diumenge, 27 de maig de 2018

Condicions controlades??

Em sap greu espaiar tant les entrades al bloc però la veritat és que cada cop tinc menys temps lliure, les darreres 5 setmanes he estat enfeinat amb la meva exposició Girones a la Casa de Cultura de Girona, he estat de viatge i he tingut diversos actes socials però avui amb l'horitzó una mica més clar he trobat una estona per publicar aquesta entrada.
Condicions controlades?? 
Parella d'abellerols europeus en vol lliure a Etosha (Namíbia)
Amb aquest títol tan suggerent i a la vegada tan poc aclaridor, he volgut acompanyar aquesta imatge de dos abellerols feta en el darrer viatge a Namíbia. 
I perquè aquest títol?
La resposta és obvia,  porto un piló d'anys veient unes fotos impressionats d'abellerols amb totes les poses imaginables i amb un nivell d'enfoc i detall envejable, aquesta meva potser no té el nivell de detall, ni el fons ni una composició tan acurada com elles però està feta de manera improvisada, des de dins el cotxe i sense saber que a Etosha hi trobaria aquests bonics ocells. De fet, desprès vaig saber que en aquest gran parc hi pots trobar fins a tres especies diferents d'aquests ocells.
Ara si, "condicions controlades"... per mi, aquestes condicions controlades son els resultats obtinguts des de dins un hide, sigui de la mena que sigui i la majora de vegades a més, amb esquer perquè la especie buscada aparegui... vosaltres hi podeu dir la vostra, per mi ho son... i entenc que moltes fotos o especies no haguessin estat mai fotografiades de la manera que ho han estat però també entenc que en les explicacions tècniques es tindria que dir que han estat fetes en "condicions controlades"
;-)

dimarts, 24 d’abril de 2018

Història d'una Fotografia: "Una nit a Sesriem Canyon"

Un dels meus somnis/objectius del viatge a Namíbia eren evidentment les fotografies nocturnes, tenia 5-6 localitzacions on volia mirar de passar-hi la nit gaudint dels cels increïblement nets i clars però com tot a la vida no ho podem controlar, hi varen haver canvis improvisats, uns per falta de permisos (i no va ser que no ho lluitéssim) altres fruit de la exploració de llocs.
El relat d'avui correspon a aquests últims, ja que en cap cas la localització havia sortit en les converses i planificacions prèvies al viatge. No us faig esperar més, el lloc és Sesriem Canyon, una mena de canyó natural esculpit per riu Tsauchab al llarg de milions d'anys, té una llargada propera al kilòmetre i en alguns punts, una fondària de uns 30 metres amb amplades que oscil·len dels dos metres als quatre i sol ser l'únic punt on els animals poden trobar aigua en tota la zona del Namib-Naukluft National Park (aquest punt el desconeixíem abans de la aventura que segueix).
La foto que precedeix aquest text era la foto "buscada", bé, també una sense presència humana que ja la vaig fer, però anem a lo que importa...
A mig matí vàrem baixar al canyó i vàrem recórrer uns quants trams del mateix, constatant que tenia moltes possibilitats per fer fotografia nocturna, vaig comprovar amb el programa de rigor que hi havien una finestra de temps on la Via Làctia era visible des de dins del recorregut i vàrem decidir anar-hi per la nit.
Un cop sopat, vàrem fer els 4 kms de pista de terra que separen el càmping del aparcament per visitar l'indret, no cal dir que no hi havia ningú més i que tampoc ningú sabia que érem allà, descarreguem els estris, encenem els frontals i cap abaix s'ha dit...
Les primeres sessions varen transcórrer sense incidents, amb molta pau i tranquil·litat però cada cop ens anàvem animant més i les llums que portàvem il·luminaven una i altra vegada les parets del canyó, quan vaig fer la foto de dalt vaig escoltar un fort, no, un molt fort crit... en principi em vaig pensar que hi havia més gent i així li vaig comentar al company però en primera instància ell no havia escoltat res... varen seguir un parell de fotos més fins que, aquest cop si, els dos vàrem escoltar un fort crit amb tinys humans. Desconcertats i una mica encuriosits, vàrem deixar la fotografia de costat i vàrem avançar uns metres, va ser llavors quan en una paret darrera nostra vàrem veure desenes de babuïns i on dos mascles ens estaven desafiant, la escena va durar segons... que em varen semblar hores però entre desmuntar, recollir, carregar i marxar segurament no varen passar ni tres minuts i ja estàvem al cotxe amb una sensació entre emocionats i espantats que no sé descriure però que segur que recordaré tota la vida aquells crits desafiants a la foscor del Canyó de Sesriem

dimarts, 13 de març de 2018

Comparativa fotografia nocturna: Canon 5D MKIII - Canon 5D MKIV amb el nou Samyang AF 14mm F/2.8

Tal com vaig anunciar fa uns dies al facebook, avui us presento una primera prova del nou Samyang AF 14mm F/2.8, el primer objectiu ultra gran angular amb autofocus per montura Canon.
La prova no serà tant extensa com voldria ja que he pogut estar poques nits al camp fent fotos degut a la onada de fronts i borrasques que ens han estat visitant aquests dies. En un principi us mostraré dues fotos fetes amb el nou objectiu muntat a la 5D MKIII a ISO 3200 i 6400, foto complerta i cantonades al 100%. Les fotos estan fetes a La Garrotxa, al costat de casa en un cim apartat on no hi ha massa contaminació lumínica.
Desprès li tocarà a la 5D MKIV a ISO 3200 i 6400 amb igual format de prova com l'anterior per acabar amb un parell de fotos fetes amb la MKIV i el Canon 24-70mm F/4 L IS que com podeu suposar no és un objectiu especific per nocturnes. Aquestes proves estan fetes des d'un mirador proper a Cala d'Hort a Eivissa amb Es Vedrà com a principal protagonista.
 5DMKIII  ISO3200 30s F/2.8
5DMKIII ISO6400 30s F/2.8
En petit les dues fotos de la Via Làctia i la Llum Zodiacal donen el pego, estan a 1000 px i qualitat 100, no reduïdes com acostumo a pujar ja que aquesta prova no tindria sentit si emmascares els resultats amb reducció de qualitat.
   5DMKIII  ISO3200 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
5DMKIII ISO6400 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
Resultat bastant acceptable, absència de coma, aberració cromàtica i en certa manera molt aprofitable a ISO 3200, les cantonades de la part baixa on hi ha les ombres és on presenten més problemes com podeu veure a continuació
5DMKIII  ISO3200 30s F/2.8 - Cantonada inferior dreta
5DMKIII ISO6400 30s F/2.8 - Cantonada inferior dreta
Portant la MKIII als seus límits i amb nit molt fosca és on surten una mica les mancances en forma de soroll i partícules cromàtiques a les dues cantonades inferiors.
 5DMKIV  ISO3200 30s F/2.8
5DMKIV  ISO6400 30s F/2.8
En contra d'alguns articles que he llegit i algunes opinions d'usuaris d'altres marques carregant-se literalment la MKIV per manca de novetats respecte a la MKIII, només puc aportar les meves impressions en els pocs dies que fa que Canon España me la va enviar i que a mode de resum son:
- Impressionant enfoc, molt més ràpid i efectiu que la MKIII inclús amb poquíssima llum, m'ha sorprès molt.
- Manté els punts central d'enfoc amb objectius d'obertura mínima F/8, en contra del únic central a la MKIII
- Pantalla tàctil, quan t'acostumes és una delícia dins una càmera on saps que històricament els botons sempre estan al mateix lloc i no has d'estudiar menús i pantalles com en altres models revolucionaris d'altres marques.
- Millor rang dinàmic, agosaradament, el mediría en un pas de llum, només he utilitzat els filtres degradats GND 0,3 i 0,6 oblidant-me del 0,9 i superiors.
- Intervalometre i temporitzador incorporats, molt funcionals.
- Nivell al visor ocular, sembla una pijada però ajuda i molt si no utilitzes trípode.
- Connexió directa amb l'smartphone, tant per descarregar fotos com per manejar la càmera.
En l'apartat negatiu destacaria com a principal pega la reducció important de la durada de la bateria, punt fort de la MKIII.

Fetes aquestes puntualitzacions i sense entrar en cap comparació amb altres marques ni discussions que no porten en lloc de si aixequem ombres o si recuperem... la llum és una, ben mesurada no provoca soroll a isos alts ni tenir que fer processat de varies fotos ni estar davant l'ordinador hores i hores, tant valuoses per estar al camp. Passo al detall de les cantonades de les fotos anteriors.
 5DMKIV  ISO3200 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
5DMKIV  ISO6400 30s F/2.8 - Cantonada superior dreta
I a continuació una prova extrema, potser no té massa sentit ni utilitat però m'ha vingut de gust incloure-la. Un parell de fotos fetes amb el Canon 24-70mm F/4 L IS forçant al màxim objectiu i càmera, o sigui a F/4 i ISOs 6400 i 12800 amb el seu corresponent detall de cantonades. Ja em disculpareu però la meteorologia és la que és i cap a les 2:00 els núvols varen invadir el cel.
5DMKIV  ISO6400 24-70 30s F4
5DMKIV  ISO12800 24-70 30s F4
 5DMKIV  ISO6400 24-70 30s F4 - Cantonada superior dreta
5DMKIV  ISO12800 24-70 30s F4 - Cantonada superior dreta

Evidentment que tothom pot opinar i dir-hi la seva, la prova hagués pogut estar molt més extensa però per no fer-la farragosa i avorrida he preferit fer aquest punt i seguit.
Aclarir que TOTES les fotos porten el MATEIX processat, res d'estridències ni coses rares alienes al meu estil, no vull dir que els altres estils no siguin vàlids però NO son els meus, avui... demà?? qui ho sap??
I com la millor prova és la visual, us deixo amb el RAW i el resultat final de les fotos de Es Vedrà fetes amb la MKIV i el nou joguet de Samyang.
 5DMKIV  ISO3200 30s F/2.8

5DMKIV  ISO6400 30s F/2.8

Agrair també al Dani de Foto Ruano Pro de Mallorca la cessió del Samyang.
Fa 6 anys vaig publicar una comparativa similar i us deixo l'enllaç per si la voleu llegir:
Espero que us serveixi per aclarir dubtes i si hi voleu dir la vostra encantat de respondre-us.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...