dissabte, 20 setembre de 2014

Mountain Light

Feia temps que tenia al cap posar aquest títol del famós llibre de Galen Rowell a una entrada meva com a homenatge per tot els que ens ha deixat als amants de la fotografia de natura i de la muntanya i quina millor foto que aquesta, feta als Alps fa un parell de setmanes a mitja tarda, si a mitja tarda... increïble oi??
Doncs com els que fa temps que esteu seguint aquest bloc sabeu, el meu "nerviosisme" i obsessió per les llums de colorins o extremes va de baixa i cada cop més, en canvi cada cop valoro més la llum de qualitat, sigui a l'hora que sigui i del color que sigui però de qualitat!!
Canon 5D, Canon 17-40mm a 17mm 1/40s a f/8 ISO 50 i GND 0,6
El problema és que no la pots encarregar a mida, el dia en que vaig fer la foto em va sorprendre i vaig tenir la sort de poder-la aprofitar... i de quina manera, una sessió de més de 200 fotos!!
Al dia següent en canvi, amb les il·lusions incrementades i amb tota la planificació que us pugueu imaginar la llum va ser de lo més sosa i vulgar i prou feines vaig fer una desena de fotos, això si, sense parar de gaudir un sol instant del indret on tenia la sort d'estar i és que qui no es conforma és perquè no vol.
Si fos tant fàcil com arribar i moldre, segurament em dedicaria a un altre tipus de fotografia o simplement a completar mots encreuats... ;-)

dimecres, 10 setembre de 2014

Viatjar amb una compacta: Alps

Tercera entrega de la serie "Viatjar amb una compacta", aquest cop dedicada a la recent escapada als Alps francesos amb l'Esteve Garriga, protagonista de la tercera foto. Totes les fotos han estat realitzades amb la petita Canon Powershot s100, cal aclarir que haurien pogut estar fetes amb qualsevol compacta de gama mitja-alta de qualsevol marca, han estat fetes amb aquesta càmera perquè és la que tinc des de fa tres anys i no per cap motiu publicitari, que més voldria jo que rebre alguna "subvenció" per part de la marca ;-)
Com a dades tècniques destacaria que totes han estat tirades en RAW, modo manual total, excepte l'enfoc i ajustades amb Lightroom 5 aplicant el perfil de càmera, corbes, enfoc i una mica de saturació, res més.
 El veritable motiu que em porta a fer aquesta serie d'entrades és que ja començo a estar una mica fart dels comentaris com:
-"Clar amb aquest equip..."
-"Quina càmera tens??"
-"Quins objectius utilitzes??"
-"Quantes fotos fas per obtenir el resultat final???"
i podria seguir amb unes quantes més, bastant habituals per desgràcia, doncs com es pot observar, prima més l'equip que l'ull o l'experiència i preparació fotogràfica o com em comentava l'altre dia un amic fotògraf, la gent demana més com editar que com fer les fotos.
Crec que Internet i el voler obtenir reconeixement ràpid i a qualsevol preu porta a la gent que comença a fer veritables "tonteries" per tal de tenir tants o quants "likes", tenir tants "amics" o "seguidors" a les xarxes socials en lloc de seguir un camí i anar pas a pas, el voler pujar de cop a dalt de tot fa pagar un alt preu, de vegades un preu excessiu per les contrapartides obtingudes que solen ser tan efímeres com el pas d'un dia...
He triat com a mostra aquestes 5 fotos, on toco una mica de tot, gran paisatge de sortida de sol, paisatge de muntanya, abstraccions creatives i fins i tot el "retrat" d'aquesta marmota que més aviat semblava un teixó ja que es trobava en ple període d'acumulació de grasses per hivernar.
Un cop més, us convido a la reflexió, encara que sigui en veu baixa o en petit comitè, ja sé que és molt gratificant estrenar equips cars cada dos per tres però més gratificant és saber com utilitzar el que tens per treure-li el suc i no culpar a la càmera si les fotos que veus quan arribes a casa no son del nostre agrat.
Espero que us agradin aquest tipus d'entrades sinó ho podeu dir tranquil·lament, el lector sempre té raó... ;-)
BONA DIADA!!!

divendres, 29 agost de 2014

L'Imperi dels Sentits

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge.
Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales.
Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte...
Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

divendres, 22 agost de 2014

(2009 - 2014) = 200.000

Aquesta propera setmana aquest bloc farà 5 anys i li volia dedicar una entrada a aquest fet.
Han estat cinc anys on poc a poc ha anat creixent en contingut i espero, en qualitat, cinc anys on tots junts hem anat descobrint nous països, m'heu acompanyat a Kenya, Madagascar, Tunísia, Egipte, Noruega, Islàndia, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Les Cíclades, Les Balears, Les Canàries, el país Basc, El país Valencià, Cantàbria, Astúries, Andalusia, Extremadura, Galícia, Burgos, Múrcia, Alacant, sense oblidar Catalunya, amb les seves costes, muntanyes i boires ;-)
Moltes vivències, moltes nits sense dormir, moltes hores en avions i moltes il·lusions i somnis fets realitat.
Abstracció realitzada a Rio Tinto
També ha coincidit amb les 200.000 visites, una xifra de visitants totalment impensable el dia que vaig publicar el primer post i que ha anat creixent progressivament fins el dia d'avui.
Em fa especialment content el fet de que mai ha perdut la seva identitat malgrat els entrebancs, les crítiques i algunes situacions complicades que no venen al cas però que en algun moment m'han fet plantejar si valia la pena continuar.

Tenir a EEUU com a segon país amb més nombre de visites, per sobre de 30.000 seguit de Xina, Ucraïna, França, Alemanya i Rússia, tots amb més de 10.000 visites és també una gran satisfacció i diu molt que la gent valora el teu treball, la teva ètica i la teva sinceritat per damunt de diferències culturals, idiomes, etc...

Durant aquests 5 anys he pogut conèixer a molts de vosaltres, tant el visitants anònims com els que quan us ve bé feu algun comentari, he vist com el meu "estil" (si realment en tinc algun...) ha anat canviant i amb ell les meves fites, inquietuds i manera de fer. Miro enrere i veig un fotògraf nerviós que primava el resultat immediat per sobre de tot i tothom, gairebé em fa gràcia ara però no ho puc amagar ni esborrar, forma part del meu passat, ara em veig diferent, més pausat, no valoro tant les llums espectaculars que tant poc duren i porten de corcoll a molts de nosaltres, aquesta manera diferent de veure les coses no vol dir que siguis millor ni pitjor fotògraf sinó que has canviat, evolucionat o com vulgueu dir-li, el que us puc assegurar és que continuo gaudint de la fotografia com el primer dia i amb les il·lusions d'un nen petit intactes... però diferents i espero que vosaltres i les meves forces em portin a continuar uns altres 5 anys més.
Gràcies a tots per el vostre suport, les vostres visites, comentaris i sobretot, les vostres crítiques, les que veritablement m'han ajudat a "veure" clar el meu camí.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...