diumenge, 7 de gener de 2018

Història d'una Fotografia: "Els Núvols de Magallanes"

Quan vaig tornar a Africa pel meu recent viatge a Namíbia i la primera nit vaig poder gaudir del espectacle nocturn que tenia sobre el meu cap, vaig veure que feia massa temps que no anava al hemisferi sud.
Havia estat tants anys anant al nord que m'havia oblidat del encant que té i la atracció tant forta que ens exerceix als que estimem la natura.
Aquesta foto d'avui correspon a un petit bosc d'arbres Aloe (Aloe dichotoma) presidits pels Núvols de Magallanes, veritable objectiu d'aquella nit. Els havia vist en diferents ocasions però mai havia pogut captar-los en bones condicions fotogràfiques.
Així que era la primera vegada que tenia ocasió de fotografiar-los en les condicions desitjades:
- Cel estrellat i net. Per sort els pocs núvols que varen engalanar la posta de sol es varen esvair un cop entrada la nit i només en quedava una petita constància aprop del horitzó.
- Absència de contaminació lumínica. La imatge està captada mirant cap al desert del Kalahari, amb 930.000 Km2, que fa que sigui pràcticament impossible veure cap rastre de llum artificial en aquella direcció.
- Un motiu potent. El petit bosc d'arbres Aloe li donava una forta personalitat a la vegada que donava pistes sobre la localització.
- Tenir el material adequat. El trípode era molt ferm i aquest cop portava un Canon 14mm F/2.8 L II molt lluminós (cedit per Canon España), disparador i la Canon 5D MKIII que, encara que ja una mica vella, aguanta perfectament els ISOs alts.
Ara a casa i desprès de un parell de mesos m'adono que fer els 510 kms només baixar del avió, desprès d'un viatge de moltes hores, conduint per la esquerra, amb un cotxe amb canvi manual, intermitents canviats, tot posicionat per les carreteres de Namíbia i sortir a fer fotos fins a altres hores de la nit sense haver descansat poc més que uns minuts, va valer la pena i ho tornaria a fer.
;-)

dimarts, 5 de desembre de 2017

Viatge Fotogràfic a Svalbard - Especial Ós Polar

Us volia anunciar que el proper 22 de juny de 2018 tornaré a les Svalbard, aquest cop liderant un petit grup de gent que em vulgui acompanyar i responent a la proposta que em fa la agència de viatges Pangea, especialitzada en viatges extrems, encara que aquest no serà tant extrem ja que el farem a principis d'estiu i no a finals d'hivern com el que he fet aquest any, on segurament les inclemències del temps tirarien a més d'un enrere.
Està clar que cada estació té el seu encant però també que no tothom pensa igual i el que per alguns de nosaltres son condicions "assumibles" pels altres poden ser condicions extremes i que sobrepassin en molt els seus límits.
En cap cas, s'assoliran temperatures com les que vaig "patir" en el darrer viatge, properes als -40º i amb forts vents que incrementaven la sensació de fred. Com a exemple dir que un dia anant amb la zòdiac a fer un desembarc, els esquitxos que tocaven la roba quedaven immediatament congelats a sobre, així que els que sou fredolics no cal que us espanteu, això no passarà ;-)
Cinturó de Venus a les 5:17 del matí al fiord Julibukta (Spitsbergen)
En el següent enllaç trobareu molta informació, de totes maneres la podeu ampliar preguntant-me a mi directament o en el formulari que hi ha a la pàgina web:
- Fotografiant l'ós polar a les Svalbard
Un viatge que vull que el grup no passi de vuit persones, d'aquesta manera estarem tots molt més conjuntats que si fóssim un grup gran i puguem dur a terme totes les activitats de forma conjunta.
També dir que el recorregut està dissenyat pensant especialment en els ossos polars com a primer objectiu i seguidament dir que com tota activitat a la natura i especialment amb la vida salvatge no puc garantir (com ningú pot) que els trobarem fàcilment, si que hi anirem amb un dels millors vaixells trencagels que hi han, amb una tripulació molt experimentada i amb els millors guies i naturalistes per tal de trobar-los.
Si les condicions del gel i de la banquisa àrtica ho permeten, arribarem a un dels punts més al nord del planeta, les Seven Islands, territori on regne el nostre objectiu, l'ós polar i on podrem veure paisatges que semblen d'un altre mon i que et faran sentir molt petit.
Que l'equip no sigui una limitació a la hora de decidir-te, tindrem la oportunitat de completar-lo amb cessions d'objectius per poder gaudir de la experiència i portar bones fotos. (subjecte a disponibilitat de focals i marques).
Aquest viatge quedarà tancat al arribar als 8 participants i només es podrà considerar confirmada la plaça un cop feta efectiva la paga i senyal.
Si em vols acompanyar no tardis massa en decidir-te ;-)

dijous, 2 de novembre de 2017

Història d'una Fotografia: "Volant per sobre les dunes"

Avui la història de la fotografia no és el resultat final sinó la "història" que veritablement hi ha darrera, evidentment és una imatge aèria, feta des d'un helicòpter R-44 sense portes, i és que volar sobre el Namib era el veritable objectiu del meu darrer viatge a Namíbia.
I en aquesta foto puc resumir el moment clau del viatge, el vol en si, amb aquesta foto de un Toyota Hilux amb la tenda al damunt, idèntic que el que vaig fer servir durant tot el viatge.
emmarcat en el camí que porta del parking de vehicles "normals" de Sesriem al de Sossusvlei per vehicles 4x4 i que fa que durant uns 4,5 kms puguis conduir lliurement per sobre la sorra, super-divertit i perillós a la vegada. Durant les 6 vegades que el vaig fer, vaig poder veure una bona colla de vehicles atrapats a la sorra sense poder-ne sortir pels seus propis mitjans, així que quan vaig passar per sobre d'aquest "colega" no vaig poder deixar de fer aquesta foto que reflecteix el que ha estat el viatge, una autèntica aventura i un manual d'improvisació en llocs emblemàtics que tenia molt amunt en la meva escala personal de somnis.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...