb senyals humanes per tot arreu (tanques, pals elèctrics, carreteres, etc...), només desembarcar a Tarbert, la capital, ja veus per on aniran els trets, carreteres d'un sol carril, trobar un bar, restaurant o bed & breakfast obert és com que et toqui la loteria, sort que ho portàvem tot ben lligat, inclús el menjar...
Lligada a Illa de Lewis per un petit istme es podria dir que formen part de una sola illa, un lloc que era totalment desconegut per nosaltres i va formar part del viatge per la flexibilitat que teníem i per una sèrie de coincidències que van fer que ens quadressin els viatges amb el ferry.
De totes les fotos que vaig fer, he escollit aquesta per la plasticitat i per l'anècdota que vaig viure en aquesta platja i que us explicaré.
La platja té uns quants kilòmetres i molt poc desnivell, en aquells dies estàvem amb les marees vives i amb un coeficient alt, crec que per primera vegada des de que recordo, em vaig confondre amb la plenamar i la baixamar, jo havia fet comptes i al voltants del migdia era marea baixa i amb aquesta idea vaig anar fent, cap a les 11:00 del matí vaig veure que m'havia quedat sol, els companys ni es veien i curiosament veia més aigua a la meva esquena que on estava fotografiant, com encara "faltava" per la baixamar, vaig pensar que a l'anada no havia agafat bé les referencies però en poca estona em vaig adonar que les onades xocaven contra les meves cames... llavors si que vaig ser conscient del que passava... veia que tot un "mar" em separava del lloc on suposadament tenia que anar i em vaig començar a preocupar, desprès d'un parell de peripècies vaig tirar per el dret, amb els pantalons arremangats i per el vell mig del que abans era la platja vaig aconseguir sortir i trepitjar terra ferma, la descàrrega d'adrenalina va ser brutal, crec que encara em dura ;-)

dimarts, 6 gener de 2015

Somnis de joventut

Avui repassant i classificant el meu arxiu fotogràfic he tornat a reviure un dels somnis de joventut que vaig poder tatxar de la llista farà uns 5 anys i que no és un altre que estar davant els imponents baobabs de Madagascar i més concretament a la famosa Allée des Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava.
Tenir-los davant em va tornar a l'infantesa, quan llegia i rellegia el llibre de Antoine de Saint-Exupéry, "El Petit Princep" on vaig veure per primera vegada aquests arbres tan atípics, que sembla que hagin nascut al reves, aquest lloc, Madagascar, també forma part de la meva llista de viatges "inacabats"...
Aprofitant que és el dia dels Reis Mags d'Orient, vull llançar el desig de que cap nen al mon es quedi sense poder fer realitat el seu somni, per alguns serà més material, per altres més  espiritual, el meu era un somni irreal però es va acabar complint, així que no desespereu...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...