dilluns, 11 de juliol de 2016

Laberint

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada.
Perquè?
Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig.
Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per assolir somnis, una màquina que converteix en realitat fites i experiències impensables i que gràcies a la fotografia he aconseguit.
I tot això sense parlar ni un sol moment de canon-nikon, de si onlyraw o hiper-processats etc, tant important és "el que queda" que "com s'hi arriba" i m'agradaria que servis de reflexió per tots, sobretot en aquests moments que tothom ho sap tot i que tot el millor és el que ell fa, menystenint moltes vegades als demés.
Per això he trobat adient acompanyar el text amb aquesta foto aèria d'unes salines que hi ha prop de la Badia de Cadis, ja que em recorda a un laberint, semblant al que estic completant durant tots aquests anys que em dedico més seriosament a la fotografia i que no sé si trobaré mai la sortida o que m'hi esperarà al final però si que em permet gaudir de cada nova descoberta. 

dijous, 30 de juny de 2016

Entrevistes: Jordi Busqué

El fotògraf protagonista de la entrevista d'avui apart de ser astrofísic de professió, premiat per partida doble en el Wildlife Photographer of the Year i estar en nòmina de National Geographic USA, ha estat un dels que m'ha marcat dins la meva trajectòria/evolució fotogràfica, sobretot en l'apartat de fotografia nocturna i més concretament en els "paisatges astronòmics" tal com ja vaig comentar en aquesta entrada del 20-6-2010, "Paisatge Astronòmic", poc desprès de conèixer al Jordi i de la que en destacaria una frase: "ara veig totes les fotografies anteriors que havia fet i les esborraria de cop"
1- Defineix-te com a fotògraf de natura, principals virtuts / defectes 

Tot i que vaig començar fent fotos d'ocells actualment la meva relació amb la fotografia de natura és a través del paisatge. Dins d'aquesta modalitat destaquen els paisatges astronòmics, ja que aquesta ciència es una de les meves grans passions (soc astrofísic). Una virtut meva crec que és la perseverança. Això fa que quan tinc una foto al cap sigui capaç de tornar molts cops fins que les condicions siguin les ideals. I un defecte que tinc és que quan m'obsessiono amb una foto tinc tendència a concentrar-me en ella i no veure una altra que tinc al costat. Però miro de solucionar-ho conscientment, intentant posar-me en mode visió global.

2- Creus que la fotografia de natura actual es millor o pitjor que la de la època analògica?? 

En algunes coses és millor i en altres pitjor: És millor en quant al que fan els millors fotògrafs. També pq la tècnica ha millorat moltíssim i es pot arribar més lluny. Als anys 90 per fer una via làctia sobre una muntanya havia de fer uns tinglados impressionants. Ara només és qüestió de pujar l'ISO i llestos. És pitjor en que noto una falta d'originalitat tremenda. Hi ha molts fotògrafs que intenten imitar una fórmula considerada d'èxit. Es copien localitzacions enlloc d'anar a buscar-ne de noves i diferents. Abans es tractava sobretot de transmetre una experiència a la natura i ara sovint sembla que es tracta d'aconseguir seguidors, molts m'agrada, guanyar premis i ser popular.
3- Ets propens a canviar de marca sovint buscant un suposat millor rendiment tècnic? 

No. La batalla de marques és una carrera d'armaments en que quan una s'avança en un aspecte baixa la motivació de la recerca i l'altra l'atrapa perquè s'ha posat les piles per no perdre mercat. A més, només per una minoria de fotos tècnicament difícils, on fa falta usar ISO molt elevats (per exemple en el paisatge astronòmic) o tenir sistemes d'enfoc molt ràpids (per exemple en la fotografia d'ocells en vol) gairebé totes les càmeres son prou bones.

4- Participes habitualment en concursos si/no.... raonar el perquè 

Hi participo bastant poc. Tinc la sensació que molts concursos son un negoci per aconseguir fotos lliures de drets o bé enriquir-se a costa dels drets de participació. Alguns anys participo al World Press Photo o al WPOY i poca cosa més.

5- Si tinguessis que triar i no tinguessis massa temps, sabries dir- nos quina consideres la teva millor fotografia i perquè? 

No tinc una favorita clara. De natura potser seria la del Fitz Roy amb el núvol il·luminat per la Lluna perquè és un moment gairebé irrepetible i era el primer viatge llarg que vaig fer. Va ser premiada al WPOY i va acabar de doble pàgina a la revista National Greographic d'EEUU i algunes edicions d'altres països. D'altres temes suposo que seria alguna dels Mennonites de Bolívia, un tema molt delicat de fotografiar i en el qual hi he dedicat molt de temps. És gràcies a aquest tema que finalment vaig poder entrar al National Geographic.
6- Ets professional o et planteges ser-ho i perquè? 

Sí, fa deu anys vaig marxar a sudamèrica sense bitllet de tornada i segueixo passant-hi la major part de l'any. Però si hagués de viure a Europa i tenir una hipoteca, un cotxe, etc. em sembla que m'hauria de buscar una altra feina. La fotografia està molt poc valorada desgraciadament i part de la culpa és dels fotògrafs que accepten preus irrisoris o directament regalen la seva feina.

7- Quina valoració fas de la teva presència a les xarxes socials i quina és la teva preferida per mostrar el teu treball?? 

Em va costar bastant temps d'entrar-hi (potser perquè soc introvertit), però finalment ho vaig fer. Tinc Facebook i Twitter i sovint hi poso alguna cosa, però sobretot ho faig servir més per enterar-me de coses (per això van bé les xarxes). També tinc Instagram però com que soc un dels últims humans sense telèfon no hi entro gaire sovint.

8- Com a fotògraf, quin és el viatge que més t’ha marcat i perquè? 

Potser el primer gran viatge que vaig fer. Va ser el 2006 i vaig viatjar per Argentina, Xile i Bolívia durant més de set mesos. Vaig trobar coses molt interessants algunes de les quals s'han convertit en projectes a llarg termini.
9- Ets purista o inclous en els teus treballs retocs i manipulacions digitals per millorar les presentacions més enllà dels ajustaments bàsics? 

Soc purista en el sentit que dius perquè vull que les meves fotografies tinguin valor documental o fotoperiodistic. Però no tinc res en contra de qui vulgui fer servir programes de manipulació sempre que ho digui clarament i no se n'amagi. Sinó és com escriure un article dient que has fet el cim del K2 sense oxigen i no especificar que un helicòpter et va deixar a 100 metres del cim.

10- Com veus el futur de la fotografia de natura, cap a on anirà en el futur sota el teu criteri?? 

Doncs dependrà de la personalitat que tingui el col·lectiu. Si fem el que realment volem sense importar-nos el reconeixement que obtenim el futur oferirà molta creativitat i originalitat. Però si al contrari ens dediquem a buscar aplaudiments a les xarxes el futur seran tres o quatre fotos espectaculars repetides fins a la sacietat. Totes les persones tenen la seva pròpia visió i no seria gaire intel·ligent deixar perdre aquesta diversitat. Animo a que tothom faci el que li doni la gana!

www.jordibusque.com 
https://www.facebook.com/jordibusquephotography/ 
https://twitter.com/jordibusque 
https://www.instagram.com/jordibusque/

Moltes gràcies Jordi!!

diumenge, 19 de juny de 2016

Història d'una fotografia: L'arbre estel·lar

En aquest món tan efímer de les xarxes socials tot va tant ràpid que a la que et pares per fer un breu descans t'adones que quan reprens la marxa tot ha avançat tant que sembla impossible d'atrapar. Amb aquesta idea fa dos mesos vaig inaugurar la secció d'entrevistes i avui dono vida a "Història d'una fotografia", una nova secció on intentaré explicar tot el camí fins arribar a la imatge final ja que cada cop és més habitual "consumir" fotografies sense perdre-hi més que uns pocs segons, desvirtuant tot el treball i planificació que hi ha al darrera i sobretot amb l'intenció que quedi recollit en aquest petit bloc, de fàcil accés i on seguirà durant molt de temps, al contrari del que passa amb xarxes com instagram, facebook, etc on només val el moment, l'impacte, els likes, i on desprès de poques hores ja està engolit per la pròpia activitat del mitjà.
La foto triada és "L'arbre estel·lar", una silueta d'un pi mort per un llamp amb el Gra de Fajol al fons i la Via Làctia en posició vertical, meditada i consensuada amb el Jordi Amela i amb la Laia, la meva filla, que al final també s'hi va afegir.
Quan tens tant clar el que vols, el primer que has de fer és triar el dia, millor dit, la nit perfecte per fer-ho, amb lluna nova, cel seré i amb no massa fred ja que estarem a 2.300 metres al mig del Pirineu.
Per això actualment tenim un bon grapat d'apps pel mòbil que ens faciliten la feina, només cal anar-hi uns quants dies abans i fer una simulació virtual de la nit escollida per saber si quadra amb el que volem. En la següent captura teniu l'exemple, una simulació feta a mig matí un parell de setmanes abans i triant la primera lluna nova.
Està clar que amb el que no comptàvem quan vàrem sortir de Camprodon era que en aparcar a dalt seriem rebuts per una forta tempesta. "Cachis!! tant planificar i l'hem cagat!!" s'em va escapar...
Però de vegades el destí et té preparades sorpreses impensables ja que mentre decidíem si tornàvem a casa o esperàvem, el fort vent va començar a aclarir el cel, sense perdre el temps, agafem motxilla, tres peus i roba d'abric i cap a dalt que potser tindríem sort.
Arribem a la localització marcada i tot moll, amb un vent moderat però amb un cel espectacular, ni un sol rastre de núvol, havien tantes estrelles que fins i tot feien mal als ulls i creia que no seria necessari el frontal però si ho va ser perquè l'arbre estava penjat i la roca on volíem fixar els trípodes era molt petita per encabir-nos a tots.
Fent uns quants exercicis de contorsionisme, probes d'enfoc amb el laser i acabant d'esperar que la Via Làctia es poses en vertical, vàrem aconseguir tenir uns enquadraments decents per tots i amb postures més o menys còmodes vàrem poder dur a terme una sessió que poca estona abans (a l'aparcament) s'intuïa impossible de fer.
No sé si la foto final us sembla interessant però us puc assegurar que vaig gaudir i patir per fer-la i potser amb aquestes quatre ratlles li dono una mica més de contingut, ja direu que us sembla i si val la pena continuar amb aquestes entrades...
Ahh! M'oblidava... desprès d'unes dos hores es va començar a tapar i... si! abans d'arribar al cotxe ja estava plovent de nou...
;-)

dijous, 16 de juny de 2016

Entrevistes: Pedro Javier Pascual

El protagonista de la entrevista d'avui no és altre que el fotògraf de Terol Pedro Javier Pascual amb un estil propi en el que destaca la creativitat i la passió per la Natura, s'ha fet un lloc entre els grans referents europeus en la fotografia macro, tant de vegetals com d'invertebrats, acumulant una bona llista de premis en els principals concursos nacionals i internacionals amb un aspecte personal que li dona un plus afegit i és que la majoria de les fotografies les fa molt aprop de casa seva.
1- Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos

Soy un apasionado de la fotografía y mi escenario de trabajo es la naturaleza en general y particularmente el mundo de lo más pequeño.
En la fotografía me gusta la expresión artística y no busco documentar la realidad sino plasmar mi interpretación más creativa del escenario que fotografío.
Creo que mi principal virtud es tener imágenes en la cabeza y por pura cabezonería llevarlas a cabo.
Otra de mis virtudes es el cuidado y respeto que tengo siempre que trabajo en la naturaleza procuro siempre plasmar las imágenes en el campo y con animales en total libertad.
Defectos tengo muchísimos pero uno muy común es la pereza que tengo en determinados momentos.
Otro es la falta de tiempo para la realización de proyectos que implican estar tiempo fuera de casa.

2- ¿Crees que la fotografía de Naturaleza actual es mejor o peor que la de la época analógica?

Creo que sinceramente es mejor y todo es mucho más fácil.
La tecnología avanza muy rápido y tienes que estar al día de los avances, creo que es algo bueno.
Por otro lado esto implica que hay muchos más fotógrafos que con poco tiempo y dinero pueden conseguir resultados más que aceptables.
Yo vengo de la fotografía analógica y cuando realizaba trabajos no tenia los medios de difusión que tenemos ahora y tu trabajo lo veía poca gente. Ahora esta todo más globalizado y es relativamente sencillo que tu trabajo lo puedan ver miles de personas.
Como en todos los avances también hay cosas negativas como la manipulación digital o la invasión de miles y miles de imágenes dejando poco margen para ser originales.
3- ¿Eres propenso a cambiar a menudo de marca buscando un supuesto mayor rendimiento técnico?

No. Siempre he trabajado con Nikon y me gusta.
Sinceramente creo que en el resultado final de una imagen el equipo si es aceptable influye poco.

4- ¿Participas habitualmente en concursos? si/no.... razona el porqué 

Si me gusta y sobre todo me gusta ver las fotos ganadoras siempre hay imágenes que me sorprenden gratamente y te hacen pensar.
Hay que tener presente que en un concurso participan cientos de fotógrafos con sus mejores trabajos y el resultado final suele ser interesante. Aunque ahi entra el criterio del jurado y ese criterio en determinados momentos no puede coincidir con el mío.

5- Si tuvieras que escoger y no tuvieras demasiado tiempo, ¿sabrías decirnos cuál consideras tu mejor fotografía y porqué?

Es una pregunta difícil jeje... con los años te vas dando cuenta de las fotos que te van marcando y te siguen gustando.
Si tuviera que apostar por una sería “El juego de las mariposas” es la primera fotografía de una serie de imágenes de mariposas con fondos blancos que sigo realizando y con resultados que personalmente me gustan mucho y que han recibido algunos premios en concursos importantes.
6- ¿Eres profesional o te planteas serlo y porqué?

Tengo mi actividad como fotógrafo y realizo trabajos y talleres puntualmente pero sinceramente vivir de la fotografía de naturaleza está muy complicado.
Creo que para vivir de esta actividad hay muchos trabajos que realizar que no van con mi forma de ser y tocar todas las disciplinas fotográficas y es algo que por el momento ni me lo planteo.

7- ¿Qué valoración haces de tu presencia en las redes sociales y cuál es tu preferida para mostrar tu trabajo??

Creo que las redes sociales son un escaparate en el que mostrar tu trabajo y en la mayoría de ocasiones funcionan muy bien. También sirven de gran ayuda para contactar con otros fotógrafos y estar al día de muchos trabajos fotográficos.
Aunque siempre voy falto de tiempo y no me muestro lo que me gustaría es algo que tengo en el futuro pendiente.
Una de las páginas en las que más participo es Facebook ya que tiene una gran actividad y es muy intuitiva y fácil de usar.

8- ¿Como fotógrafo, cuál es el viaje que más te ha marcado y porqué?

No soy muy viajero y aunque me gusta mucho viajar por motivos familiares, económicos y de tiempo no viajo todo lo que me gustaría. Por eso casi toda mi actividad fotográfica se desarrolla cerca de donde vivo.
Un viaje que sin dudarlo me marco fue cuando estuve unos días en Islandia, su paisaje, climatología y su luz cambiante me dejaron muy satisfecho. Luego el poder ver auroras fue la guinda a un lugar de ensueño.

9- ¿Eres purista o incluyes en tus trabajos retoques y manipulaciones digitales para mejorar las presentaciones más allá de los ajustes básicos?

En este sentido me considero un purista. Siempre procuro que mis imágenes estén terminadas en el campo, prefiero estar entretenido en la naturaleza que delante del ordenador.
El trabajo informático me aburre muchísimo y no tengo paciencia para la edición digital.
Pero también tengo que decir que toda imagen tiene unos ajustes básicos con el editor Capture NX
10- ¿Cómo ves el futuro de la fotografía de naturaleza, hacia donde irá bajo tu criterio?

Creo que llevamos unos años que esta disciplina fotográfica cada vez más se está poniendo de moda con empresas que te facilitan las cosas para conseguir resultados en poco tiempo espectaculares. Ya sean empresas de viajes para ir a un determinado lugar o empresas en donde la fauna es la protagonista y vas a poder fotografiar la especie que te guste.
Y el futuro creo que va por ahí todo va ser mucho más fácil y nos lo van a poner mucho más fácil.
La tecnología también va por ese camino creo que en unos años ya no hará falta trabajar con filtros y las cámaras pesaran la mitad.
Por eso creo que hoy en día en lo que más tenemos que trabajar es en buscar una forma de ver e interpretar la naturaleza diferente y con una visión personal.


Muchas gracias Pedro!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...