dimarts, 9 d’agost de 2016

La culpa és del... cha cha cha

Un títol original i que no té res a veure amb la fotografia per encapçalar aquesta entrada d'avui, no sabia com la podia titular i m'ha sembla una bona idea recórrer a aquesta cita.
El perquè de tot és senzill, en les darreres dues setmanes al menys 5 companys/es de feina m'han preguntat per "una bona càmera" per començar en aquest mon...
Suposo que la resposta ja la sabeu i podria ser en tots els casos la mateixa... "qualsevol càmera és bona per començar", NO és el més important i si et gastes molts diners en un equip sense saber si realment t'agradarà la fotografia o si li podràs treure el suc, has pres una decisió equivocada i de la que segurament t'en penediràs en el futur.
La primera frase que em surt de la boca és:
- "Jo no soc cap expert en càmeres", en els darrers 8 anys només n'he tingut dues, bé una encara la tinc i ja té més de 4 anys...
Una de les altres preguntes freqüents sol ser: quina marca de filtres utilitzes??
- També és fàcil imaginar la resposta pels que em coneixen... "com em pots preguntar per filtres si no saps mesurar la llum??"
I a partir d'aquí ja entra en la conversa "internet" i una de les coses que crec que son negatives pels neòfits... "és que fulano de tal... diu que la marca "XXX" és una canya i les fotos es fan soles!!" o "veig que el fotògraf xxxxx sempre posa a la firma que utilitza els càmera tal, objectiu tal, trípode tal i filtres qual..." i aquí la resposta sempre és la mateixa, aquesta gent cobra per posar-ho, alguns son realment honestos i creuen en el producte apart de cobrar la seva quota però altres... bé per necessitat, ganes de promoció o simplement perquè ho han vist fer... també ho fan.
Normalment la conversa acaba amb el meu interlocutor mirant-me amb una cara de com si hagués vist un marcià... i segur que pensant: "que coi diu aquest??" o "si si, tu ves dient però tens una FF..."
Resumint, només volia dir uns quants tòpics...
- Les fotografies no les fan els equips, per cars que siguin.
- Totes les marques tenen suficient qualitat a igualtat de gama, no podem dir que una és més bona que l'altre ja que totes tenen alguna característica superior a les de la competència, només hem de saber el que volem.
- Millor gastar-se alguns diners en aprendre a mesurar la llum que tenir una Canon 1D-X o una Nikon D5, ja que tinc algun conegut que té alguna d'aquestes grans càmeres i no entén com "funciona" la llum... ignoran el principi més bàsic de tots: "la fotografia és llum" o "sense llum no hi ha fotografia"
- Arribar fàcil sol portar associat "caure fàcil"... ningú regala res, si vols quelcom de veritat o et marques una fita, LLUITA, sigues tu mateix i busca el teu camí, oblidat dels demés.
Sembla obvi tot el que he dit però de vegades no ho és tant i llegir-ho t'ho recorda i potser et fa tornar a la realitat... o potser tot el que he dit només és fruit de que necessito vacances ja... ;-)
Per això puc afirmar que "la culpa és del cha cha cha..."
Bones vacances!!

dilluns, 25 de juliol de 2016

Història d'una fotografia: La Iglesiona del cabo Vídio

Segona entrada d'aquesta serie, aquest cop dedicada a un lloc increïble i desconegut per molta gent, inclús de la pròpia zona, es tracta de "La Iglesiona del Cabo Vídio"
Tot va començar ja fa uns anys quan vaig escoltar al meu amic David Álvarez de "Naturaleza Cantábrica" que la mencionava, fins llavors no en sabia res, no havia vist fotos i el meu cap es va imaginar l'indret...
Al 2014 ja hi va haver un intent que va resultar frustrat pel fort onatge i és que per poder-hi accedir s'han de donar una serie de condicions meteorològiques que en garanteixin la visita "segura" ja que és un lloc on t'hi pots "quedar" fàcilment si no tens un mínim de precaucions.
Finalment aquestes passades festes nadalenques i en una breu escapada a les costes occidentals asturianes hi vàrem poder accedir.
Portava temps mirant les taules de marees buscant-ne una de baixa que coincidís amb un coeficient alt i amb hores centrals del dia per garantir una visita "segura" a l'indret, va ser trucar al David i muntar la sortida, ell que ja hi havia baixat ens faria de guia però no va confirmar-ho fins fer les comprovacions de rigor, marea, direcció i força del vent i que estigués en una finestra horària que tingués bona llum solar.
En aquest gràfic del dia triat es pot veure que la marea baixa coincideix amb el migdia, el coeficient és bastant alt (molta oscil·lació entre la alta i la baixa), així doncs tot feia presagiar que aquesta part la teníem controlada.
El descens no és gaire difícil, però cal anar en compte en dos punts, al començament de la baixada, perquè hi ha moltes pedretes que fan que sigui fàcil anar rodolant i quan gairebé estàs abaix perquè s'ha de salvar un desnivell per una paret que fa uns 4 metres d'alçada i on amb molta sort hi vàrem trobar una corda, crec que sense ella i amb tot l'equip que portàvem no haguéssim tingut èxit en la nostra missió.
Un cop salvada aquesta dificultat, vàrem poder accedir per una de les tres boques, la única accessible des de terra i no sense mullar-nos els peus ja que encara que la marea era molt baixa, a la entrada hi ha una bona fondària que fa que no quedi seca mai, recomanable anar-hi amb botes altres o vadejador.
Fem un petit tram de túnel i accedim a la cova, la majestuositat del lloc ens deixa a tots bocabadats, és més increïble del que em pensava, sobretot la cúpula circular que hi ha al sostre, sembla feta per l'home i és del tot natural, les parets recobertes de roques amb vetes de colors, semblant a les de la Platja del Silencio i el més increïble de tot és que estàs sota el far del Cabo Vídio en una cova de uns 40 metres d'alçada...
Hi vàrem poder estar una bona estona fins que la prudència ens va fer agafar el camí de tornada, amb la única dificultat del lloc on havia la corda, tot i que a mi em va semblar més fàcil pujar que baixar, hi vàrem perdre una bona estona per pujar nosaltres i l'equip.
Resumint, un lloc únic, de difícil accés i on si volem anar-hi cal tenir molt de respecte per la natura ja que qualsevol llicència gratuïta que ens preguem ens pot portar a posar en risc la nostra vida per els següents motius:
- Amb marea mitja alta la entrada queda tancada pel accés des de terra.
- Si hi ha la mar picada és pràcticament impossible poder-hi accedir
- Si ens hi agafa la pujada dins, crec que seria difícil sortir-ne sa i estalvi.
- Si no hi ha cap corda per fer el darrer tram de baixada i no ets un "escalador" potser millor portar una corda pròpia.
i el millor consell, si podeu, aneu-hi acompanyats d'algú de la zona ;-)

dilluns, 11 de juliol de 2016

Laberint

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada.
Perquè?
Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig.
Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per assolir somnis, una màquina que converteix en realitat fites i experiències impensables i que gràcies a la fotografia he aconseguit.
I tot això sense parlar ni un sol moment de canon-nikon, de si onlyraw o hiper-processats etc, tant important és "el que queda" que "com s'hi arriba" i m'agradaria que servis de reflexió per tots, sobretot en aquests moments que tothom ho sap tot i que tot el millor és el que ell fa, menystenint moltes vegades als demés.
Per això he trobat adient acompanyar el text amb aquesta foto aèria d'unes salines que hi ha prop de la Badia de Cadis, ja que em recorda a un laberint, semblant al que estic completant durant tots aquests anys que em dedico més seriosament a la fotografia i que no sé si trobaré mai la sortida o que m'hi esperarà al final però si que em permet gaudir de cada nova descoberta. 

dijous, 30 de juny de 2016

Entrevistes: Jordi Busqué

El fotògraf protagonista de la entrevista d'avui apart de ser astrofísic de professió, premiat per partida doble en el Wildlife Photographer of the Year i estar en nòmina de National Geographic USA, ha estat un dels que m'ha marcat dins la meva trajectòria/evolució fotogràfica, sobretot en l'apartat de fotografia nocturna i més concretament en els "paisatges astronòmics" tal com ja vaig comentar en aquesta entrada del 20-6-2010, "Paisatge Astronòmic", poc desprès de conèixer al Jordi i de la que en destacaria una frase: "ara veig totes les fotografies anteriors que havia fet i les esborraria de cop"
1- Defineix-te com a fotògraf de natura, principals virtuts / defectes 

Tot i que vaig començar fent fotos d'ocells actualment la meva relació amb la fotografia de natura és a través del paisatge. Dins d'aquesta modalitat destaquen els paisatges astronòmics, ja que aquesta ciència es una de les meves grans passions (soc astrofísic). Una virtut meva crec que és la perseverança. Això fa que quan tinc una foto al cap sigui capaç de tornar molts cops fins que les condicions siguin les ideals. I un defecte que tinc és que quan m'obsessiono amb una foto tinc tendència a concentrar-me en ella i no veure una altra que tinc al costat. Però miro de solucionar-ho conscientment, intentant posar-me en mode visió global.

2- Creus que la fotografia de natura actual es millor o pitjor que la de la època analògica?? 

En algunes coses és millor i en altres pitjor: És millor en quant al que fan els millors fotògrafs. També pq la tècnica ha millorat moltíssim i es pot arribar més lluny. Als anys 90 per fer una via làctia sobre una muntanya havia de fer uns tinglados impressionants. Ara només és qüestió de pujar l'ISO i llestos. És pitjor en que noto una falta d'originalitat tremenda. Hi ha molts fotògrafs que intenten imitar una fórmula considerada d'èxit. Es copien localitzacions enlloc d'anar a buscar-ne de noves i diferents. Abans es tractava sobretot de transmetre una experiència a la natura i ara sovint sembla que es tracta d'aconseguir seguidors, molts m'agrada, guanyar premis i ser popular.
3- Ets propens a canviar de marca sovint buscant un suposat millor rendiment tècnic? 

No. La batalla de marques és una carrera d'armaments en que quan una s'avança en un aspecte baixa la motivació de la recerca i l'altra l'atrapa perquè s'ha posat les piles per no perdre mercat. A més, només per una minoria de fotos tècnicament difícils, on fa falta usar ISO molt elevats (per exemple en el paisatge astronòmic) o tenir sistemes d'enfoc molt ràpids (per exemple en la fotografia d'ocells en vol) gairebé totes les càmeres son prou bones.

4- Participes habitualment en concursos si/no.... raonar el perquè 

Hi participo bastant poc. Tinc la sensació que molts concursos son un negoci per aconseguir fotos lliures de drets o bé enriquir-se a costa dels drets de participació. Alguns anys participo al World Press Photo o al WPOY i poca cosa més.

5- Si tinguessis que triar i no tinguessis massa temps, sabries dir- nos quina consideres la teva millor fotografia i perquè? 

No tinc una favorita clara. De natura potser seria la del Fitz Roy amb el núvol il·luminat per la Lluna perquè és un moment gairebé irrepetible i era el primer viatge llarg que vaig fer. Va ser premiada al WPOY i va acabar de doble pàgina a la revista National Greographic d'EEUU i algunes edicions d'altres països. D'altres temes suposo que seria alguna dels Mennonites de Bolívia, un tema molt delicat de fotografiar i en el qual hi he dedicat molt de temps. És gràcies a aquest tema que finalment vaig poder entrar al National Geographic.
6- Ets professional o et planteges ser-ho i perquè? 

Sí, fa deu anys vaig marxar a sudamèrica sense bitllet de tornada i segueixo passant-hi la major part de l'any. Però si hagués de viure a Europa i tenir una hipoteca, un cotxe, etc. em sembla que m'hauria de buscar una altra feina. La fotografia està molt poc valorada desgraciadament i part de la culpa és dels fotògrafs que accepten preus irrisoris o directament regalen la seva feina.

7- Quina valoració fas de la teva presència a les xarxes socials i quina és la teva preferida per mostrar el teu treball?? 

Em va costar bastant temps d'entrar-hi (potser perquè soc introvertit), però finalment ho vaig fer. Tinc Facebook i Twitter i sovint hi poso alguna cosa, però sobretot ho faig servir més per enterar-me de coses (per això van bé les xarxes). També tinc Instagram però com que soc un dels últims humans sense telèfon no hi entro gaire sovint.

8- Com a fotògraf, quin és el viatge que més t’ha marcat i perquè? 

Potser el primer gran viatge que vaig fer. Va ser el 2006 i vaig viatjar per Argentina, Xile i Bolívia durant més de set mesos. Vaig trobar coses molt interessants algunes de les quals s'han convertit en projectes a llarg termini.
9- Ets purista o inclous en els teus treballs retocs i manipulacions digitals per millorar les presentacions més enllà dels ajustaments bàsics? 

Soc purista en el sentit que dius perquè vull que les meves fotografies tinguin valor documental o fotoperiodistic. Però no tinc res en contra de qui vulgui fer servir programes de manipulació sempre que ho digui clarament i no se n'amagi. Sinó és com escriure un article dient que has fet el cim del K2 sense oxigen i no especificar que un helicòpter et va deixar a 100 metres del cim.

10- Com veus el futur de la fotografia de natura, cap a on anirà en el futur sota el teu criteri?? 

Doncs dependrà de la personalitat que tingui el col·lectiu. Si fem el que realment volem sense importar-nos el reconeixement que obtenim el futur oferirà molta creativitat i originalitat. Però si al contrari ens dediquem a buscar aplaudiments a les xarxes el futur seran tres o quatre fotos espectaculars repetides fins a la sacietat. Totes les persones tenen la seva pròpia visió i no seria gaire intel·ligent deixar perdre aquesta diversitat. Animo a que tothom faci el que li doni la gana!

www.jordibusque.com 
https://www.facebook.com/jordibusquephotography/ 
https://twitter.com/jordibusque 
https://www.instagram.com/jordibusque/

Moltes gràcies Jordi!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...