dissabte, 18 abril de 2015

La càmera: Com més cara millor??

Molts de vosaltres sabeu de la relativa importància que li dono a la càmera i els que heu compartit alguna sortida amb mi encara ho tindreu més clar...
Deixant apart algunes bromes habituals sobre Canon-Nikon, imprescindibles entre alguns companys de sortides, sempre he defensat que la foto la fa el fotògraf no la càmera i amb les fotos que poso avui intentaré que aquesta afirmació quedi reflectida a les imatges.
He triat dos fotos dels Alps, del mateix lloc però amb horaris diferents, la primera és una semi-panoràmica feta amb al 5D MKIII, per la tarda, just abans de la posta, la figura humana soc jo i el que va prémer el disparador, l'Esteve, evidentment cap comandament a distància hagués arribat, feta amb trípode i amb un filtre degradat neutre de 0,6 per compensar les altes llums del cel amb les ombres de la part de l'estany.
La segona, feta al mateix lloc però just desprès de sortir el sol, amb una compacta, la Canon Powershot S100, 6,5 vegades més barata que la primera, a pols, sense filtres i amb una qualitat decent. He triat aquesta foto amb forts contrastos de llum per la comparativa, doncs una foto amb bona llum i al pic del sol la fa fins i tot un mòbil i una foto amb poca llum o nocturna és on la reflex agafa una avantatge insalvable.
Evidentment aquesta comparativa és extrema i els resultats son "parells" podríem dir que la meva intenció al fer aquesta entrada és aigualir una mica les teories d'alguns aficionats de que "com més cara millor"... quan amb qualsevol de les reflex actuals es poden treure resultats molt bons, sigui FF o APS-C, aquest no és cap factor determinant per un bon resultat final.

dissabte, 11 abril de 2015

Altres mons

La platja de Campiecho a la part occidental d'Astúries és un lloc que no et deixa indiferent, té una força natural impressionant i no hi ha cap rastre humà, jo el vaig descobrir al 2011 gràcies al José Fernández que m'hi va acompanyar i encara que actualment està molt fotografiat, cada cop que hi he anat m'ha mostrat una cara diferent, les primeres vegades varen estar sempre sota una fina pluja o amb molts núvols, sense gaire color, es podria dir que no hi he tingut sort però també soc molt conscient que mai tindré les mateixes oportunitats que la gent que viu als voltants.
Tot i això la darrera vegada que ho vaig visitar, vaig tenir uns instants de "bona llum", el sol a punt d'amagar-se va il·luminar per uns instants la gran roca característica i va donar un breu contrast de llum i color fruit del qual va sortir aquesta imatge, tants sols en tinc tres amb la roca il·luminada del total de la sessió. Pocs instants desprès tota aquesta àrea estava a l'ombra, el sol s'amagava darrera uns núvols baixos i gruixuts per no tornar a sortir més.
Bon cap de setmana!

dilluns, 6 abril de 2015

Je suis Kenyan

Fart de veure com és tractada aquesta massacre per part de la majoria dels anomenats "Països Civilitzats", he volgut retre el meu petit homenatge a totes i cadascuna de les 148 víctimes d'aquest acte vandàlic.
Sense falses hipocresies i amb coneixement de causa, no entenc com el "nostre" Mon deixa de banda els països més pobres i només es mira el melic... davant barbàries i actes com el que ha passat a Kenya.
Aquesta matança m'ha recordat quan vaig estar a Kenya, al 2009, sortíem d'Amboseli per anar cap a les terres altes destinació: Llac Nakuru, ens va aturar un guia que venia en direcció contraria, va parlar en suahili amb el nostre chofer i vàrem fer mitja volta, variant el camí per anar al mateix lloc però fen uns 300 kms de més per una ruta no prevista. Llavors no vàrem entendre res però al cap d'uns dies vàrem saber que en un dels poblats per on teníem que haver passat s'havia produït un saqueig per robar-lis el bestiar i s'havia saldat amb 28 morts, tots pastors nòmades, dones i mainada... per ells la vida havia valgut igual que un parell de bous o quatre cabres.
També m'ha recordat una de les precàries escoles que vàrem visitar, els vàrem portar llibretes, bolígrafs, llapis de colors, etc... Ens ho varen agrair cantant algunes cançons, eren feliços, no tenien res tampoc coneixien res més...
Aquestes dues fotos anteriors formen part d'una petita sessió fotogràfica que vaig poder fer-hi, amb poca llum i on tots volien sortir-hi, vaig tenir que parar per evitar l'enrenou...
Qui sap?? Potser algun d'aquests infants del 2009 estaven entre les víctimes del 2015...
Ells no tenien cap culpa, no coneixen gran part del que passa fora del país i molt menys entenen de política o terrorisme, tampoc han pogut triar, han nascut on han nascut, amb tot el que comporta, sinó digueu si aquest nadó que vaig fotografiar a un poblat de Massai Mara anava així "per sortir a la foto" o és el viu reflex de la misèria...
Contrasta i molt amb aquest altre nen fotografiat a la sortida d'un col·legi de pagament a la part "rica" de Nairobi tot i que segons el meu parer, la seva mirada no amaga la tristor del seu destí.
Sembla que es pregunti ja: perquè?
#JeSuisKenyan
#Kenyaattacks

divendres, 3 abril de 2015

Salt de l'Olla

No acostumo a fer entrades "expres" al bloc però avui faré una excepció ja que la sortida d'aquest matí s'ho val i amb un company com en Ramon Roura, conegut pel seu blog: "Gorgues de la Garroxta".
Ja feia dies que buscàvem data per anar al Salt de l'Olla i els que hi ha una mica més avall, degut a que amb les pluges de fa uns dies les rieres anaven carregades d'aigua i era un bon moment per aprofitar-ho.
També perquè darrerament em dedico més a caminar que a fer fotos i amb aquesta activitat he descobert racons molt aprop de casa amb una bellesa que no té res a envejar a altres indrets més famosos i llunyans i que m'han fet venir ganes de buscar-lis el seu "punt artístic"
Hem sortit de fosc i just aparcar el nou diu ens ha donat la benvinguda amb un cel ple de color, en canvi no havia ni rastre de la tan esperada boira...
Panoràmica feta amb el mòbil de la sortida de sol
Enfilem el camí ral a bon ritme i us tinc que dir que me n'he vist una per seguir al Ramon, es nota que això de cercar gorgues li ha donat un punt de forma envejable.
Canon 5D Canon 16-35mm a 16mm f/11 1,6 seg ISO 50 trípode i polaritzador
Amb prop de 45 minuts hem arribat al Salt de l'Olla, el cabdal ja havia disminuït una mica comparat amb dies enrere però igualment presentava una bona estampa, hem fet fotos a tort i a dret fins que ens hem donat per satisfets i hem anat baixant, aturant-nos a cada salt o a cada lloc on se li veien possibilitats... Com la següent foto, que correspon al Salt de l'Olla Petita.
Canon 5D Canon 16-35mm a 16mm f/8 1/5 seg ISO 50 trípode i polaritzador
Arribem al parking on al matí havíem deixat el cotxe, sol... i ens hem emportat una bona sorpresa, no hi cabia ni una agulla, l'efecte "Setmana Santa" en la seva màxima expressió, com poca estona desprès hem tornat a patir, havia cua des de la sortida dels túnels de la C37 fins Olot... amb els cotxes aturats la majoria de temps, sort que hem pogut girar cua i agafar la "parcel·laria" on pràcticament no havia ningú.
Bones Festes!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...