dimarts, 13 de setembre de 2016

Història d'una fotografia: La Llum Zodiacal

Aquest hivern de 2016 tenia tres caps de setmana marcats per anar a fer la llum zodiacal al Pirineu de Girona, feia dies que ho havíem parlat amb els companys i més o menys estava tot lligat però com sempre la meteorologia era la que manava, condicionats a més per la fase de la Lluna no eren gaires les dates disponibles, total, un any més que ens va passar la oportunitat per davant sense poder fer res.
Aquest passat cap de setmana varem anar al Pirineu lleidatà per fer una foto somniada, planificada i estudiada però va quedar pendent, no va poder ser, un dia per la boira densa, humida i molt espesa, un altre per una forta tempesta que va fer impossible deixar el refugi però com la natura és desconcertant i imprevisible, vaig poder fotografiar la llum zodiacal de finals d'estiu.
Llum Zodiacal sobre les Agulles de Travessani
Sempre hem associat la llum zodiacal a unes hores desprès de la posta de sol a finals d'hivern però poques vegades tenim en compte que els cicles de la Terra son rotatoris i el que al hivern passa desprès de la posta a l'estiu passa abans de la sortida de sol i va estar així, fruit una mica de la mala sort en les postes, ens varem centrar més en les sortides i vaig tenir la sort de captar aquesta preuada llum sobre les Agulles de Travessani.
A grosso modo aquesta és la historia però hi ha una mica més... la darrera foto d'aquesta entrada, feta amb el mòbil la matinada abans ja em va cridar l'atenció per la forta llum que sortia de darrera les agulles, en aquell moment no hi vaig fer cas i com era prop de la sortida vaig pensar que podria ser algun efecte lumínic pre-sortida de sol, lluny estava de pensar que teníem al darrera nostra la llum zodiacal amb un cel imponent i ple d'estrelles com mai... però les siluetes que havia captat amb el mòbil tenien força i em varen agradar, demà quan tornem m'hi centraré una mica amb la reflex, vaig pensar i tal dit tal fet aquí en teniu el resultat.
Refugi Ventosa i Calvell - P.N. d'Aigüestortes
Aquest és el "chalet" on teníem la base aquests dies... normalment la gent hi està una sola nit, van de pas a fer els "carros de foc" i la majoria ens miraven amb cares estranyes, que coi fan aquests tot el dia per aquí?? o més fort quan dormíem sols a una cambra on hi han 70 llits i escoltaves a la gent dir:
- Aquests son fotògrafs, busquen llums especials... van diferent de la altra gent...
- No esmorzen ni sopen aquí, son rars...
Penseu que a les 2:00 de la matinada d'aquella nit, la forta pedregada, llamps, trons i aiguat no feien aconsellable pensar que es podria sortir a fotografiar però igualment ens vàrem llevar i vàrem tenir premi, un cel espectacular, una via làctia especial i la cirereta de la llum zodiacal, tot això amb un fred important i trepitjant en tot moment les restes de calamarsa que no s'havien fos i que deixaven els peus congelats i amb només una barreta de cereals i un glop d'aigua des del dinar del dia abans...
Agulles de Travessani poc abans del alba del dia anterior
No sé si és molt d'esforç per poc premi o si creieu que val la pena tot lo passat per veure aquestes meravelles naturals que passen de tant en tant però que si no estàs allà, no les veuràs...
Vosaltres direu...

dimarts, 30 d’agost de 2016

Sibèria - El Vídeo

Ja feia dies que tenia ganes de publicar aquesta entrada per acompanyar el petit vídeo resum del viatge al llac Baikal d'aquest passat hivern.
Durant el viatge vaig poder gravar més de 80 escenes dels llocs que em varen semblar més emblemàtics amb la idea de poder mostrar-ho aquí al bloc, un vídeo curtet però amb intenció i ambició de contribuir a difondre aquest lloc tant extrem i on la natura es mostra particularment dura, sobretot al hivern com el vàrem veure aquest febrer passat.
Cal destacar que tot ha estat enregistrat per mi amb un smartphone, l'edició, maquetació i muntatge l'ha fet en Jordi, el meu fill.
Espero que us agradi.

dimarts, 9 d’agost de 2016

La culpa és del... cha cha cha

Un títol original i que no té res a veure amb la fotografia per encapçalar aquesta entrada d'avui, no sabia com la podia titular i m'ha sembla una bona idea recórrer a aquesta cita.
El perquè de tot és senzill, en les darreres dues setmanes al menys 5 companys/es de feina m'han preguntat per "una bona càmera" per començar en aquest mon...
Suposo que la resposta ja la sabeu i podria ser en tots els casos la mateixa... "qualsevol càmera és bona per començar", NO és el més important i si et gastes molts diners en un equip sense saber si realment t'agradarà la fotografia o si li podràs treure el suc, has pres una decisió equivocada i de la que segurament t'en penediràs en el futur.
La primera frase que em surt de la boca és:
- "Jo no soc cap expert en càmeres", en els darrers 8 anys només n'he tingut dues, bé una encara la tinc i ja té més de 4 anys...
Una de les altres preguntes freqüents sol ser: quina marca de filtres utilitzes??
- També és fàcil imaginar la resposta pels que em coneixen... "com em pots preguntar per filtres si no saps mesurar la llum??"
I a partir d'aquí ja entra en la conversa "internet" i una de les coses que crec que son negatives pels neòfits... "és que fulano de tal... diu que la marca "XXX" és una canya i les fotos es fan soles!!" o "veig que el fotògraf xxxxx sempre posa a la firma que utilitza els càmera tal, objectiu tal, trípode tal i filtres qual..." i aquí la resposta sempre és la mateixa, aquesta gent cobra per posar-ho, alguns son realment honestos i creuen en el producte apart de cobrar la seva quota però altres... bé per necessitat, ganes de promoció o simplement perquè ho han vist fer... també ho fan.
Normalment la conversa acaba amb el meu interlocutor mirant-me amb una cara de com si hagués vist un marcià... i segur que pensant: "que coi diu aquest??" o "si si, tu ves dient però tens una FF..."
Resumint, només volia dir uns quants tòpics...
- Les fotografies no les fan els equips, per cars que siguin.
- Totes les marques tenen suficient qualitat a igualtat de gama, no podem dir que una és més bona que l'altre ja que totes tenen alguna característica superior a les de la competència, només hem de saber el que volem.
- Millor gastar-se alguns diners en aprendre a mesurar la llum que tenir una Canon 1D-X o una Nikon D5, ja que tinc algun conegut que té alguna d'aquestes grans càmeres i no entén com "funciona" la llum... ignoran el principi més bàsic de tots: "la fotografia és llum" o "sense llum no hi ha fotografia"
- Arribar fàcil sol portar associat "caure fàcil"... ningú regala res, si vols quelcom de veritat o et marques una fita, LLUITA, sigues tu mateix i busca el teu camí, oblidat dels demés.
Sembla obvi tot el que he dit però de vegades no ho és tant i llegir-ho t'ho recorda i potser et fa tornar a la realitat... o potser tot el que he dit només és fruit de que necessito vacances ja... ;-)
Per això puc afirmar que "la culpa és del cha cha cha..."
Bones vacances!!

dilluns, 25 de juliol de 2016

Història d'una fotografia: La Iglesiona del cabo Vídio

Segona entrada d'aquesta serie, aquest cop dedicada a un lloc increïble i desconegut per molta gent, inclús de la pròpia zona, es tracta de "La Iglesiona del Cabo Vídio"
Tot va començar ja fa uns anys quan vaig escoltar al meu amic David Álvarez de "Naturaleza Cantábrica" que la mencionava, fins llavors no en sabia res, no havia vist fotos i el meu cap es va imaginar l'indret...
Al 2014 ja hi va haver un intent que va resultar frustrat pel fort onatge i és que per poder-hi accedir s'han de donar una serie de condicions meteorològiques que en garanteixin la visita "segura" ja que és un lloc on t'hi pots "quedar" fàcilment si no tens un mínim de precaucions.
Finalment aquestes passades festes nadalenques i en una breu escapada a les costes occidentals asturianes hi vàrem poder accedir.
Portava temps mirant les taules de marees buscant-ne una de baixa que coincidís amb un coeficient alt i amb hores centrals del dia per garantir una visita "segura" a l'indret, va ser trucar al David i muntar la sortida, ell que ja hi havia baixat ens faria de guia però no va confirmar-ho fins fer les comprovacions de rigor, marea, direcció i força del vent i que estigués en una finestra horària que tingués bona llum solar.
En aquest gràfic del dia triat es pot veure que la marea baixa coincideix amb el migdia, el coeficient és bastant alt (molta oscil·lació entre la alta i la baixa), així doncs tot feia presagiar que aquesta part la teníem controlada.
El descens no és gaire difícil, però cal anar en compte en dos punts, al començament de la baixada, perquè hi ha moltes pedretes que fan que sigui fàcil anar rodolant i quan gairebé estàs abaix perquè s'ha de salvar un desnivell per una paret que fa uns 4 metres d'alçada i on amb molta sort hi vàrem trobar una corda, crec que sense ella i amb tot l'equip que portàvem no haguéssim tingut èxit en la nostra missió.
Un cop salvada aquesta dificultat, vàrem poder accedir per una de les tres boques, la única accessible des de terra i no sense mullar-nos els peus ja que encara que la marea era molt baixa, a la entrada hi ha una bona fondària que fa que no quedi seca mai, recomanable anar-hi amb botes altres o vadejador.
Fem un petit tram de túnel i accedim a la cova, la majestuositat del lloc ens deixa a tots bocabadats, és més increïble del que em pensava, sobretot la cúpula circular que hi ha al sostre, sembla feta per l'home i és del tot natural, les parets recobertes de roques amb vetes de colors, semblant a les de la Platja del Silencio i el més increïble de tot és que estàs sota el far del Cabo Vídio en una cova de uns 40 metres d'alçada...
Hi vàrem poder estar una bona estona fins que la prudència ens va fer agafar el camí de tornada, amb la única dificultat del lloc on havia la corda, tot i que a mi em va semblar més fàcil pujar que baixar, hi vàrem perdre una bona estona per pujar nosaltres i l'equip.
Resumint, un lloc únic, de difícil accés i on si volem anar-hi cal tenir molt de respecte per la natura ja que qualsevol llicència gratuïta que ens preguem ens pot portar a posar en risc la nostra vida per els següents motius:
- Amb marea mitja alta la entrada queda tancada pel accés des de terra.
- Si hi ha la mar picada és pràcticament impossible poder-hi accedir
- Si ens hi agafa la pujada dins, crec que seria difícil sortir-ne sa i estalvi.
- Si no hi ha cap corda per fer el darrer tram de baixada i no ets un "escalador" potser millor portar una corda pròpia.
i el millor consell, si podeu, aneu-hi acompanyats d'algú de la zona ;-)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...