divendres, 27 febrer de 2015

Volant com un ocell

Portem algunes setmanes amb les xarxes socials esvalotades... molts de debats entre el que és o no licit a la fotografia de Natura, entre si PS si o si PS no, processar o retocar, tothom intenta donar lliçons al pròxim sense parar-se un moment a pensar que fa ell realment.
He arribat a llegir i veure barbaritats, tantes que no venen al cas de comentar, una cosa queda clara, hi ha gent que fa el que sigui per sobresortir i per arribar a on la seva "fotografia" no arriba.
Com ja sabeu, prioritzo viure el moment per sobre la fotografia i no m'importa que diguin que soc purista, soc clàssic, soc previsible o qualsevol d'aquests adjectius que en el que portem de 2015 sonen com... malament.
El que està clar és que seguiré fent el que faig perquè és el que m'agrada, seguiré viatjant als llocs que més em motiven i seguiré participant als concursos més importants, aquells que et demanen el RAW i NO permeten edicions més enllà de les normes, encara que no aconsegueixi cap premi però la il·lusió d'escollir, classificar i enviar les fotografies forma part de la meva vida en els darrers anys i quan tens la sort de que t'en seleccionen alguna, l'alegria et dona una gran dosi de vitalitat i et fa voler més... més...
Perquè dic això?
Doncs perquè tot això està molt bé però no cal oblidar que el més important, al menys per mi i per sobre de qualsevol premi, és haver viscut el "moment"
i poder-lo explicar i compartir amb amics, familiars i seguidors. Com a mostra aquesta fotografia feta sobre el llac Myvtan, al nord de Islàndia, des d'una Cessna 207, una petita avioneta que permet obrir les finestres per treure l'objectiu fora, que et toqui l'aire volant com els ocells sobre uns paratges tant exclusius i magnífics com aquests, té preu??
Jo crec que no i un detall important, aquí no hi ha Photoshop que valgui, el que hi ha és el que és veu, sigui foto documental, clàssica, previsible o el que li vulgueu dir, evidentment no té colors estridents... però, li fan falta??
;-)

diumenge, 15 febrer de 2015

I Tu, per qui fotografies?

Fa un parell de setmanes vaig publicar una entrada amb el títol: "I Tu, perquè fotografies?" i ja quan l'estava escrivint i desprès quan llegia i contestava els comentaris, em va venir al cap la segona part, està clar que la majoria té clar perquè fotografia com va quedar palès en els comentaris que hi varen haver a aquella entrada però "I Tu, per qui fotografies?"
Veient les diverses polèmiques que s'han aixecat els darrers dies a les xarxes socials on queda clar que tot s'hi val per ser el "millor" o ser el que té més "likes" i que l'objectiu d'aquesta gent és predominantment social, o sigui que fotografien per els demés, llavors s'ha de recorre a retocs i edicions complexes per "posar" a l'imatge el que no vares tenir ni vas viure però que "necessites" mostrar als seguidors per els que Tu fotografies...
Un dels aspectes que més valoro de la gent que ho fa és que ho diguin, que expliquin que hi ha al darrera i que no equivoquin als seguidors amb imatges que ells mai veuran a la realitat perquè simplement no existeixen, son creacions i interpretacions personals sobre un paisatge o imatge.
No hi han regles escrites sobre això i si no hi han enganys darrera, crec que és una categoria més de la fotografia o més aviat del art fotogràfic que pot conviure perfectament amb un tipus de fotografia més purista, i sinó poso per exemple a qui no li agrada una "foto" del Marc Adamus per exemple??
Jo ni estic per sobre del bé i el mal ni tinc el poder de la veritat absoluta però una cosa si que tinc clara i que tots els que em coneixen i comparteixen sortides i viatges amb mi saben, és que jo fotografio per mi i que tot gira en "viure" la foto in situ.
l que hi ha és el que m'emporto cap a casa, de vegades tinc sort, altres no... la natura decideix si m'ho mereixo o no... ;-)

diumenge, 8 febrer de 2015

Tal dia com avui...

... ara fa un any, estava a la UCI, desprès d'haver sortit del quiròfan per una operació de reemplaç de maluc, recordeu l'entrada: "High Hopes" ?
Doncs per celebrar-ho comparteixo amb tots vosaltres aquesta foto del Old Man of Storr a la illa de Skye feta el passat mes de novembre, no perquè sigui una gran foto, sinó per el que representa per mi i sobretot per el lloc des d'on està feta, pujar allà dalt amb tot l'equip, estar-hi unes hores buscant composicions i anant amunt i avall sense dolor, ja era per mi un gran premi.
i si a més haguéssim tingut bones llums... ja no us diré!!
:-))

dissabte, 31 gener de 2015

I Tu, perquè fotografies?

Fa uns dies em vaig "estrenar" en donar un taller de fotografia de Natura, els que fa temps que em coneixeu ja sabeu que aquesta no és pas la meva "missió a la vida", però una amiga em va convèncer i com ja feia temps que ho intentava, al final vaig caure..., doncs bé, en el temari del taller vaig incloure aquesta pregunta: "i Tu, perquè fotografies?"
Jo vaig dir-hi la meva i cada un dels assistents varen dir-hi la seva, està clar que el 90% érem aficionats, excepte el "presi" que si era Pro i les respostes varen ser majoritàriament que ho fèiem per  "salut mental", per "evadir-nos del stress de la feina" i també per ser un mitja per "relacionar-nos socialment".
Ahir parlava d'aquest tema amb un amic (que porta un piló de hores escoltant el mateix...ja que amb aquest tema soc una mica "pallisses"...) i em va donar l'idea de plasmar la nostra conversa en una entrada del bloc i això estic fent.
És realment curiós que als dos ens agrada i ens motiva la fotografia de Natura però tenim dos punts de vista bastant oposats encara que crec que els dos tenim una bona part de raó.
He posat aquesta imatge d'una sortida de sol als Alps francesos per il·lustrar el que vull explicar: que és més important, tenir la fotografia o viure el moment??
Jo ho tinc molt clar, potser fa uns anys hagués dit tenir la fotografia però avui puc dir tranquil·lament, viure el moment.
Pot semblar un tema complicat però no ho és tant, si valores "tenir la fotografia" per sobre de "viure el moment" pots arribar a un estat de neguit o sobrepressió que no et permet gaudir del que tens davant i potser... i recalco, potser... la fotografia que has fet no sigui el que volies o et pensaves fer i això t'en adones quan ja ets a casa, en canvi si vius el moment, segurament t'empatxis de llum i natura i la fotografia surti sola.
Sé que és un tema complicat i que tothom tindrà la seva opinió però us recomano perdre-hi uns segons i a veure si sou capaços de contestar a la pregunta del encapçalament.
Bon cap de setmana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...